Com que sabem que molts visitants i clients nostres ja s'havien queixat i nosaltres mateixos també ja havíem viscut el mateix, un cop més, discriminats i maltractats en un lloc públic, demanam a les autoritats que obrin expedient a un local que si continua així s'hauria d'il·legalitzar, car vulnera totes les condicions assumibles en un estat de dret. Així i tot, facin el que facin, o no, sàpiguen (senyors propietaris d'aquest negoci), que mai més explicarem a ningú on es troba ubicada, i els assegur que ens estalviarem moltes hores a l'any, no els exager gens. Trencarem la tradició que el nostre padrí Martínez ens ensenyà visitant-los de tant en tant. Aquest padrí, que no sabia parlar castellà, quan hi anava demanava un gelat de fraules, però és clar, eren altres temps i la imbecil·litat encara no hi regnava.
Victor |
dimecres, 24 de novembre de 2010 | 10:47h
Convegència guanyarà les eleccions, no en tinguin cap dubte. Ara bé, la
història electoral recent ens demostra que cal una majoria suficient per formar
un govern que des la coherència i la solidesa faci possible un nou futur i
noves espectatives per una Catalunya que volem lliure i sobirana en el marc de
la Unió Europea.
Victor |
dimecres, 17 de novembre de 2010 | 16:28h
La por, la incomoditat i els dubtes del president Montilla l’han fet
desaparèixer i amagar-se durant bona part del seu mandat i sembla que només
revifa ara quan pot expressar de forma nítida, amb veu alta i clara, la seva
opció espanyolista i la seva rotunda oposició a qualsevol procés d’alliberament
nacional.
Per sobre de la
gesticulació, de la rialleta i de la broma
fàcil ens cal bastir el futur polític de Catalunya sobre nous valors humans i
sobre el necessari sentit d'estat amb què han de comptar els líders d'una
nació. I més enllà de les fílies i les fòbies, cal reconèixer que Artur Mas
aporta solidesa, rigorositat i un salt qualitatiu evident en la presidència de
la Generalitat.
He perdut la confiança en els homes que ens governen; no
senten la responsabilitat que recau damunt seu, com si no els digués res el
passat ni el futur de la pobre Catalunya...
Hem tornat de l’estiu amb dues notícies
que tenen rerafons polític anguniós i que demostren la cara més fosca i
antidemocràtica de les institucions esportives espanyoles.
IGMAN-Acció Solidària ha iniciat un procés de selecció per trobar un
tècnic/a administratiu per al control diari de les tasques
administratives, comptables i secretariat.
Per mi la resposta és del tot evident
però ja que he rebut aquesta pregunta sovint, dedico una estona a ordenar per
escrit les raons que em fan pensar, efectivament, que només el paper de
Convergència serà finalment decisiu a l’hora de fer possible una majoria social
a favor de la independència. I he escrit només perquè tot i tenir clar el paper
que hauran de tenir formacions i col·lectius de tota mena que s’emmarquen en
les tesis d’alliberament nacional, només Convergència garanteix que aquesta
tesis siguin compartides per la majoria de la societat catalana. Anem a les
raons, però.
Obrim una esquerda clara i determinada entre aquells que treballem per
la sobirania i aquells que que ho fan per la submissió. Desemganyem-nos, la
sentència no ha estat cap sorpresa i no cal perdre temps dient que no. Qui
vulgui que digui sí a Espanya i a la seva predemocràtica cultura política,
econòmica i social.
A nosaltres ens pertoca dir sí a Catalunya i posar-nos a treballar, des
d'ara i com hem fet sempre, per la independència.
La Plataforma per la Sobirania s’adhereix a la manifestació del 10
de juliol i demana que aquesta mobilització esdevingui un clam i un missatge
clar, concret i contundent a favor d’una Catalunya lliure i sobirana en el marc
de la Unió Europea. Una manifestació que entenem ha de ser un clam a favor de
la nació lliure i sobirana. S’ha de visibilitzar amb profusió d’estelades i de
proclames a favor de la independència. Embolcallem doncs d’estelades i cartells
d’independència, de nació lliure i sobirana, la capçalera i el mateix president
Montilla perquè vegin clarament quina és la voluntat i el desig del poble de
Catalunya.
La Plataforma per la Sobirania denuncia que després de l'impacte que ha patit la ciutadania amb aquesta nova humiliació perpetrada per una institució pública espanyola, J. L. Rodríguez Zapatero va expressar la seva satisfacció per la sentència del TC, a assegurar que la sentència es refereix a un Estatut "básicamente constitucional" i, a l'hora, ha aprofitat per anunciar “el fin de todo un proceso de ampliación de la descentralización política.”
Sabem,
és clar, que la resposta d’Espanya es mantindrà invariable com ho va
fer amb el Pla Ibarretxe i com ho està fent amb l’Estatut. Negacions i
posicionaments que ens empenyen a treballar i enfortir la nació i fer
possible, realment, un procés d'autodeterminació com a resultat d’una
declaració unilateral d’independència que més d’hora que tard haurà
d’acabar assumint el Parlament de Catalunya.
Més enllà de la forma -un i altre han sabut respondre però han tingut
l'encert i l'amabilitat d'escoltar força-, m'ha atret profundament el fons dels
dos discursos. Evidentment que ambdós tenen diferències i evidentment que un
d'ells queda llastrat per l'acció del govern tripartit, però és innegable que
hi ha un grapat de denominadors comuns en els seus argumentaris i en les seves
propostes.
