Acabe de veure el vídeo Una llengua que camina.
Se'n poden dir moltes coses. Però ho resumiré en què és una injecció de moral als que lluitem perquè el nostre poble no desaparega.
Gràcies! gràcies a tots els que l'heu fet possible!
  |  |
|
Sociolingüística activa  L'altre dia, casualment, mentre visitava una de les llibreries de la zona universitària de Blasco Ibáñez de València. Una de les que, a la nostra època d'estudiants, m'eren de referència, m'hi vaig trobar un llibre que em va cridar l'atenció pel títol i pel subtítol. "Sortir de l'armari lingüístic. Una guia de conducta per a viure en català".
És un llibre fàcil de llegir, una mena de llibre d'autoajuda que et fa veure les vivències particulars d'un ventall de gent, de sis persones diferents, a l'entorn de la llengua. Són individus catalanoparlants "de bressol" i nouvinguts. Tots, això sí, usuaris del català.
Els parlants de qualsevol llengua minoritzada tenim al davant, sempre, la llosa, d'haver de valorar quina és la llengua que usarem en determinades situacions. De vegades n'eixim amb èxit; d'altres, n'eixim amb una sensació de frustració que és lacerant.
Hem de patir, patim, la situació de subordinació social a què és sotmesa la nostra llengua, la que vam aprendre al bressol, o la que hem escollit per ser la del país on vivim. No podem viure, amb una plena normalitat, la nostra vida.  Acabe de veure les imatges de VilawebTV sobre les concentracions en favor del valencià que va haver, ahir, arreu del nostre país. He de dir que m'he emocionat, els ulls se m'han humitejat en veure la quantitat d'energia positiva que hi havia Per motius professionals, tot i que era al Cap i casal, no m'hi vaig poder sumar físicament. Però hi era representat per allò que més m'estime. Les imatges de la gent clamant contra la violació dels nostres drets em va recordar èpoques passades, simbolitzades per la imatge que il·lustra aquest apunt. Hem avançat des de llavors; però no tant! Sembla, però, que en molts aspectes encara estem en aquell punt. Tenim per davant anys de mobilitzacions si volem conservar-nos com a poble. És un (altre) moment interessant de la nostra història.  Aquesta d'avui és molt senzilla. Es tracta de fer servir la força del contrari, com en una clau de defensa personal, per tornar-li el colp. La publicitat que rebem, a les nostres bústies, amb les propostes més diverses, sempre inclou un sobre franquejat. Es tracta de fer-lo servir, tot enganxant-li una enganxina com la de la imatge, a l'nterior, i a l'exterior del sobre, i dipositar-la en una bústia de Correos, perquè circule. Publicitat gratuïta de la nostra reivindicació. I, si els arriba la carta, a Madrid, o a Barcelona, que sàpiguem que existim. M'he adherit al manifest d'Escola valenciana per la dignitat del nostre sistema d'ensenyament. Us convide a afegir-vos ací. |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosEL NOSTRE PAíS
SàHARA AL COR
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|