Un repte, potser un destí (118)
Publicat el 18 de març de 2008 per giusepe
Hi ha dies que et deixen ben clar que no et sortirà bé res del que intentis, que et miris com et miris les coses arribaràs a la conclusió que la teva vida s’ha convertit en una cursa sense fi que no et deixa temps per a res que no sigui pensar què et queda per fer. Però a pesar que avui ha estat un d’aquests dies i encara no acabo de veure’n la fi, el moment en què em pugui llançar als braços de la meva estimada, la veritat és que també he d’admetre que sempre et queda un moment, ni que sigui literalment un minut, per entrar al bloc i penjar-hi qualsevol cosa, per exemple una mena de queixa sobre les presses i l’estrès.
Publicat dins de UN REPTE, POTSER UN DESTÍ | Deixa un comentari
I qui no pateix aquesta plaga avui en dia? Vinga, nen, anima’t i molt bones vacances!