Aquest corcó de dubte dins el tronc: Vicent Andrés Estellés

Aquest corcó de dubte dins el tronc…
Tant l’aire m’arrossega com em dreça.
Tant m’acumula el dubte com en vessa .

Tant l’esperit a imatge tinc del jonc,
batent-se amb l’aire, amb l’aire o el no-res,
que em vincla a terra el mínim do del bes.

De L’Hotel París, 1954
Poema IV

Imatge: M.V.S.
La Mort que duc i em creix a les entranyes…
De vegades la Mort venç a la Vida
Oh Mort a poc a poc, sense ferida.

Duc la Mort com una aigua entre les canyes.
Tan alta puja la frescor, tan fina,
que més alta la Vida s’endevina

De L’Hotel Paris, 1954
Poema V

Arribarà l’estiu altra vegada,
arribarà l’estiu i no hi seré.
Jo no hi seré, oh cars, entre vosaltres.
Estaré mort a qualsevulla banda.

…/…

Únicament, com permanent record
o com modesta llàntia de fang
vull que deixeu al centre de la taula
del menjador unes poques cireres
uns albercocs, unes prunes, bresquilles.

Vull a les nits la seua olor encesa,
la seua olor, molt lenta i dolça, a terra,
com si em pogués arribar enllà on siga.

De Les acaballes de Catul, 1968
Poema X

diria catalunya
diria molt poc més
acariciaria amb els dits la terrosa cal·ligrafia.

tant si vosté ho permet o com si no
aquest és el meu lloc
aquest és el meu lloc i el lloc dels meus

D’Antibes
fragments de III.- Amb la dignitat amarga dels pobres

L’home sencer, l’home que més alta vida endevina, l’home que estima la vida i esdevé la veu del poble, l’home…

Per a tu, Vicent, alço un tassó de vi i em miro unes bresquilles del jardí. Salut !

Afegeix un comentari

Comentaris tancats.