Si una il·lustració és capaç de sorprendre... ja té molt guanyat.
Crec que val la pena fer una ullada a la web d'aquest il·lustrador espanyol.
Té treballs realment bons, amb textures, amb composicions d'estil collage, amb un gran domini dels colors i de l'espai. Francament a mi m'ha sorprès i ha estat agradable. I genials alguns retrats de famosos!!
Tinc dos nebots. Quan va nèixer el segon, vaig pensar que un bon regal pel seu aniversari (una cosa que s'anés convertint en tradició), seria una samarreta amb un dibuix.
Ja fa uns tres anys que ho faig. Quan arriba l'aniversari d'un dels dos: Compro una samarreta i, amb les pintures que vaig comprar el primer dia (i el que durarán!), les "personalitzo".
Davant hi faig un dibuix i darrere hi poso el seu nom i els anys que fan. En aquest cas, Marc'03.
M'agrada pensar que això durarà sempre i que cada any l'acabaran esperant. No ho sé, el temps dirà, però crec que fins i tot és un regal més per mi que per ells...
Us recomano això de pintar sobre samarretes (o el que sigui), és molt divertit i no és pas difícil!
Els que teniu bloc, suposo que la sensació de veure el vostre bloc des de la distància i pensant una mica com coi heu arribat fins aquí, potser no us és estranya.
Quan fa cert temps que no actualitzes, a mi em passa sovint!, el bloc sembla que deixi de ser teu. No recordes què et motivava a donar-li de menjar... bé, ara ja ho torno a recordar.
Doncs res, un primer post per ensenyar-vos unes joguines fetes de fusta que són tan genials que no deixaria que els meus nebots s'hi acostessin!!! és broma, qui els hi pot negar res? enfí, que són unes peces de fusta tan perfectes, tan... japonès...
Per cert, us deixo la seva web, però si voleu veure fotos grans i guapes, aneu a l'entrevista que els hi van fer (angles/japonès).
Per mi, la gran avantatge de dibuix amb vectors és que pots fer el dibuix tan gran com vulguis. Gegant si vols, no hi ha límit!!
Realment, si estàs treballant però no saps en quin format exacte es farà servir el teu dibuix, o bé si el necessitaran en diferents formats, etc. no cal que et trenquis el cap.
Aquí us deixo una bici feta en vectors (igual que el fons) i la puc fer tan gegant com vulgui! Si vull en puc fer un pòster o empapelar el menjador!! és genial, et permet anar movent els objectes sense cap por, més grans, més petits i res perd qualitat... no ho proveu de fer amb un dibuix escanejat això!!
Però... no ho digueu a ningú... a mi em segueix agradant molt més el paper que qualsevol altre cosa...
Llegeixo a Criterion (un bloc que recomano), sobre una inciativa que ha tingut un grup rus (no sé si de fotògrafs,dissenyadors, etc.) de demanar a la gent que els hi enviés dues fotos d'ells mateixos. Una "normal" i l'altre just després de dutxar-se o rentar-se el cap.
Em sembla genial la idea i, tot i que no és estrictament il·lustració, és un bon exemple de com canvia l'apariencia d'una persona amb uns cabells o uns altres...
Jo personalment sóc dels que sempre voldria anar pel món amb els cabells mullats, crec que queden molt millor (en general) a tothom. Sempre em sap greu quan s'asseca, perquè llavors ja no m'agrada... què hi farem!!
Aquest vídeo que ens mostra com treballa Bob Staake, és, (com la majoria de vídeos d'aquest estil), molt útil per veure com treballen els professionals.
A mi personalment m'agrada el resultat, però hi treuria els "efectes de degradat" que hi posa. És molt interessant com crea tot el dibuix a base de rodones i alguns (pocs) rectangles i línies...
Però la lliçó que n'hem de treure (crec jo) és que l'eina no fa el dibuixant. I és que Bob Staake treballa amb el Photoshop versió 3 (ara ja van pel 8 crec...)
Com diu un comentari del bloc de Drawn (on ho he vist), "la gent que està desitjant comprar-se una Cintiq (una tauleta gràfica genial que és alhora una pantalla), n'haurien de pendre nota". Vaja.. jo vull una cintiq d'aquestes... (en faré un post!!), així que m'ho hauré de fer mirar...
A VilaWeb van tenir la bona idea d'oferir per nadal un conte de Pere Calders. És un conte curt, que se't fa curt i que parteix d'una idea original i ben trobada: un inspector del nadal, que va per les cases comprovan que tot segueix l'rdre establert i que, per exemple, el pessebre compleixi la normativa.
Aquí us deixo l'inspector. Un home que me l'he imaginat inocent, una persona que compleix ordres sense pensar si són justes o no. Un home que es deixa portar, que acaba sent una mena de "petit dictador" sense ell ni saber-ho. Tot ben encorbatat, ben enclenxinat i amb tot el llibret de normes nadalenques a la seva mà...
Bé, no directament... Primer faig el dibuix a llàpis (com déu mana!), després faig els traços amb el fireworks i ho passo a l'illustrator perquè és l'eina amb que la dissenyadora que porta el projecte està treballant... El cert és que el passar el dibuix amb vectors d'un programa a l'altre no hi ha problemes, però hi ha dos grans peròs: no respecta les transparencies, i no fa cas als degradats de colors que tinguis. Per tant, això cal fer-ho (o refer-ho) en el propi illustrator.
Doncs aquí està, una de les caselles que estem fent per a un joc de l'Oca. N'hi ha moltes (de caselles i d'oques) i m'agrada l'oca que ha sortit. Sembla bona persona, oi?
Crec que ja fa dos anys que vaig fer aquest dibuix. No era per cap client, tenia llibertat i vaig acabar fent això.
Ara, mirant-lo, m'agrada. No sé si era apropiat pel tema (una festa sorpresa!), ja que dóna un aire així com trist, però m'agrada la idea de demanar silenci i m'agrada com el vaig fer... Vaig pintar tot de negre el paper (una mica gruixut) i vaig pintar-hi a sobre. Això fa que sembli que el dibuix vagi apareixent del fons, vas posant capes de color i va prenent forma...
Fer això, (no començar de blanc, sinó pintar o triar un paper de color), fa que sigui diferent. Crec que és un bona idea (i que pot ajudar) que si sabem quin "to", quin "aire", volem que tingui la nostra il·lustració, utilitzem un color de fons per ajudar-nos a fer-ho. Cal saber triar el color que ens servirà de base i si es vol s'acaba pintant tot i si no, podem deixar el troç que volguem amb aquest color.
Doncs això, amb l'excusa d'ensenyar-vos el dibuix, volia donar aquest consell que a mi m'és útil ( tot i que quasi mai l'utilitzo, sobretot, per mandra).
Fa uns dos anys que tenia l'Illustrator perdut a l'ordinador. El vaig obrir un dia i me'l vaig mirar amb recel. Tothom en diu d'ell meravelles, però jo no l'hi trobava pas cap (ara encara tampoc, però he vist que no és massa diferent a d'altres programes que tinc més apamats).
La qüestió és que per feina (bien!) l'estic utilitzant i, crec, que l'autor que poso avui em servirà amb el dibuix vectorial... Crec que, si m'hi fixo, podré aprendre'n moltes coses d'aquest tipus d'il·lustració.
En una primera ullada i experimentació, veig que els degradats de colors i les transperències són dos punts claus a la hora de donar un toc més acabat i més sòlid al resultat final. Crec que un dibuix vectorial pot pecar de fred, de simple, de massa quadriculat, i que, per tant, és bo dotar la il·lustració de punts de vista dinàmics, de composicions que li donguin un aire i un caràcter per si sols... Ja us diré si me'n surto... Mentrestant podeu veure una mostra del seu treball...
Uff |
02. Animació |
dissabte, 8 de desembre de 2007 | 18:45h
Quin crack!
Tant si us va agradar la pel·lícula tant com a mi, com si encara no l'heu vist (novull creure que si l'heu vist no us hagi agradat), heu de veure el bloc d'aquest il·lustrador que va participar a Bojos pel surf (Surf's up) com a "production designer".
En el seu bloc ens ensenya gran quantitat de dibuixos, de propostes de pòsters, ens explica detalls de la producció, etc. És genial, i encara que no entenguem res, només cal deixar-se portar i "ad"mirar el magnífic treball.
El DVD del film ja ha arribat i en català. Així que, per a mi, hi ha dos DVD imprescindibles aquest nadal: Bojos pel surf i Ratatouille. De debó, mireu el bloc i també descobrireu que ha treballat pel senyor dels anells o col·legues al bosc entre d'altres. És molt interessant veure tot el que s'amaga rere una d'aquestes grans produccions...
Fa temps que penso en"fer" una botiga per poder (intentar) vendre alguns dels meus dibuixos, ja siguin originals o bé edicions limitades i signades. Una de les botigues que m'estava mirant per fer-ho era Etsy. Doncs bé, nvaegant-hi, m'he topat amb una jove il·lustradora francesa que és el clar exemple de com anar-se fent camí a través d'internet, aprofitant al màxim el que el mitjà ens proporciona.
Ella no només té una web i un blog. També té un lloc al Myspace i no contenta, té a més botiga a l'esmentat Etsy, a DevianArt i a Prickie.com. Deu n'hi do! a més, no tan sols ven reproduccions en paper, sinó que també fa postals, joies, "xapes", ...
I si, a més, hi sumem que els seus dibuixos són fantàstics i plens de fantasia, què volem més? Jo, sincerament, estic a punt a punt de comprar-li alguna cosa... A més, no és pas gens car i és una bona manera d'ajudar-la.
Demà, suposo, li ensenyaré a ma germana (el client!), a veure què en pensa. Gràcies pels comentaris que m'heu anat fent. És bo, sempre, retirar-te i veure de lluny el que has fet. Lluny físicament i lluny en el temps. Sempre es veu diferent. Igual que uns ulls "nets" i "nous" et fan veure coses que sempre han estat allà i tu no t'hi has ni fixat.
En fí. Ja m'he posat les piles i he estat fent proves. No sé si el dibuix quedarà finalment alguna cosa semblant a això. He fet proves de com queda ´per la impressora i he retocat alguns colors. Però no sé encara si aquest és l'ambient que vull que tingui. No sé si és prou fred (de temperatura) o si vol dir el que vull dir... no sé... però us he fet un flash de com ha anat evolucionant (falten passos, però quan te n'adones ja has fet molta cosa i no ho has pogut capturar...). En fí, aquí està.
Uff |
02. Animació |
divendres, 16 de novembre de 2007 | 19:03h
No cal anar gaire lluny
Molts cops no cal anar-se'n gaire lluny per trobar grandíssims il·lustradors, animadors, creadors de personatges, dibuixants de còmic, etc. En canvi, sovint són ells qui han de marxar lluny per guanyar-se la vida. Molts són els exemples.
Últimament, però, han sortit productores de cinema d'animació a l'Estat espanyol que intenten "competir" amb els grans monstres americans. Sobretot Filmax està apostant molt fort, i si fa unes setmanes ens arribava Nocturna, dintre de poc serà Donkey Xote qui intenti fer-se un lloc. Sovint aquestes produccions són plenes de grans talents, però el resultat final no és el desitjable... En fí, no les he vist i no puc dir res d'aquest dos casos, que semblen, com a mínim, molt ben treballats...
Bé, vaig a parlar de l'autor!! un català d'Hospitalet
del Llobregat que ha treballat per Filmax i que també ha editat diversos còmics amb cert ressó. Vull destacar-ne el seu blog, que ens ensenya sovint el procès de treball (amb esbossos i resultat final). En fí, un bloc per perdre's en les seves entrades i veure, per si teniu algun dubte, com aquí també hi ha molt de talent. Per cert, podeu llegir una entrevista que li van fer aquí:
L'amiga Uluka em va informar d'uns cursos d'il·lustració molt interessants i diferents... Són uns cursos gens convencionals, ja que duren com a molt un setmana (també n'hi ha de cap de setmana), i que s'organitzen en entorns naturals, al mig de la natura i t'allotges en paradors o en hotels... És a dir, passes una estona lluny de tot i envoltat de gent que comparteix les teves inquietuds....
Em sembla una gran idea, hi ha molts cursos i cada un amb un il·lustrador diferent. El problem potser és la distància... tots es troben aprop de Madrid.... En fi, tota la info aquí, navegueu-hi una mica... trobo que la iniciativa és genial!!
Ah! i com ells mateixos diuen. No cal saber dibuixar per saber il·lustrar. Una veritat com un temple.
Amb el convencional que sóc al dibuixar, admiro molt aquests autors que semblen expressar un món personal en la seva obra. Pose, moda o sinceritat real, són gent sense tabús. Vist des de fora, em sembla que no els importa massa si el que estan fent s'ajusta a les "normes". En el cas d'aquesta il·lustradora el seu món és ben particular i té algunes obres realment precioses, i la gran majoria sorprenents (per temàtica o per tècnica...). Bé, aquí us la deixo. Per cert, la seva web al Myspace i no pas en un blog o web convencional... no m'agrada el myspace!
Molt bé. Ja estic a punt per als colors. Primer la idea, després com fer-la, després trobar el punt de vista i els personatges, i ja el tinc a llàpis i "passat a net". Ara, el color. Pots escollir pocs colors (1 0 2), o a "tot color". Cada cosa té el seu moment... El color és el primer que es veu, el que dóna la primera impressió, el que dóna l'aire que vols que tingui. És, doncs, molt important i no es pot posar a la lleugera. Tant important és com el propi dibuix (o més!). No hem de "colorejar" i si un arbre és marrón, el fem marrón i si el mar és blau doncs blau, etc. Hi ha mil marrons, mil blaus. Aixi que, abans de "pintar" pensem: quin missatge volem donar? quina és la millor opció per a transmetre'l? aix!! a pensar!!!
Ah! i una cosa que em va dir una profe: sa la hora de posar color, comença per les zones que tens segures, que saps quin color hi posaràs. Després ves fent... En el meu cas, el que tinc clar és que les cares han de ser blanques, la resta, ja veurem...
L'any passat vaig fer aquesta postal de nadal... Com veieu, repeteixo l'estil de personatge. Amb la cara rodona, només amb uns ulls petits, la cara blanca, i sense nas ni boca. Els acompanyem d'una frase. La de l'any passat va ser: Estem aprop. Ens referiem a que sovint tenim algú al costat i no ho sabem. En fi, a veure aquest any com queda... M'agrada com va quedar aquesta...
