VWEuskadi |
Pilar |
divendres, 9 de setembre de 2005 | 10:49h
Pilar (Diumenge, 14/08/05, Jerusalem) Ahir vam estar tot el dia per Jerusalem. Finalment vaig parlar amb en
Boaz, l'amic del meu germà que viu a Tel-Aviv, dilluns abans de marxar dinarem
junts.
Ahir Jerusalem va quedar tancada per la
policia i l'exèrcit israelians, vam poder veure l'operació des de la Muntanya
de les Oliveres on una posta increïble de sol ens va acompanyar. Es veu que
avui és una festa especial per als jueus, l'aniversari mil·lenari de
l'enderrocament de no sé quin mur i vénen de tot Israel a pregar al Mur de les
Lamentacions. Hi ha veus que diuen que els colons volen ocupar l'Esplanada de
les Mesquites, per això hi ha musulmans tancats a dins. No sé, aquí cadascú diu
coses diferents i no saps ben bé què passa del tot., tot és un pèl psicòtic:
avui a la nit comença el desallotjament de Gaza amb tots els colons en contra,
els palestins que diuen que s'està preparant la 3a Intifada i ahir Hamàs va
trencar la treva.
VWEuskadi |
Pilar |
dijous, 8 de setembre de 2005 | 14:21h
Pilar (Divendres, 12/08/05, Jerusalem) Ahir no vaig escriure, vam fer la festa de final del tour i, és clar,
fins a les tantes, m'ho vaig passar tan bé, necessitava tant riure i
desconnectar de tot plegat (soldats, ortodoxos, demolicions, màrtirs, assentaments,
check points, murs...), crec que necessitàvem frivolitat després de totes
aquestes experiències. Durant el dia vam anar a visitar un casal
d'avis de Beit Sahour i un centre de discapacitats, vam estar ballant amb ells,
va ser molt tendre. I al vespre vam anar a una xerrada de l'Alternative
Information Center, la va fer l'escriptor Ibrahim Nassar. I després ens va
tocar un grup de músicsjoves que tocaven cançons tradicionals àrabs, vam estar
ballant i cantant amb ells, va ser un bon moment aquell. I avui ja hem vingut cap a Jerusalem. Al matí
hem anat a la concentració de les Dones de Negre i hem estat passejant per la
ciutat una altra vegada. He anat a Mear Sharim, el barri jueu ultraortodox de
Jerusalem, a l'entrada hi ha una pancarta on donen la benvinguda als turistes
demanant-nos que no entrem al barri ni vestim de manera provocadora. N'hi havia
molts que baixaven el cap quan passàvem pel seu costat, tot ben curiós. El
barri és molt humil, no tens cap tipus de relació amb ells i a les botigues hi
veus els temporitzadors que necessiten perquè el dia del Sàbat no hagin de
prémer cap interruptor, ho tenen prohibit, no hi ha televisors i l'estat els
manté perquè es dediquin a estudiar la Torà. Ara Jerusalem sembla com si fos casa meva, com
si tornés a casa després d'uns dies de viatge. No sé, tot és una mica estrany i
dimarts ja torno cap a Badalona.
VWEuskadi |
dijous, 8 de setembre de 2005 | 03:59h
Mario (Asunción, Paraguay) Acabo d'arribar a aquesta ciutat despres de fer un tast de l'Argentina i me n'he adonat que li estic agafant un gust especial a la Historia. Es dels primers apartats que vaig a mirar a la guia un cop estic situat. Me n'adono que es clau per entendre el present d aquesta America Llatina, per saber que hi ha al darrera d'un grup de mares que es manifesten cada dijous a la Pl. de Mayo a Buenos Aires, perque els argentins son tan blancs i hi ha tan cognom italia, quin paper va jugar el FMI i els ultims governs en la darrera crisi i perque en un mercat d antiguitats em trobo amb un bitllet de 1.000.000 de pesos. Reconec que la Historia d'Europa em queda massa gran, massa lluny...
VWEuskadi |
dimecres, 7 de setembre de 2005 | 13:50h
Pilar (Dimecres, 10/08/05, Betlem) Avui ha estat un dia relaxat, penso que ho necessitàvem. Hem anat a
Jericó i al Mar Mort. Jericó és un oasi enmig del desert, és la primera ciutat
palestina on hi veig tanta vegetació: palmeres, flors, arbres verdíssims... És
una mica trist veure que tenen tota una infrastructura muntada pel turisme i
que està buida, en ple estiu i no hi ha gairebé turisme, només 3 o 4 autocars
de peregrins cristians, poca cosa més. Jericó diuen que és la primera ciutat del món
tot i que les runes no les han acabat de trobar. També és d'on era Zaqueu, el
recaptador d'impostos d'aquella paràbola de l'Evangeli. I al Mar Mort ja hi vaig ser dies enrere, però és una sensació
divertida, m'agrada tot i que pica tota la pell. I ara ens n'anem a fer una
volta pel centre de Betlem.
VWEuskadi |
dimarts, 6 de setembre de 2005 | 13:42h
Xavi (Normandia, França) La passejada per la Normandia ha estat una agradable sorpresa. Poblets de postal, penya-segats blancs, les marees del Mont Sant-Michel i, molt especialment, el record del desembarcament de Normandia. M'ha sobtat veure com ha canviat el sentit de les guerres d'un temps ençà. Mentre les platges de la Normandia són un memorial permanent als joves que van morir per la llibertat, les guerres del nostre temps semblen impulsades per motius purament econòmics. Segur que molta gent les segueix veient com a actes heroics, però estic content que la cultura de la pau hagi pres un lloc important a la nostra societat. Tan de bo siguem capaços de mantenir-la i fer-la extensiva a aquelles terres que en tenen necessitat.
VWEuskadi |
dimarts, 6 de setembre de 2005 | 11:13h
Pilar (Dimarts, 9/08/05, Betlem) Avui hem anat al Negev, jo estava morta de son, els últims dies han
estat molt durs. Hem estat amb un guia molt entranyable, un beduí que viu a
Israel, al Negev la majoria d'àraboisraelians són beduïns. Són considerats ciutadans
israelians, però no tenen els mateixos drets. Hem presenciat una discussió
entre el nostre guia i una israeliana davant la mesquita més gran de Ber Sheva,
hi estan fent obres perquè és un monument molt important, però no saben si en
permetran l'ús per a la pregària dels musulmans. És propietat d'Israel. I hem
dinat amb una família beduïna, un arròs boníssim! Les dones han cuinat, però
s'han quedat dins, no han menjat a fora amb nosaltres. Després hem entrat a
veure-les i semblaven molt contentes. Hi havia moltíssims nens per allà, diuen
que la batalla demogràfica l'acabaran guanyant els palestins.
VWEuskadi |
dilluns, 5 de setembre de 2005 | 21:00h
Pilar (Dilluns, 8/08/05, Betlem) Avui hem visitat el camp de refugiats de Jenin que va estar bombardejat
el 2002. Hi ha la "zona 0" també, és la zona que va quedar destrossada, sense
possibilitat de reconstrucció, les cases d'aquesta zona ara són noves. Quan es
va reconstruir el camp es va fer sota els paràmetres de l'ONU i van fer els
carrers més amples perquè Israel va demanar-los que necessitaven poder fer
passar els tancs amb més facilitat que com ho van fer el 2002. Quins pebrots!
Ho trobo molt greu!
VWEuskadi |
Pilar |
divendres, 2 de setembre de 2005 | 11:57h
Pilar (Diumenge, 7/08/05, Nablus) Avui
a Nablus i al camp de refugiats d'Askar. Cada dia les emocions
augmenten d'intensitat. Ara mateix acaba de començar el cant de
l'"almoatzil" per anar a pregar a la mesquita. És un so tan característic...
Doncs hem arribat a Nablus després de donar una gran volta per
entrar-hi, hem estat dues hores per anar de Qalquilia a Nablus, quan
només hi ha 15Km. de distància, la porta d'entrada a la ciutat estava
tancada. Això és el que els passa a molts palestins diàriament quan han
d'anar a les seves feines.
VWEuskadi |
dijous, 1 de setembre de 2005 | 10:33h
Pilar (Dissabte, 6/08/05, Qalquilia) Avui hem pujat cap a Qalquilia, fa frontera amb Israel. És una ciutat que està totalment emmurallada, però no per murs antics sinó pel mur d'en Sharon. Això vol dir que el control d'entrades i sortides està sota control israelià: no ens podem arribar a imaginar quin impacte pot arribar a tenir una situació d'ofegament i intercanvi mínim amb l'exterior, tant a nivell econòmic, com social, com personal. Pel carrer he estat fent una fotografia a un mural de Hamàs amb fotos de morts per la resistència, ha vingut un nen petit i m'ha dit tot orgullós: "He is my father". A la tarda hem estat a un poblet del costat, Yayus, l'alcalde ens ha fet una recepció oficial amb discurs inclòs "Arafat volia la pau, Abu Mazen vol la pau, els palestins volem la pau, són els israelians que no volen viure en pau" i els israelians potser sí, però l'estat d'Israel no vol la pau. La passejada de la tarda per Yayus ha estat maquíssima: hem tingut una conversa amb un grup de dones que ens han ofert el pa que estaven coent, per a mi ha estat un moment especial i no sé ben bé per què; hem conversat enmig del carrer amb algun comerciant, nens, joves; hem estat en un casament... i tot això a l'hora del capvespre. Molt agradable! I ara sóc a la terrassa del pis on estem dormint, a Qalquilia. Res, que hi estic molt bé, sento els veïns de la terrassa del davant parlant i el silenci dels carrers d'aquesta ciutat on diuen que hi ha un 95% d'atur.
Xavi (Leiden, Paisos Baixos) Aquests dies el temps als Paisos Baixos es excel.lent. El cel es ben clar, el sol brilla i els habitants d'aquest pais omplen les terrasses al carrer. Aquesta circumstancia no es gens normal. L'amiga que m'acull m'explicava ahir que era el sise (amb el d'avui sete) dia de sol d'aquest estiu. Des de que vaig arribar, ella ha anat a la platja cada dia, intentant recuperar algunes de les enyorades hores de sol que li manquen. Es una mica el dilema de l'expatriat. Tot i l'enyor, centenars (potser milers ?) de catalans, normalment altament qualificats, van a viure mes al nord buscant experiencies i condicions laborals de mes qualitat que les que ofereix el nostre pais. La fugida de cervells segueix viva avui en dia. Mentre que en l'Europa desenvolupada la inversio es destina a la recerca i a la investigacio, al nostre pais ens gastem els calers en ciment i maons. Resultat: ni una multinacional tecnologica catalana, els millors curriculums cap a l'estranger, el preu de l'habitatge pels nuvols i les caixes i hotelers fent l'agost tot l'any. Crec que ens aniria millor si enlloc d'utilitzar el sol per captar turistes l'utilitzessim com un al.licient mes per atraure ma d'obra qualificada. A California be que els hi funciona !
Pilar (Divendres, 5/08/05, Jerusalem) Avui hem fet una visita per Jerusalem, pels assentaments del voltant de la ciutat i el mur que els protegeix. Israel vol construir guetos, més ben dit, ho està fent ja. És bastant bèstia la diferència que hi ha entre les colònies israelianes i els barris àrabs, tot i que en el fons em sento més segura passejant-me a les zones àrabs.
Xavi (Leiden, Paisos Baixos) Aquesta tarda he visitat el Verzetsmuseum d'Amsterdam, on s'explica la vida a la capital holandesa durant la ocupacio nazi. L'exhibicio mostra com un pais inicialment neutral respecte el regim de Hitler, va acabar pagant aquesta neutralitat amb una invasio i posterior retallada de drets, molt especialment els dels jueus. Voldria destacar dues coses del museu. La primera, que he tornat a tenir la sensacio que tinc moltissima mes informacio del que va passar en la Segona Guerra Mundial que no pas durant la Guerra Civil Espanyola. Mentre que en el primer cas s'ha optat per difondre al maxim possible els seus mals per evitar que es repeteixin, en la guerra de casa meva es va optar per tapar-ho. Anys mes tard, mentre Alemanya i els paisos que va ocupar son avui aliats, a l'estat espanyol es constant el debat politic al voltant al model d'estat resultant d'aquella maleida guerra.
Pilar (Dijous, 4/08/05, Ramallah) Fa la sensació que quan Palestina sigui un estat les seves ciutats seran el més semblants a Ramallah. És la capital actual de Palestina, on hi ha el govern i la tomba del president Arafat, a la Mukata, que tantes vegades ha estat bombardejada. La tomba de l'Arafat no és res de l'altre món, no sembla que sigui la tomba d'un cap d'estat, igual que la Mukata, és molt casolà i tothom es coneix, pots apropar-te a tot i tothom sense cap mena de seguretat; tot plegat sembla més un fer veure que són, que un ser real, els catalans ho hem comparat amb la Generalitat de Catalunya, però jo penso que és bastant pitjor.
Xavi (Brussel.les, Belgica) Torno a ser a Brussel.les. Aquesta ciutat em va acollir durant una bona temporada fa uns anys. No hi soc pas com a turista, sino com a un mes dels milers de persones que s'hi troben. Els funcionaris i grups de pressio de la Unio Europea, els belgues provinents de les antigues colonies i l'inherent divisio entre flamens i valons a Belgica fan, entre molts altres motius, d'aquesta ciutat una veritable cruilla multicultural.
Pilar (Dimecres, 3/08/05, Hebron) Continuo bastant malalta, potser més que ahir i tot, però he pogut anar a Hebron amb la resta del grup, no em vull perdre res. És una mica agobiant això de viatjar estant malalta... El centre de la ciutat d'Hebron és bastant dramàtic, l'assentament jueu és dins el nucli antic asfixiant els pocs palestins que encara es resisteixen a marxar. L'exèrcit té tota la ciutat tancada per "raons de seguretat", per sortir de la ciutat antiga hem hagut de donar una volta llarguíssima perquè els soldats no ens deixaven passar; amb el meu estat i el sol que queia, no ha estat gaire agradable, la veritat. I per què no ens deixaven passar? La resposta és la de sempre "security reasons", quins paios! Aquest és el quotidià dels palestins. El mercat funciona poquíssim, només hi ha 4 o 5 botigues obertes, i, és clar, s'han posat les botes amb nosaltres, els mocadors palestins els he comprat aquí, així tindran un valor simbòlic. Es respira un ambient bastant desolador i depriment, el d'una ciutat fantasma amb un passat vital, una ciutat buida i molt cansada. Els colons d'Hebron tenen un costum bastant curiós: tiren les deixalles, pedres, runes, pixats i caques als carrers i les teulades on hi viuen els palestins. Tot plegat ho trobo bastant increïble, ho veig, però sóc incapaç de viure-ho, no me'n puc fer la idea que això sigui real... Em costa d'entendre que als jueus els agradi viure d'aquesta manera per molta Terra Promesa que es creguin.
Pilar (Diumenge, 14/08/05, Jerusalem) Ahir vam estar tot el dia per Jerusalem. Finalment vaig parlar amb en
Boaz, l'amic del meu germà que viu a Tel-Aviv, dilluns abans de marxar dinarem
junts.
Xavi (Brussel.les, Belgica) Torno a ser a Brussel.les. Aquesta ciutat em va acollir durant una bona temporada fa uns anys. No hi soc pas com a turista, sino com a un mes dels milers de persones que s'hi troben. Els funcionaris i grups de pressio de la Unio Europea, els belgues provinents de les antigues colonies i l'inherent divisio entre flamens i valons a Belgica fan, entre molts altres motius, d'aquesta ciutat una veritable cruilla multicultural.
