Xavi (Lahti, Finlàndia) Abans d'aquest viatge Finlàndia era un país molt desconegut per mi. Durant el vol d'anada vaig devorar la guia de viatge per situar-me una mica. Val a dir que la descripció de la Lonely s'ha ajustat molt al que m'he trobat, i mentre avui els meus hostes m'explicaven coses del país em preguntava si no les haurien tret també de la mateixa Lonely, perquè tot era clavat.  |  |
La redacció de Vilaweb Badalona de gira mundial
|
|
Xavi Xavi (Lahti, Finlàndia) Abans d'aquest viatge Finlàndia era un país molt desconegut per mi. Durant el vol d'anada vaig devorar la guia de viatge per situar-me una mica. Val a dir que la descripció de la Lonely s'ha ajustat molt al que m'he trobat, i mentre avui els meus hostes m'explicaven coses del país em preguntava si no les haurien tret també de la mateixa Lonely, perquè tot era clavat. Xavi (Lahti, Finlàndia) De nou de gira, aquesta vegada en un viatge amb un punt d'aventura. Si el fred no ve a Catalunya, ja aniré jo al fred. Em carrego de roba d'abric i arribo a mitjanit a l'aeroport de Helsinki. El primer termòmetre que veig: -16.
(Xavi, entre Atenes i Badalona - en diferit) La tornada també va tenir com a protagonistes els diferents organismes i empreses responsables de la mobilitat. Primer, a l'aeroport d'Atenes els empleats de seguretat van organitzar una protesta amb serveis mínims que van fer el pas del control una tortura. Entre xiulets i empentes van arribar just a temps per embarcar. Dalt l'avió, quan ens van portar el sopar amb ganivets de plàstic, la meva acompanyant em va explicar que quan ella va venir amb Business li havien donat ganivets metàl·lics. Per què tanta paranoia doncs amb la seguretat ? Ja a l'aeroport de Barcelona vam anar a reclamar als d'Iberia que donessin a la meva companya els 400 euros d'indemnització que estipula la normativa de transport de viatgers en cas de sobrereserva. El dia que va venir només n'hi havien donat 200 aprofitant que ella desconeixia la normativa. Primer els d'Ibèria ens deien que ells no s'havien equivocat i es feien els longuis. Quan els hi vam demostrar que ens havíem llegit el text van anar a consultar-ho a dins. Després d'un quart d'hora pensant-s'ho ens van dir que potser sí que teníem raó però que ara l'ordinador no els hi permetia arreglar la situació. Que truquéssim al servei de reclamacions i féssim una queixa formal. Per rematar el dia, vam arribar a l'estació de RENFE quan feia poc que havia marxat un tren. Temps d'espera següent: mitja hora passant fred (l'estació està oberta) !! Gran connexió ferroviaria d'aquest aeroport nostre. I tot per connectar-nos amb Alta Velocitat a la capital de Regne d'Espanya. Una vegada a Sants, quan el nou recorregut estúpid de la línia 10 em va obligar a canviar de tren sortint de la zona d'andanes, la màquina em va tornar a picar el bitllet (!?) per just després decidia declarar-se en vaga i precipitar la despedida amb la meva companya. Segur que anem endavant ?
(Xavi, Atenes, Grècia - en diferit) La cantonada d'en Tom és un d'aquells llocs que se't queden gravats. Situat a Plaka, el barri turístic, aquest solar ha estat reconvertit en espai d'"expressió" i crítica política. El seu autor, en Tom, l'ha decorat amb andròmines i cartells contra els governs nord-americans i anglesos. La instal·lació inclou un cotxe escarabat, un menú de restaurant, un arbre de Nadal amb llumetes o un cartell que avisa que es tracta d'un centre de la CIA. Quan ens hi vam acostar el tal Tom estava enfeinat amb una motocicleta en descomposició. En d'altres moments ell mateix fa d'orador i exposa els seus plantejaments als curiosos turistes. Em va recordar una mica la senyora gallega que hi ha plantada davant de la Casa Blanca.
(Xavi, Atenes, Grècia - en diferit) El Mercat Central d'Atenes m'ha portat un dels moment més intensos del viatge. Ens hi hem acostat al vespre, cap a les set de la tarda. La part central estava tancada però al seu voltant hi ha el mercat de la carn. Desenes d'homes amb bata blanca i tacada de sang feien guàrdia davant la seva parada. Cridaven entre ells, ens cridaven a nosaltres, netejaven les visceres escampades pel terra a cop de manguera. Penjant del sostre, desenes de pantalles planes de plasma passaven vídeos musicals. Més enllà, restaurants ronyosos servien plats... de carn. Un passeig esperpèntic que ens ha fet sentir per uns moments com a part integrant d'una pel·lícula gore de sèrie B.
(Xavi, Atenes, Grècia - en diferit) Algunes vegades he sentit a parlar de l'excel·lent moment editorial en català. Desconec com de certa n'és aquesta afirmació, però no la comparteixo gens en el camp de les guies de viatge. Cap de les grans guies de viatges (Routard, Lonely Planet) té versió en català i de fet desconec si n'hi ha de cap altre tipus de col·lecció. Considerant l'espectacular augment que hem experimentat els darrers anys en els viatges turístics dels catalans motivat per la caiguda dels preus dels vols, faig una crida des d'aquesta entrada perquè la indústria editorial en català mogui fitxa i ens ofereixo als viatgers catalans guies en la nostra llengua. Estic convençut de l'existència d'aquest nínxol de mercat. De les sessions del congrés al que he assistit aquests dies, n'hi ha una que pot tenir interès pel gran públic. Es tractava d'una presentació de la Sensecam i de les eines de programari associades a ella. Aquest producte de Microsoft es porta penjat del coll (almenys el prototipus) i va prenent fotografies cada parell de minuts per després tenir un registre visual del que has fet durant el dia. La idea la trobo molt bona i amb sortida al mercat de cara als futurs anys, però planteja nous interrogants sobre l'ús de la informació audiovisual adquirida. Alan Smeaton, l'orador, va explicar que els usuaris de prova de l'aparell van expressar els seus recels a que l'aparell pogués enregistrar en el futur també l'àudio, especialment la veu dels seus interlocutors. Anàlogament no em queda ben clar fins a quin punt cadascú té el dret d'enregistrar imatges a discreció de tothom que se li posi a davant. Com sempre, el problema són els futurs usos que se'n farà. Intueixo un intens debats sobre el tema en els pròxims anys.
(Xavi, Grècia, Atenes) La meva maleta ja és aquí. Crec que aquesta nit ha arribat a l'hotel on m'allotjo i a mig matí l'he recuperat. El temps d'espera em va obligar a visitar una de les tres botigues del Zara al principal carrer comercial d'Atenes. Nou conjunt que avui havia de fer una presentació oral en un congrés. Ara a passar la factura als amics d'Iberia quan torni i... a veure què passa ! Com a curiositat, l'interessant servei d'enviament de SMS que té Iberia per avisar-te que ja han trobat la teva maleta. Per desgràcia, la bateria del mòbil va acabar-se abans d'ahir i el carregador estava a la maleta... Poc útil en aquest cas.
(Xavi, Atenes, Grècia) Voldria escriure sobre com són els grecs i les gregues. Sé que és un tema delicat, que les generalizatcions sempre són perilloses. Però hi ha aspectes del seu caràcter que sempre m'han sobtat i amb els que m'hi he trobat en diverses ocasions. Intentaré fer-ne cinc cèntims.La cara més negativa és la d'aquells grecs amb qui, quan parles, semblen una colla de perdonavides. Val a dir que sempre hi he parlat amb anglès, i en aquests casos el seu accent em genera una sensació d'agressivitat una mica desconcertant. Quan em fixo amb com parlen entre ells també és cert que criden i es tracten de manera agressiva, almenys pels cànons de comportament habituals d'un català com jo. D'altres grecs se m'han mostrat d'una manera extraordinàriament afectuosa. El cambrer del restaurant d'ahir em va acabar abraçant per despedir-me, amb gent amb qui he tingut més relació m'hi he trobat comunicant-me d'una manera molt natural. És fàcil sentir-te molt aprop d'un tracte càlid i mediterrani. En resum, el contacte amb la gent d'aquesta terra en produeix sentiments contradictoris i confusos. Tinc la sensació que podem arribar a compartir molts punts de vista però el seu fort caràcter fa que sempre m'hi acosti amb un punt de desconfiança. 
(Xavi, Atenes, Grècia) Abans d'arribar a Atenes gairebé totes les referències qualificaven la ciutat com a "caos". Ara que hi sóc entenc una mica més l'afirmació. Atenes sembla haver crescut sense massa planificació i el resultat són unes poques vies amples amb un enorme volum de trànsit i soroll, i al costat carrerons sense ordre i amb greus problemes d'enllumenat. Aquesta majoria de carrerons presenten forats a l'asfalt, piles de brossa al voltant de contenidors plens i cotxes aparcats sobre els passos de zebra. Excepció en són els barris més turístics, com el de Plaka, situats majoritàriament al voltant de l'Acròpolis. Es tracta de carrers només per a vianants plens de tavernes i cafès acollidors i de disseny. Sembla increïble que els caòtics carrers i aquestes agradables zones estiguin separades per uns pocs metres. Els amics d'Iberia segueixen capficats en complicar-me el viatge. La meva maleta segueix perduda. Després de tres trucades a Iberia diuen que creien que me l'havien enviat ahir via Roma però que es veu que no va arribar. I ara que no saben on està... però "que no em preocupi". Ja. Els amics ibèrics han posat la cirereta al dia deixant la meva acompanyant sense vol directe des de Barcelona a Atenes. Ella havia d'arribar a mitja tarda, però han sobrereservat l'avió i l'han enviat via Madrid. Arribarà a les 11 de la nit... Curiosa l'anècdota que m'ha explicat per telèfon: la mateixa noia del mostrador d'Iberia li ha dit que no facturés l'equipatge perquè sinó el podria perdre al Terminal 4 de Madrid. El porta arrossegant tot el dia. Sembla doncs que la solució d'Iberia als equipatges que es perden a la nova Barajas és portar la maleta sota el braç... o enviar-la via Roma !! 
(Xavi, Atenes, Grècia) La primera jornada d'aquesta escapadeta a Atenes no ha estat massa lluïda. Després d'haver d'haver d'anar fins a Madrid per volar amb Iberia fins a Atenes (es veu que els dimarts no hi ha vols directes...), he pogut veure en persona la celebrada terminal 4 de Barajas. I quantes làmines de fusta que hi han posat al sostre ! Quina feinada ! La meva arribada a la capital grega no ha anat sincronitzada amb la de la meva maleta. No m'han sabut dir si s'ha perdut per la fastuosa Terminal 4 o ja ni ha sortit del xiringuito que Aena (web no disponible en català, sí en anglès) té al Prat, però sí que m'han donat un necesser amb el logotip amic d'Iberia (web no disponible en català, sí en anglès). Ja en contacte amb el carrer, el taxista s'ha inventat una taxa aeroport a l'hora de cobrar-me. Això sí, després de contemplar, ni que sigui de lluny, el fastuós i il·luminat Partenó. El millor del dia és que tinc Internet a l'habitació... (Xavi, Istambul, Turquia) Ahir a l'habitació de l'hotel veia a l'"Ara mateix" de la BBC World que Apple havia anunciat el nou servei de venda de flims. Em connectava a la web de la BBC World per, des d'allí, rebotar a la d'Apple per descarregar-me l'iTunes al portàtil i provar la novetat. Més tard, mentre per a la tele turca feien el Galatasaray-Burdeus, en Francesc Mauri avisava dels aiguats dins la mateixa retransmissió del Barça d'en Puyal. Però la veritat és que no el seguia massa, perquè estava distret provant la càmera integrada al nou portàtil amb una videoconferència amb Badalona via Skype.
(Xavi, Istambul, Turquia) A la capital turca hi he vingut per feina, així que no us puc parlar de les excel·lències de Santa Sofia o el Gran Basar. Puc però explicar les sensacions viscudes tractant amb la gent o anant amunt i avall en taxi. M'ha sorprès molt agradablement el bon tracte rebut per la gent del país. Unes ganes d'agradar que potser tenen relació amb l'evident interès que hi ha d'acostar-se a Europa. La ciutat d'avui mostra una pila de gratacels de nova construcció, al més pur estil downtown nord-americà. A les matrícules dels cotxes, una banda lateral blava a l'esquerra mostra les inicials 'TR' però sense les coronetes de la Unió Europea a sobre. Tota una declaració d'intencions. (Xavi, Istambul, Turquia) Torno a Istambul catorze anys més tard. Era l'any 92, l'any del gos de tura. La Penya arribava als segons finals de l'Eurolliga com a virtual campiona. Però prous segons perquè Aleksander Djordjevic recorregués tota la pista i encistellés un triple increible. Una gerra d'aigua freda que vaig rebre des de les mateixes grades del pavelló Abdi Ipeczki. Precisament a principis d'aquest any en "Shasha" (com carinyosament l'anomenen en Canut i companyia) repetia exactament la mateixa jugada a l'homenatge a en Rafa Jofresa. Tot un exemple del tarannà serbi. Sort que, per compensar, a Istambul també vaig descobrir a una afició anomenada Demencia que em van ensenyar que les grades poden ser un lloc de festa per a tothom, tant pels guanyadors com pels perdedors. I ho feien cantant: "Ya nos vamos de Istanbul chim, pum, a Istanbul, chim, pum...". |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosBLOCS
MITJANS DE COMUNICACIó
TRADUCTORS / TRANSLATORS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
Vilaweb Badalona
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|