Josep Pastells

A punt de fer cent posts des que em vaig embarcar en el projecte de la marató, potser és oportú recórrer a la poesia, o almenys a paraules que a mi em sonen a poesia:

Mira que fàcil és tallar-se
la pell.
És tan senzill
com observar el sol i acabar
ferit per la llum.
És tan simple com avançar sense rumb
per un camp enfangat
on el teu rastre no arriba ni a anècdota.
Tan previsible com mirar enrere
i no trobar les teves petjades.