Josep Pastells

Inventari de sensacions

Un repte, potser un destí (97)

Fa una estona m’ha trucat una noia de l’empresa que ens du la web del diari per dir-me que havien canviat el número del FTP. M’he vist obligat a dir-li que no sabia de què m’estava parlant, però ella ha repetit exactament les mateixes paraules que abans. Com que no em venia de gust confessar-li -en una conversa que seguien ben bé mitja dotzena de persones- que no tenia ni idea de què és el FTP, he optat per passar la trucada a un company informàtic que, de ben segur, l’haurà atès millor. Després, això sí, he buscat a Google què significa FTP: File Transfer Protocol o, en català, Protocol de Transferència de Fitxers, una eina que, a través d’Internet, permet copiar fitxers d’un ordinador a l’altre. Tan senzill que m’he sentit avergonyit i ara, en un gest de mortificació pública, comento al meu primer post de la setmana. 

La sortida del diumenge, d’una vintena de quilòmetres, m’ha servit per constatar que cada cop m’aproximo més al ritme que vull dur a la marató, d’entre cinc minuts i quinze segons i cinc minuts i quaranta segons per quilòmetre. Tot i que, en principi, és un ritme lent, que m’obliga a anar més a poc a poc del que estic acostumat, penso que és bo que el cos el memoritzi. Alguns experts recomanen cobrir la primera part de la marató més a poc a poc que la segona. Suposo que seria l’ideal, però en el meu cas intueixo que serà a l’inrevés o que potser, en el millor dels casos, aconseguiré anar sempre al mateix ritme, com un dièsel. Encara falten més de dos mesos, però ja em començo a mentalitzar per a la data: 27 d’abril.
 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.