Benvolguts blocaires, encara que no sovintejo com abans aquest magnífic espai dels blocs – mai res és com abans – que no em podia anar a dormir sense cercar l’una i l’altre blocaire, deixar-hi comentaris a ca seva, explicar anhels, comentar el país i les flors i els miracles de la vida, em sento a prop de tots vosaltres, em se l’amistat i el lloc que ens uneix, tan difícil de trobar i alimentar. Només em cal recordar aquest juliol que vaig rebre una preciosa acollida a can Vilaweb al meu llibre
Gramòfon de runes, on hi éreu quasi tots i encara m’emociona
Així que , tot i que no me trobaríeu a faltar per aquesta intermitència meva, us vull notificar que em queda una setmana de vacances i demà dia 14 partesc a Menorca, a serenar el meu esperit entre els camins i les cales d’aquesta illa on han tingut el seny de preservar el nostre patrimoni.
Els que em coneixeu fa temps sabeu que dia 15 faig anys d’un compromís que m’ha costat tota una vida, en el que he arriscat tot, un compromís d’amor amb en J. de fa 41 anys “oficials” i un parell més, i que ens ha donat tres fills i tres nets que valen allò viscut i ho fan valuós, com un tresor incalculable, més enllà de les nostres limitacions, foscors i mesquineses, que tots arribem a acaramullar amb els anys, transcendint les nostres vides i permetent-nos celebrar l’amor com a llavor i ingredient del miracle de la vida.
No farem gens de bonda! Ens omplirem de nou per, en tornar, continuar amb força el difícil camí dels temps que ens volen impossar… damunt d’aquesta roca que ens salva continuarem ballant.
Abraçada gran.
Moltes felicitats.. els millors desitjos pel vostre “continuar”…Sempre emocionant com expresses les “coses” esenciales de la vida. Una abraçada