(Xavi, Tori, Lombardia) Tornem a estar en moviment. Aquesta vegada dalt del cotxe i cap a destinacions ben fredes. Ahir vam passar-nos el dia dalt del cotxe, comprovant que no nomes a Catalunya hi ha peatges. El cami fins a Tori tambe es paga. Ja hem vist neu i hem pogut posar a prova les nostres dots comunicatives amb els nadius. De moment, res de destacable a banda d'un fred que ens ve molt de nou a nosaltres. Pobres crietures mediterranies...  |  |
La redacció de Vilaweb Badalona de gira mundial
|
|
Xavi (Xavi, Tori, Lombardia) Tornem a estar en moviment. Aquesta vegada dalt del cotxe i cap a destinacions ben fredes. Ahir vam passar-nos el dia dalt del cotxe, comprovant que no nomes a Catalunya hi ha peatges. El cami fins a Tori tambe es paga. Ja hem vist neu i hem pogut posar a prova les nostres dots comunicatives amb els nadius. De moment, res de destacable a banda d'un fred que ens ve molt de nou a nosaltres. Pobres crietures mediterranies... Xavi (Gènova, Itàlia) Qui ha permès l'atrocitat d'aquesta ciutat no té perdó.. Imagineu-vos unes quantes cases i pisos (per sort no en són molts) enfilats dalt d'una muntanya com si algú les hagués empès allà. Aquest algú, de fet, és ben evident. Un laberíntic port ocupa el litoral de la ciutat, un caos de vaixells que sovint fa perdre la referència del mar. Per si no n'hi hagués prou, entre el port i les cases hi ha la perleta de la ciutat. Una autovia elevada que segresta el sol i omple el "passeig marítim" de soroll. Impressionant. Sumem-hi barris degradats, sensació d'inseguretat permanent i que des de l'habitació de l'hotel la puc xocar amb els cotxes que passen per l'autovia. Resumint, Gènova no es mereix cap visita. I, ja que hi sóc, en Cristòfor Colom no era genovès sinó català ! Xavi (Cahuita, Costa Rica) El pitjor de viatjar per Costa Rica es, de llarg, les picades d'insectes. Pots de repelents, barres d'unguent, mosquiteres per dormir, llensols-sac, pomades post-picada, calsat tapat. Tot i les proteccions indicades pels serveis medics, tot turista torna amb alguna picada que altra d'aquestes terres. Si els turistes envaim el seu habitat natural, els insectes ens envaeixen a nosaltres. Com s'ho devia passar en Colom i companyia quan van venir a petar aqui per primera vegada... Xavi (Tortuguero, Costa Rica) La segona etapa de ruta ens portava a Tortuguero, parc natural d'observacio de tortugues. Despres d'un nou transport privat, unes barquetes motoritzades ens recollien per portar-nos a Tortuguero. Abans d'agafar la barca, la Maria, encarregada de les embarcacions ens assegurava que calia agafar alla els guies per anar a veure les tortugues aixi com l'allotjament al poblat ja que, segons ella, tot estava a petar. El guia el vam contractar, l'allotjament ja no. La nostra guia de viatges ja avisava que no ens creguessim els tour-operadors sense escrupols. Tenia rao. La famosa Maria va resultar una picara (per dir-ho en paraules suaus). Al poblat hi havia allotjament de sobres i a la nit vam descobrir que havia venut mes tiquets de guia que no pas places disponibles. Nosaltres vam tenir gira nocturna, dues hores abans del previst, pero dues noies que no dominaven tant l'espanyol van quedar-se sense passeig. La nostra guia, la Sandra, va resultar ser una persona completament diferent. VA ser honesta d'entrada, explicant que enlloc dels centenars de tortugues que ens havia promes la Maria, ja seria un exit si en veiem dues o tres. La Sandra era mestressa de casa i s'estava traient la secundaria per poder entrar a treballar de guia del parc. Era una entusiasta de les tortugues i de fet ens va fer correr a la nit per la platja perseguint tortugues. La passejada, tot i no ser la nostra idea inicial, va valer ben be la pena. Vam veure dues enormes tortugues verdes posant els ous, tapant el forat i tornant a les aigues del Carib. Ens quedem amb la Sandra i la tortuga, la Maria ja pot caure al riu. Xavi (La Fortuna, Costa Rica) Quan un fa el turista en aquests mons de Deu, sempre porta la por al cos sobre quin es el grau de picaresca dels que t'ofereixen serveis. Per la primera nit vam anar a veure el volca Arenal amb un servei de guia. Abans d'arribar-hi no les teniem pas totes. L'home que ens va recollir no era en Leo sino en Murdock i la pluja i boira de la tarda no presagiava gaire visibilitat. Amb tot, les pors es van esvair ben aviat. Una llum roja lliscava i sorgia de la foscor on s'amagava el volca. Un fenomen que sols havien vist fins al moment a la televisio en un volca mooolt diferent del nostre estimat Croscat. Els escups rojos venien acompanyats de trons llunyans que observaem al costat del nostre guia. La nostra primera experiencia turistica va ser tot un exit. Xavi (La Fortuna, Costa Rica) El transport a Costa Rica ofereix dues opcions. La primera, la xarxa publica i radial respecte a San Jose. La segona, a cop de dolar i d'agencia privada, normalment sols reservat pels turistes. El preu poden ser ben be una quarta part inferiors en el cas public, pero la durada i les incomoditats tambe es poden multiplicar enormement en aquest cas. Per anar a La Fortuna vam escollir la opcio privada. Una furgoneta ens va recollir a l'hotel i ens va portar directament a l'hotel ons ens vam trobar amb la resta de l'expedicio Vilabep. A partir d'aquest moment, el viatge segueix a cinc bandes, ja sigui amb transport public o en privat. Xavi (San Jose de Costa Rica, Costa Rica) Inici de la segona etapa del viatge, ara a Costa Rica. El dia ha transcorregut entre dormidetes a l'avio i esperes a l'aeroport. He invertit el temps en llegir la guia turistica de Costa Rica per descobrir que es un estat sense exercit, que te una extensio similar a la dels Paisos Catalans i que alguns governants historics tenen origens catalans. Una vegada a l'hotel, he comprovat que la guia tampoc errava quan alertava sobre el creixent turisme sexual al pais. La majoria d'hostes que he vist eren homes d'aspecte nord-america o europeu d'uns 40-50 anys acompanyats de joves tiques. El fenomen no esta limitat a les noies, ja que un gran cartell a la carretera de l'aeroport a San Jose anuncia un servei de marits de lloguer. A Costa Rica la prostitucio esta legalitzada i exercida sota un control sanitari governamental. Per altra banda, el mateix govern ha omplert l'aeroport i els taxis que hi surten de cartells amenassant amb severes condemnes per aquells que conrtactin els serveis de menors.  Meri (San Francisco, Califòrnia, EUA)
En Xavi i jo ja hem fet la meitat del viatge per la costa oest dels Estats Units. Hem fet Las Vegas i el Gran Canyon amb la Laura i l'Oriol i a San Francisco hem tingut uns guies d'excepció: en Lieven i la Sylvie. A Las Vegas vam coincidir amb uns altres catalans: en Coral i la seva dona. Però encara hem trobat uns altres catalans: una parella i la seva filla que estan vivint a la Universitat d'Stanford.
El sol de Califòrnia és una llegenda urbana!! Els mesos d'estiu el contrast entre el gèlid pacífic i la terra calenta aixeca una boira que fa impossible divisar res. Dos dies hem intentat veure el Golden Gate Bridge però només avui n'hem pogut divisar una part.
En fi, Demà agafem un avió i anem cap a Costa Rica. Allà ens hem de reunir amb en Marcel, la Marta i la Mar. Ens esperen més aventures.Xavi (Stanford, California, EUA) La meva estada a Stanford m'ha servit per comprovar que el debat sobre el paper de la universitat en la societat es tan viu a California com a Catalunya. Per una banda, els estudiants es queixen del baix nivell docent d'alguns dels professors. L'amiga que m'ha acollit esta fent d'assistent d'un professor, i assegura assumir la major part de la carrega docent, mentre el professor titular esta molt mes bolcat en la recerca. Un amic seu frances comparteix el punt de vista i es questiona els metodes d'avaluacio basats en examens presencials, amb un nivell de frau molt alt. A la tarda, em trobo a la piscina amb una noia catalana i la seva filla d'un any. Esta estudiant i treballant a Stanford amb el seu marit que segueix un doctorat en musica. Ell es compositor. Confia tornar a Catalunya i poder educar la seva filla a la vora del Mediterrani, pero la dubtosa sortida professional en el camp de la recerca al nostre pais li planteja interrogants.  Xavi (Las Vegas, Nevada, EUA) "The land of the free", aixi autoanomenen els ciutadans dels Estats Units al seu tros de mon. Diuen que es la terra de la llibertat, pero el seu concepte de llibertat esta ben allunyat del que entenem nosaltres. Llibertat per tenir armes, per deixar bona part de la poblacio fora del sistema o envair qualsevol altre pais en nom dels interessos nacionals. No hi ha llibertat pero pels matrionis homosexuals, per escollir una mort digna o portar davant la justicia els criminals de guerra que la seva politica ha creat. Em sembla un pais amb molts contrastos i, sobretot, un pais que no s'assembla gens al que ens volen mostrar a les llampants pel.licules de Hollywood o als publireportatges de la NBA. Totes aquestes impressions se'm van fer especialment evidents a Fremont Street de Las Vegas, el carrer amb llumetes de color per sostre. Exercits de turistes nord-americans jugant-se fortunes a les escurabutxaques, bevent, fumant, menjant preparats de dubtos valor nutritiu, amb nens i nenes passejant-s'hi i visquent-ho amb tota naturalitat. Una forma d'oci generada per la seva llibertat portada a l'extrem (Las Vegas es el lloc escollit senzillament perque les seves lleis son mes relaxades que en altres estats) i que dista molt de la llibertat que voldria pel meu pais. Xavi (Gran Canyon, Nevada, EUA) Una de les pel.licules que van marcar mes la meva etapa infantil fou "La historia interminable", una polemica adaptacio de la primera meitat del llibre d'en Michael Ende. En un moment del flim es parla de l'avansament implacable del "No-res" pel Regne de Fantasia. En aquesta escena un nan dalt d'un cargol, el Menja-Pedres i altres fantastics personatges intenten descriure aquest "No-Res". Recordo viure aquest dialeg com un serios repte per la imaginacio. Com entendre l'absencia, el buit, el zero ? La sensacio que vaig arribar a recerear fou semblant a la que em generar la observacio del Grand Canyon del Colorado. Alla baix, senzillament, s'hi troba a faltar un tros. Xavi (Las Vegas, Nevada, EUA) Abans de venir cap a Las Vegas la Meri em va avisar de la onada de calor que estava afectant la ciutat. Temperatures que fregaven els quaranta graus i alarma entre la població. La realitat és una altra ben diferent. Fa un fred que pela !! (si més no, dins els casinos). Ja vam tenir un avís previ als avions del viatge d'anada, amb aires acondicionats posant a prova la previsió dels passatgers a l'hora d'agafar una jaqueta i mitjons. I és ben bé el mateix dins els casinos, on és indispensable tapar-se per evitar la pulmonia. Una prova més que aquests americans no tenen mesura. Xavi (Stanford, California, EUA)
Dinou hores de viatge, des de l'aeroport de Barcelona fins a l'apartament que els nostres amics tenen a Stanford. El selecte campus california ha estat la fi d'un llarg viatge amb dos avions i parada a Atalanta inclosa. Alla, una oficial d'immigracio ens ha indicat que ens podiem posar 'a qualsevol fila', literalment i clar i catala. La Keta no te aturador, pero jo estic rebentat. Bona nit (o bon dia, segons com es miri). Xavi (Canyet, Països Catalans) Aquest viatge comença amb una despedida. Després d'un any (un altre) plegats, enfilem camins diferents quan arriba l'estiu. Serà un mes en el que tots estrenarem noves vides, amb o sense data de caducitat en ment. Llocs per descobrir, persones desconegudes i fins i tot llars d'estrena. Cadascú a la seva manera, per la seva banda i espero que amb aquest bloc com a punt d'unió. Les nostres aventures comencen aquí, en aquella tarda d'estiu a Canyet. |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosBLOCS
MITJANS DE COMUNICACIó
TRADUCTORS / TRANSLATORS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
Vilaweb Badalona
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|