Meri (Stanford, California, EUA) El cami entre la Sodoma i Gomorra (Las Vegas) i el Paradis (Gran Canyon) es forca impressionant pero l'experiencia visual reacciona encara mes quan arribes als marges d'aquest buit en la terra tan indescriptible. L'arribada cap al tard al Gran Canyon es el que fan tots els turistes i pot semblar que es com un mosquer pero realment la grandesa del paisatge emmudeix la gent i nomes se senten els crits dels condors i els corbs. La posta de sol no va ser tot lo reeixida que haguessim volgut per immortalitzar-ho en les nostres cameres. Els nuvols i la pluja ho van impedir. L'endema la naturalesa ens va obsequiar amb un altres espectacle: una tempesta enmig del Gran Canyon. Ara ja som a Stanford. Ahir vam passar mes fred que mai: vam notar la particularitat del clima de San Francisco. Al vespre: festa Erasmus.
VWEuskadi |
Xavi |
diumenge, 7 d'agost de 2005 | 20:23h
Xavi (Gran Canyon, Nevada, EUA) Una de les pel.licules que van marcar mes la meva etapa infantil fou "La historia interminable", una polemica adaptacio de la primera meitat del llibre d'en Michael Ende. En un moment del flim es parla de l'avansament implacable del "No-res" pel Regne de Fantasia. En aquesta escena un nan dalt d'un cargol, el Menja-Pedres i altres fantastics personatges intenten descriure aquest "No-Res". Recordo viure aquest dialeg com un serios repte per la imaginacio. Com entendre l'absencia, el buit, el zero ? La sensacio que vaig arribar a recerear fou semblant a la que em generar la observacio del Grand Canyon del Colorado. Alla baix, senzillament, s'hi troba a faltar un tros.
VWEuskadi |
Xavi |
dijous, 4 d'agost de 2005 | 02:30h
Xavi (Las Vegas, Nevada, EUA) Abans de venir cap a Las Vegas la Meri em va avisar de la onada de calor que estava afectant la ciutat. Temperatures que fregaven els quaranta graus i alarma entre la població. La realitat és una altra ben diferent. Fa un fred que pela !! (si més no, dins els casinos). Ja vam tenir un avís previ als avions del viatge d'anada, amb aires acondicionats posant a prova la previsió dels passatgers a l'hora d'agafar una jaqueta i mitjons. I és ben bé el mateix dins els casinos, on és indispensable tapar-se per evitar la pulmonia. Una prova més que aquests americans no tenen mesura.
Meri (Las Vegas, Nevada, EUA)
En Xavi i jo hem visitat el campus de la Universitat d'Stanford de la mà d'en Leaven i després ja hem arribat a Las Vegas. El més al.lucinant és la quantitat de màquines escurabutxaques que ja hi ha a l'aeroport!!! Hem estat esperant el vol que venia en retard de la Laura i l'Oriol procedent de Denver. Ara anem a la piscina de l'hotel Luxor, un hotel que té a l'entrada una reproducció exacte de l'Sfinx! Aquests americans estan bojos!
VWEuskadi |
Xavi |
dimarts, 2 d'agost de 2005 | 08:02h
Xavi (Stanford, California, EUA)
Dinou hores de viatge, des de l'aeroport de Barcelona fins a l'apartament que els nostres amics tenen a Stanford. El selecte campus california ha estat la fi d'un llarg viatge amb dos avions i parada a Atalanta inclosa. Alla, una oficial d'immigracio ens ha indicat que ens podiem posar 'a qualsevol fila', literalment i clar i catala. La Keta no te aturador, pero jo estic rebentat. Bona nit (o bon dia, segons com es miri).
VWEuskadi |
Xavi |
dilluns, 1 d'agost de 2005 | 01:21h
Xavi (Canyet, Països Catalans) Aquest viatge comença amb una despedida. Després d'un any (un altre) plegats, enfilem camins diferents quan arriba l'estiu. Serà un mes en el que tots estrenarem noves vides, amb o sense data de caducitat en ment. Llocs per descobrir, persones desconegudes i fins i tot llars d'estrena. Cadascú a la seva manera, per la seva banda i espero que amb aquest bloc com a punt d'unió. Les nostres aventures comencen aquí, en aquella tarda d'estiu a Canyet.
(Tot tornant a casa) Chillida-Leku, el lloc de Chillida. El genial artista basc va convertir el seu caserío d'Hernani -població abertzale de Guipúscoa- en un indret indispensable per a qualsevol persona que visita el País Basc. Entremig de les seves escultures, repartides en prats d'un verd insultant, el visitant té la sensació d'aïllar-se en un univers de pau i tranquil·litat, un indret paradoxal en aquesta Euskadi de contrastos. Potser no s'inspirava en la seva terra, però l'obra de Chillida recull diverses escultures en què braços d'acer es barregen i s'entrecreuen entre sí: comparteixen una mateixa base, formen part d'una mateixa estructura, però cadascun d'aquests braços s'enlaira cap al cel mirant en bandes oposades, com si cada part albirés un camí propi de sortida. Així veia Chillida Euskal Herria? Qui sap; potser tan sols és l'enèssima manera de provar de comprendre un país amb enigme i magnetisme.
És difícil que quan sona aquesta popular cançó de Queen la gent no arrenqui a cantar . Avui ha passat a Vitòria. Després que Ibarretxe pronunciés la frase de la nit: "habéis venido a divertiros", un DJ ha punxat el famós himne. Ironia i realitat, però el cert és que després d'aquesta cançó s'ha acabat la música, i la gent ha començat a desfilar: els grans marxaven capcots cap a casa, i els altres es tornaven a tancar al bar. L'únic refugi.
Ningú no s'explicava com la gent del pavelló de Bilbao on se celebrava la teòrica festa d'EHAK aguantava un acte tan insípid. Ningú ho entenia fins que, de sobte, ha arribat i tot ha embogit. Otegi, el cap de la il·legalitzada Batasuna, ha entrat amb aires de líder, de victòria. Les tres caps de llista d'EHAK l'esperaven a la porta i després que un dansaire li fes l'aurresku -el ball tradicional basc- s'han fos en una intensa abraçada de victòria. "També és la meva victòria", ha dit exultant.
Finalment ha aparegut Patxi López acompanyat de crits "ari, ari, ari, Patxi
lehendakari". Les primeres paraules del candidat a lehendakari pel PSE han
estat en euskera, i unes veus de queixa d'alguns militants dient "en
castellano, eh!".
Com l'ascensor que presideix l'espai en què es fa l'acte a l'Azucarera de Vitòria, els ànims aquí pugen i baixen depèn de si les càmeres estan enceses o apagades. Hi ha victòries amargues o derrotes dolces, com a dit Ibarretxe, però al cap d'uns dies les victòries són victòries i les derrotes, derrotes.
"Si volen pactar amb nosaltres, que els baixin els fums". Això explica un simpatitzant d'EHAK, quan li preguntem sobre una possible aliança PNB-EHAK que, curiosament, dóna 38 diputats, la majoria absoluta exacte. Potser els càlculs electorals han donat empenta als comunistes bascos que, ara sí, han decidit començar a animar-se i a fer festa.
Madrazo ha estat rebut a la seu electoral d'EB amb fortes ovacions per part
d'un centenar de militants,`molts d'ells joves de menys de 30 anys, lleument decepcionats. Madrazo, en un discurs pronunciat quasi exclusivament en
castellà, ha posat èmfasi en la "fortalesa de la seva formació" i ha
subratllat que, contràriament al que es volia per part dels que la van
aprovar, la llei de partits ha beneficiat "a Batasuna i al seu món.
Obre Vilaweb dient que els hereus de Batasuna tenen la clau de la governabilitat. Doncs al pavelló de Bilbao on, teòricament, EHAK celebra la festa no se n'han adonat o bé no tenen ganes de fer festa. Potser això de saber-se tant necessaris, més que alegria els hi porta maldecaps. I per això la majoria han preferit anar-se'n cap a casa. O de pinxos per Bilbao. Però aquí no hi són.
Un dels tòpics més usats i suats de les jornades d'eleccions era allò de "la nit d'avui serà molt llarga". El govern basc ho ha tirat per terra: als volts d'1 quart d'onze ja han donat, gairebé, el 100% dels vots escrutats: el PNB-EA 29 diputats, en perd 4. PSE 18 diputats, en suma 5; el PP 15 diputats, en perd 4; EHAK en tre 9, 2 més del que tenia Batasuna; EB aguanta i es queda amb 3; i Aralar irromp al Parlament de Vitòria.
Xavi (Gran Canyon, Nevada, EUA) Una de les pel.licules que van marcar mes la meva etapa infantil fou "La historia interminable", una polemica adaptacio de la primera meitat del llibre d'en Michael Ende. En un moment del flim es parla de l'avansament implacable del "No-res" pel Regne de Fantasia. En aquesta escena un nan dalt d'un cargol, el Menja-Pedres i altres fantastics personatges intenten descriure aquest "No-Res". Recordo viure aquest dialeg com un serios repte per la imaginacio. Com entendre l'absencia, el buit, el zero ? La sensacio que vaig arribar a recerear fou semblant a la que em generar la observacio del Grand Canyon del Colorado. Alla baix, senzillament, s'hi troba a faltar un tros.
És difícil que quan sona aquesta popular cançó de Queen la gent no arrenqui a cantar . Avui ha passat a Vitòria. Després que Ibarretxe pronunciés la frase de la nit: "habéis venido a divertiros", un DJ ha punxat el famós himne. Ironia i realitat, però el cert és que després d'aquesta cançó s'ha acabat la música, i la gent ha començat a desfilar: els grans marxaven capcots cap a casa, i els altres es tornaven a tancar al bar. L'únic refugi.
Ningú no s'explicava com la gent del pavelló de Bilbao on se celebrava la teòrica festa d'EHAK aguantava un acte tan insípid. Ningú ho entenia fins que, de sobte, ha arribat i tot ha embogit. Otegi, el cap de la il·legalitzada Batasuna, ha entrat amb aires de líder, de victòria. Les tres caps de llista d'EHAK l'esperaven a la porta i després que un dansaire li fes l'aurresku -el ball tradicional basc- s'han fos en una intensa abraçada de victòria. "També és la meva victòria", ha dit exultant.
Finalment ha aparegut Patxi López acompanyat de crits "ari, ari, ari, Patxi
lehendakari". Les primeres paraules del candidat a lehendakari pel PSE han
estat en euskera, i unes veus de queixa d'alguns militants dient "en
castellano, eh!".
Com l'ascensor que presideix l'espai en què es fa l'acte a l'Azucarera de Vitòria, els ànims aquí pugen i baixen depèn de si les càmeres estan enceses o apagades. Hi ha victòries amargues o derrotes dolces, com a dit Ibarretxe, però al cap d'uns dies les victòries són victòries i les derrotes, derrotes.
"Si volen pactar amb nosaltres, que els baixin els fums". Això explica un simpatitzant d'EHAK, quan li preguntem sobre una possible aliança PNB-EHAK que, curiosament, dóna 38 diputats, la majoria absoluta exacte. Potser els càlculs electorals han donat empenta als comunistes bascos que, ara sí, han decidit començar a animar-se i a fer festa.
Madrazo ha estat rebut a la seu electoral d'EB amb fortes ovacions per part
d'un centenar de militants,`molts d'ells joves de menys de 30 anys, lleument decepcionats. Madrazo, en un discurs pronunciat quasi exclusivament en
castellà, ha posat èmfasi en la "fortalesa de la seva formació" i ha
subratllat que, contràriament al que es volia per part dels que la van
aprovar, la llei de partits ha beneficiat "a Batasuna i al seu món.
Un dels tòpics més usats i suats de les jornades d'eleccions era allò de "la nit d'avui serà molt llarga". El govern basc ho ha tirat per terra: als volts d'1 quart d'onze ja han donat, gairebé, el 100% dels vots escrutats: el PNB-EA 29 diputats, en perd 4. PSE 18 diputats, en suma 5; el PP 15 diputats, en perd 4; EHAK en tre 9, 2 més del que tenia Batasuna; EB aguanta i es queda amb 3; i Aralar irromp al Parlament de Vitòria.
