VWEuskadi |
Meri |
divendres, 18 d'agost de 2006 | 19:22h
(Meritxell, El Caire, 14/08/2006) Kan El kalili és el mercat per excel.lència d'El Caire. Com en molts països àrabs el turista és el blanc ideal per intentar encolomar-li alguna cosa. Els comerciants tenen com a objectiu atraure l'atenció del client i en aquest cas ho feien venent qualsevol article a un euro. La primera vegada caus però després ja els veus a venir. I si estableixes conversa amb un comerciant, el més bàsic és aprendre a regatejar. És curiós si no ho fas i acceptes el primer preu que et donen, es molesten. Quin art aquest!! La malaurada etiqueta que els catalans són de la verge del puny ha traspassat fronteres perquè quan no vols el que t'ofereixen al seu preu t'intenten insultar anomenant-te "catalan". El cert és que he viscut escenes de catalans apretant molt amb els preus. Però bé, altres tècniques per atraure la nostra atenció també ha estat cridar-nos pels noms més folklòrics com Carmen, Pantoja, Manuela.... Algun fins i tot havia après la famosa dita de "Barcelona és bona si la bossa sona". Altres tòpics són: "más barato que el Carrefour, el Mercadona o El Corte Inglés" (és clar que per ser més econòmic que el Corte Inglés no costa gaire). En fi, que se les saben totes!
VWEuskadi |
Meri |
divendres, 18 d'agost de 2006 | 13:31h
(Meritxell, El Caire, 13/08/2006) Podríem dir que El Caire és una ciutat de xifres. Hi viuen 18 milions de persones!!! (es diu aviat!) Té 2 milions de persones flotants, és a dir, que només treballen al Caire i que dormen a les afores. Hi ha 20.000 mesquites i té un pont de 9 quilòmetres que travessa una part de la ciutat. I podria continuar però més que els números el que em va xocar més va ser la contaminació i el caos circulatori. Sembla que no hi faci sol al Caire. Sempre la cobreix una boira concentrada. És una ciutat que no dorm. Al carrer, tots plens de força brutícia, sempre hi ha gent. De nit i de dia. És un bullici constant i com no podia ser d'altra manera el que també és constant és el trànsit. Però no es pot parlar de trànsit normal a El Caire perquè gairebé no hi ha semàfors. Funcionen a través del clàxon de dia i a través de les llums del cotxe de nit. És al.lucinant el caos que hi ha! Vaig pujar a un taxi destartalat i el conductor amb només dos minuts ja va perdre els punts de la Tura!! El conductor no duia el cinturó i parlava pel mòbil. Per la ciutat anava a més de 60 km/h i gairebé atropella a un home! Els carrers tenen diversos carrils i no hi ha nassos de creuar-los! Ho has de fer amb decisió. Ho vam intentar i gairebé ens envesteixen. He de dir que vam aconseguir tota una proesa en travessar un carrer tots de cop sense patir baixes!
VWEuskadi |
Meri |
divendres, 18 d'agost de 2006 | 13:00h
(Meritxell, Giza, 12/07/2006) No tinc paraules per descriure què se sent quan veus les piràmides d'Egipte, considerades una de les meravelles del món. Busco qualificatius magnànims: impressionants, perfectes, belles, espectaculars, brillants, bestials, .... Quan ens vam plantar davant de la més gran, Keops, vam quedar bocabadats. Durant uns minuts no vam dir absolutament res però de sobte l'emoció ens va sacsejar i vam començar a córrer!! Volíem trobar el millor angle per treure'n una bona fotografia. No va ser fàcil. A mi no em cabia dins l'objectiu de la càmera..... A la piràmide de Kefren ens vam decidir a entrar tot i veure el patiment de la gent quan sortia de dins. Gent suada que respirava profundament i celebrava haver sortit a la superfície. Ens vam animar i vam decidir endinsar-nos en els estrets i claustrofòbics passadissos de la piràmide. Jo també tot i que aquell dia ja notava els vents d'Egipte i el meu estómac es començava a revoltar. I no va ser un esforç en va tot i anar de quatre grapes una bona estona i després aguantar les agulletes. És un suplici arribar fins al cor d'aquella estructura però val la pena. A l'interior, tothom en silenci com si es pogués sentir la presència dels que segles enrere es van deixar la pell per construir allò tan increïble!
VWEuskadi |
Meri |
dijous, 17 d'agost de 2006 | 13:35h
(Meritxell, Abu Simbel, 12/08/2006) Egipte ha patit al llarg dels segles l'expoli de diferents civilitzacions que, captivades per la bellesa i grandesa de l'arquitectura dels faraons, s'han endut peces de gran valor com a tromfeus de conquesta. A tall d'exemple, trobem a Roma més de 13 obeliscos i peces de gran valor al British de Londres i el Metropolitan de Nova York. Els mamelucs es van dedicar a destruir el revestiment de les Piràmides de Keops, Kefrén (és l'única que conserva la part de la punxa) i Micerinos. Més tard, des de l'època de Napoleó, els anomenats caça-tresors van anar a Egipte per endur-se una relíquia i col.locar-la al menjador de casa. Després hi ha tots aquells intercanvis o regals que Egipte va fer a altres països com a signe de generositat. El 1836, el virrei d'Egipte va intercanviar amb França dos obeliscos del temple de Luxor per un rellotge d'alabastre. Els francesos van trigar dos anys en traslladar-ne un i col.locar-lo a la plaça de la Concòrdia. Afortunadament, l'altre exemplar encara es troba al lloc original. En una altra època, Nàsser va obsequiar Madrid amb un temple egipci que hi ha instal.lat en un parc per agrair la seva participació en el trasllat dels temples d'Abu Simbel (traslladats bloc a bloc per evitar quedar negats sota les aigües del Nil, quan Nàsser va construir la "faraònica" presa d'Aswan). En resum, a Egipte hi ha moltes coses però també n'hi ha moltes repartides per cases i museus d'arreu del món.
VWEuskadi |
Meri |
dimarts, 15 d'agost de 2006 | 17:36h
(Meritxell, Luxor, 09/08/2006) Egipte és un gran destí turístic no només pels països occidentals sinó també pels països àrabs i asiàtics. Té a favor el gran complex monumental i la situació geogràfica. És per això que, bona part del pressupost governamental va destinat a mantenir la policia turística que es dedica única i exclusivament a fer que els turistes se sentin a gust, però sobretot, segurs. Des dels atemptats del 97 al temple de Hatshepsut, en què van morir una cinquantena de turistes alemanys i japonesos, el govern s'ha dedicat en cos i ànima a procurar la seguretat dels turistes. Tot moviment està controlat per la policia. Cada temple o museu té com a mínim un control de seguretat, detectors de metalls i desenes d'ulls que observen. El més espectacular és el comboi d'autobusos plens de turistes que van en caravana cap al temple d'Abu Simbel, a la frontera amb el Sudan, escortats per la policia. Tots surten i tornen a la mateixa hora. Tot i així, es tracta d'una zona inestable. L'any passat, al balneari de Sharm El-Sheik, a la península del Sinaí, un atemptat va matar desenes de turistes israelians.
VWEuskadi |
Meri |
dimarts, 15 d'agost de 2006 | 13:26h
(Meritxell, Luxor, 8/08/2006) El despertador ens va sonar molt d'hora el primer dia de trepitjar Egipte. Vam abandonar el vaixell on dormíem i vam pujar en un autocar. Direcció: la vall dels Reis, on estan enterrats la majoria de grans faraons que es troben als llibres d'història: Tutmosis III, Ramsés III, Seti I (aquesta tomba, la millor conservada només l'obren per al National Geographic), i Tutankamon. Segons els egipcis, Tutankamon no va gaurdir d'un regnat gaire prolífic, més aviat va passar desapercebut. Podríem dir que va ser un faraó mediocre si comparem la seva obra amb la de Ramsés II o la Reina Hatshepsut. La seva transcendència en la història ha esdevingut durant el segle XX, després que l'arqueòleg anglès Howard Carter, descobrís la seva tomba per casualitat. Estava tan amagada, que fins aleshores ningú no havia aconseguit trobar-la per saquejar-la, activitat habitual a les tombes dels faraons durant l'època dels grecs, romans, otomans, mamelucs, francesos, anglesos.... Malgrat la seva "mediocritat", l'interior de la tomba de Tutankamon contenia més de 5.000 peces de gran valor que actualment estan exposades al Museu del Caire.
VWEuskadi |
Meri |
dimarts, 15 d'agost de 2006 | 13:12h
(Meritxell, Luxor, 7/08/2006) Vaig trigar poc a decidir en anar a Egipte però com jo centenar o milers de catalans. El primer dia a l'aeroport del Prat tots patíem per si sortíriem. Hi havia el caos habitual de l'agost però el nostre vol amb destinació a Luxor no estava anunciat. O més ben dit, no quedava clar si existia o no. Després d'algunes discussions ens van assegurar que no hi hauria problemes... només alguns retards. Amb la mateixa situació ens vam trobar jo, una parella de brasilers afincats a Barcelona, dos barcelonins i una cubana. Amb ells vam sortir de Barcelona i vam fer tot el viatge pel Baix Egipte! El cert és que vam tenir unes agendes molt apretades i poques oportunitats d'escriure el quadern de viatge, que ara mateix aniré posant al dia.
VWEuskadi |
Meri |
diumenge, 19 de febrer de 2006 | 23:57h
( Meri, Madrid ) Malgrat que la Penya va quedar eliminada el primer dia, nosaltres vam convèncer-nos que a més de sentir els colors verd-i-negres ens agrada el bàsquet en general. Veníem a veure bon bàsquet però realment he de dir que cap dels partits ha estat gaire emocionant. En tots, hi ha hagut algun equip que se n'ha anat de molts punts al primer quart i ha deixat fora de joc al rival. Això sí, hem pogut gaudir dels cants de les aficions sobretot, dels del TAU. Sens dubte, els més enginyosos, revolucionaris i enganxosos. La majoria dels seguidors dels equips petits s'han quedat fins al final excepte les seccions dels clubs de futbol. Avui al Palacio de los Deportes de la comunitat de Madrid no hi havia ni culés ni merengues.
Hem aprofitat per fer un passeig per Madrid. Els clàssics de la capital: el Rastro, la Plaza del Sol, la Plaza Mayor, la Plaza de Oriente i Chueca. En aquest barri, titllat tradicional de ser un feu del col.lectiu homosexual hem descobert un restaurant mexicà ben curiós. La decoració estava inspirada en els rings de boxa dels anys 70. Fins i tot els lavabos estan pensats amb aquest motiu. Hem menjat fins a rebentar.... però això no ens ha impedit engolir un barquillo per berenar després que el venedor captivés la nostra atenció: "cómete un barquillo y te crecerá el flequillo".
VWEuskadi |
Meri |
dissabte, 18 de febrer de 2006 | 14:28h
(Meri, Madrid ) La redacció de Vilabep Badalona ha sortit d'excursió. Aquest cop ens hem desplaçat a la capital d'Espanya per seguir la Copa del Borbó. Amb dos dies però les aspiracions dels partits catalans han quedat reduïdes al no-res. L'Akasvayu Girona va tornar a casa a la primera de canvi i al darrere hi van anar la Penya i el Barça. Tot un desengany per l'afició que pol.lula per Madrid sense un referent clar a qui animar! Vam sortir de baretos per Madrid, sobretot pel centre. Molta gent i molta "movida" al carrer. Avui és el segon dia a Madrid i a l'hostal on estem la sorpresa matinal ha estat una averia d'aigua. És l'hora de dinar i ens disposem a dutxar-nos amb ampolles d'aigua. Com ens hem de veure!!! El "fontanero" diu que en cinc minuts estarà arreglada l'averia.... ara ho veurem....
VWEuskadi |
Meri |
dijous, 9 de febrer de 2006 | 07:45h
(Meri, Dakar, Senegal) No hi ha res millor que acabar un viatge al Senegal assistint a un concert del Yossou N'Dour. Aquest idolatrat músic senegalès no avisa quan arriba al seu país. En poques hores organitza un concert. No li cal publicitat a la ràdio ni penjar cartells. A Dakar la gent s'assabenta d'un concert del Yossou N'Dour pel boca-orella i realment funciona. El local estava ple a vessar. Un brillant Yossou N'Dour va fer vibrar els fans durant dues hores.
La nostra ruta pel Senegal ha acabat. Dies intensos de noves sensacions, nous colors, nous sabors, nous ritmes, noves coneixences. El sac de l'experiència s'ha fet una mica més gran i a la maleta ens enduem molt bons records. 11 dones i un professor d'història de l'Àfrica han acabat aquesta aventura amb una assignatura pendent: la regió de Casamance. Meritxell Ortiz, Vilabep de Viatge, Senegal.
VWEuskadi |
Meri |
dimecres, 8 de febrer de 2006 | 14:31h
(Meri, Illa de Gorée, Senegal ) L'objectiu dels guies que et donen la benvinguda al peu del ferri de l'Illa de Gorée (Dakar) és que els turistes (la majoria tubab) se'n tornin de casa havent reflexionat una mica sobre la història del continent africà. Per aquesta illa, fins el 1848, durant tres segles, van passar 20 milions d'esclaus dels quals 6 van morir de gana, maltractats o bé disparats, càstig per haver intentar fugir. En aquestes fugides, molts van morir ofegats perquè no sabien nedar. Els esclaus provenien de tots els països de l'Àfrica i se'ls traslladava en vaixell cap a Europa o bé cap als camps de cotó dels Estats Units. Segons Pepe, el nostre guia, els afroamericans que visiten aquest indret senten les arrels i els origens i ploren i s'enrabien. En les dependències d'aquesta illa s'amuntegaven desenes de persones en pocs metres quadrats, es separaven les famílies i els homes que no pesaven 60 kg se'ls tancava en una habitació a part per engreixar-los. Si un esclau complia tots els requisits marxava per la porta del "no tornaràs mai més". La visita vol fer una reflexió. A Europa es parla de l'holocaust jueu durant la segona Guerra Mundial. Al Senegal també volen que es reconegui que a l'Africa, i concretament a Gorée, hi va haver un altre genocidi que va durar 300 anys. El guia va acabar la visita històrica amb aquesta frase: "es pot arribar a perdonar però no es pot oblidar".
VWEuskadi |
Meri |
dimarts, 7 de febrer de 2006 | 07:38h
(Meri, Kedougou, Senegal) Els motors econòmics del Senegal són dos: la pesca i el turisme. Una de les ciutats on es percep clarament la duresa de sortir amb la barca per poder menjar és Sant Louis. Em va semblar una ciutat decadent, que viu entre el passat i el present. Situada al nord de Dakar conserva de forma precària les edificacions colonials franceses, una de les més emblemàtiques és el pont que creua el riu Senegal. És en aquest entorn que milers de saint louisians surten a feinejar cada dia i tornen quan es pon el sol. Alguns amb els cabassos carregats de peix que assequen a les ribes del riu per tal que es conservi més temps. El barri de pescadors és un dels llocs imprescindibles de visitar. Allà vam sofrir la ira d'alguns nens que ens van llençar sorra.
Els senegalesos tenen molt clar que una font important d'ingressos és el turisme. I en els últims anys han proliferat les expedicions catalanes cap aquest país africà. Els que estan més en contacte amb els turistes han entès que als catalans ens encanta que a 6.000 quilòmetres de casa ens diguin quatre coses en català. En Dominique, un guia que ens va portar en jeep fins a una cascada prop de Kedougou estava aprenent català: "bon dia", "com estàs", "bon viatge" i "visca l'Eto'o". Un encant!!!!.
Malgrat ser camerunès, al Senegal l'Eto'o és un ídol i com a conseqüència han proliferat les samarretes del Barça. És inevitable no ensopegar-te amb una samarreta blaugrana a cada cantonada. Però també es veuen samarretes d'altres equips de futbol i és que aquest és l'esport nacional. Vam assistir al partit Senegal-Guinea en el que els senegalesos van aconseguir passar a les semifinals de la Copa Àfrica. Tot un esclat d'eufòria i un esdeveniment nacional.
VWEuskadi |
Meri |
divendres, 3 de febrer de 2006 | 01:10h
(Meri, Kaolak, Senegal) El Senegal es un pais ple de contrastos. La
diferencia entre els poblats que viuen de l'agricultura i les ciutats on
el principal motor econòmic es el comerç és sorprenent. Als poblats de
les ètnies bediks, mandingues i terengues hi ha molta hospitalitat però
també de les visites dels turistes n'han sabut treure rendiment. Els
nens surten a la carretera per saludar la nostra furgoneta i tenen
sempre dues paraules per nosaltres; tubab (blanc en wolof) i cadeau (
regal en francès). A vegades es força violenta la situació perquè
donaries de tot a tothom pero no pots sempre fer-los un regal.
És una terra seca, on l'aigua es valora molt per això ahir ens van acompanyar a banyar-nos en una cascada. l'alçada és
espectacular: cent metres de caiguda.
Avui
estem a Kaolak, una de les ciutats comercials més importants on el
mercat es el centre de tot. I quan veuen tubabs, ja se sap.... ets
"blanc" facil.
VWEuskadi |
Meri |
dimarts, 31 de gener de 2006 | 11:10h
(Meri, Saint Louis, Senegal) 11 dones i un professor d'història de l'Àfrica, aquest es el grup que va aterrar dissabte a Dakar, una setmana després que passes el gran rallie. Per cert, els senegalesos amb els que hem parlat ja no creuen en els beneficis d'aquest esdeveniment. Això que els cotxes s'emportin els nens per davant no els agrada gens.
A l'aeroport, ens esperava l'Alioune després d'arribar amb força retard de Milà on la neu ocupava les pista daterratge. Gran impacte de paisatge de Milà a Dakar. De seguida ens hem endinsat cap a l'interior d'aquest país de l'Àfrica negra. Hem escapat de la capital i hem visitat Saint Louis, l'antiga capital colonial. Queden molts vestigis de l'època en que els francesos dominaven aquestes terres. I la corrupció entre els policies que ens paren a la carretera esta a l'ordre del dia.
Avui hem fet dos poblats nòmades. Els nens es tornen bojos amb les càmeres digitals.
VWEuskadi |
Meri |
dimecres, 17 d'agost de 2005 | 00:38h
Meri (San Jose, Costa Rica) Iep!!! li hem agafat aficio als volcans. De fet, en Marcel diu que en una altra vida es fara volcanoleg. Avui hem pogut divisar un altre espectacle de la natura! El volca de Poas. No esta tan actiu com el de l'Arenal pero tambe es impressionant. Quan se n'ha anat la boira, hem pogut veure les fumaroles de sofre i l'aigua que hi ha acumulada al crater del volca. Aixo ho hem fet molt d'hora despres de dormir a la cabanya del tio Tom. Ens hem carregat de souvenirs a la botiga del volca, hem decidit prendre un cafe i que millor que fer-ho en un cafetal!! Tot i que hem decidit no fer el tour, un tico molt amable ens ha explicat com es fa aquesta beguda i ens n'ha deixat tastar diferents varietats! El final del tast ha anat acompanyat d'un altre carregament de records: cafe per a totes les families badalonines!!! Alajuela ha estat el poble on ens hem separat. En Xavi i jo ja estem de tornada, mentre que la Marta, Mar i en Marcel enfilen cap a Belize! Ens retrobem a Badalona!
(Meritxell, El Caire, 14/08/2006) Kan El kalili és el mercat per excel.lència d'El Caire. Com en molts països àrabs el turista és el blanc ideal per intentar encolomar-li alguna cosa. Els comerciants tenen com a objectiu atraure l'atenció del client i en aquest cas ho feien venent qualsevol article a un euro. La primera vegada caus però després ja els veus a venir. I si estableixes conversa amb un comerciant, el més bàsic és aprendre a regatejar. És curiós si no ho fas i acceptes el primer preu que et donen, es molesten. Quin art aquest!! La malaurada etiqueta que els catalans són de la verge del puny ha traspassat fronteres perquè quan no vols el que t'ofereixen al seu preu t'intenten insultar anomenant-te "catalan". El cert és que he viscut escenes de catalans apretant molt amb els preus. Però bé, altres tècniques per atraure la nostra atenció també ha estat cridar-nos pels noms més folklòrics com Carmen, Pantoja, Manuela.... Algun fins i tot havia après la famosa dita de "Barcelona és bona si la bossa sona". Altres tòpics són: "más barato que el Carrefour, el Mercadona o El Corte Inglés" (és clar que per ser més econòmic que el Corte Inglés no costa gaire).
