El pols de la llengua als Països Catalans

En una entrada recent,  ja vam poder veure com en la dècada dels 50 del segle XIX, la cartografia alemanya ja incloïa l’Alguer dins d’una comunitat lingüística catalana que encara es presentava com a part de les terres occitanes. El primer mapa rigorós i força complet dels territoris de parla catalana data, però, de 1906 i fou dibuixat per Antoni Griera sota la direcció de Mn. Joan Aguiló (ambdós mallorquins). Es féu amb motiu del Primer Congrés Internacional de Llengua Catalana (celebrat a Barcelona), on, per cert, també participaren els algueresos Antoni Ciuffo (Ramon Clavellet) i Joan Palomba (vegeu la imatge que encapçala aquest apunt).

La repercussió internacional d’aquest Congrés i el fet que, a partir d’aquell moment, el català mai més no serà considerat una variant de la llengua occitana fa que el Richard Andree’s Allgemeiner Handatlas  (l’atles etnicolingüísitc alemany), que el 1899 ja havia deixat un espai específic per als “Catalanen”, que incloïa les Balears i el País Valencià, en l’edició de 1909 (publicada el 1910), ja incorporés també l’Alguer, tal com podem veure en la imatge següent:

Per completar aquests primers mapes internacionals de la nostra comunitat lingüística, no ens podem deixar el mapa “Europa etnografica” de l’Atlante internazionale del Touring Club Italiano de 1927, on queda també molt ben delimitat l’espai català, amb l’Alguer, inclòs:

Curiosament, o no tan curiosa, durant l’època feixista italiana, època d’exaltació nacional (italiana) desapareix tota referència a la catalanitat de l’Alguer, tal com es pot veure en aquest mapa que data de 1939:

És just en aquesta època en què s’italianitzen els noms dels bastions algueresos: les denominacions tradicionals catalanes de Bastió de l’Esperó, Bastió de la Misericòrdia, Bastió de Sant Jaume, Bastió del Mirador i Bastió Reial són substituïdes per noms que tenen relació amb la cultura italiana: Bastioni Cristoforo Colombo (pel seu suposat passat genovès), Bastioni Marco Polo, Bastioni Magellano (ja que en la seva expedició al voltant del món va incloure-hi italians) i Bastioni Pigafetta (un explorador i geògraf de Vicenza que va acompanyar Magalhães). Com podem veure, la toponímia i també els mapes van esdevenir una eina per difondre una ideologia que buscava només una nació i una sola llengua: la italiana i l’italià (estàndard).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!