El pols de la llengua als Països Catalans

Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans

24 de setembre de 2015
0 comentaris

Explicant l’acollida d’alumnat novingut a Catalunya

Congrés Granada 2015

La setmana passada vam ser a Granada en el VIII Congreso Internacional sobre Migraciones, organitzat per l’Instituto de Migraciones explicant la política d’integració de l’alumnat nouvingut d’origen estranger als centres educatius de Catalunya (per cert, a la pancarta de benvinguda, podreu observar com hi falten les llengües catalana, gallega i basca i, molt significativament, l’amaziga).

La sensació que vaig tenir és que, en general, al conjunt de l’Estat no s’hi han dedicat ni de bon tros els recursos humans, de formació i d’assessorament, i econòmics que s’hi han dedicat a casa nostra. A més, m’ha fet l’efecte com si fos un tema que ja ha passat quasi a la història.

Recordem, en aquest sentit, que els diversos recursos destinats a l’adquisició de la llengua vehicular de la comunitat d’acollida per a aquests alumnes de procedència estrangera han rebut diferents noms a les diverses parts de l’Estat: Aules Temporals d’Adaptació Lingüística (ATAL) a Andalusia i Extremadura, Aules d’Acollida a Catalunya12  i Múrcia; Programa d’Acollida Lingüística i Cultural (PALIC) a les Illes Balears; Aules Temporals d’Immersió Lingüística i Aules d’acollida i accés al currículum a Astúries, Aules d’Immersió Lingüística (AIL) a Navarra i la Rioja, Aules d’Adaptació Lingüística i Social (ALISO) a Castella-Lleó, Aules d’Espanyol per a Immigrants a Aragó, Aules de Dinamització Intercultural i Coordinadors d’Interculturalitat a Cantàbria, Aules del Programa de Suport Idiomàtic (PADIC) a Canàries, Centres Territorials de Recursos per a l’Orientació, l’Atenció a la Diversitat i la Interculturalitat (CTROADI) a Castella la Manxa; Grups d’adaptació de la Competència Curricular i Grups d’Adquisició de les Llengües a Galícia, Programes d’Acollida al Sistema Educatiu (PASE) en el País Valencià, Programes de Reforç Lingüístic i Aules zonals al País Basc i les Aules d’Enllaç a Madrid.

Vam poder sentir, des de l’àmbit universitari, afirmacions que titllaven les aules d’acollida (d’”enlace”, “ATAL”…), com a “dispositivos segregadores”, sense aportar, però, cap solució de tipus organitzatiu i metodològic… No es va qüestionar en cap cas la formació inicial que es dóna des de les universitats als futurs docents que hauran d’atendre unes classes on cada cop hi haurà alumnes amb competències lingüístiques més diverses, no es va parlar de la concentració dels alumnes estrangers en alguns centres (especialment públics), no es va parlar de les metodologies que han de fer servir els docents quan tenen aquesta diversitat a l’aula (estem parlant de les metodologies del programa d’immersió lingüística i, en general, del tractament integrat de llengua i continguts)… La sensació va ser sentir un discurs fàcil i que té un cert públic (amb comentaris com el de la professora de la UAB Sheila González, segons la qual bona part dels professors i mestres de Catalunya són (som) uns racistes i uns xenòfobs, o d’una tal Charo Reyes, de la UAB, que afirmava que “en esta investigación se confirma, (…), además como las medidas pedagógicas de la escuela, el uso de aulas de acogida (…) lleva al alumnado de origen extranjero, especialmente el construido como deficitario, a trayectorias predeterminadas de desigualdad. (…) los colocan en espacios segregados que los priva de parte del currículo escolar a la vez de introducirlos en procesos de estigmatización, el aula de acogida; (…) Aquí se añade la evidencia de que en estos grupos no se tratan las necesidades específicas como puede ser la necesidad de apoyo lingüístico, a la vez que se sigue privando al alumnado de parte del currículo que más tarde se le exige”.

Us adjunto el text de la nostra ponència , on hem volgut reflectir, amb dades, la feina feta aquests 10 anys darrers a Catalunya, bona part de la qual s’ha pogut fer gràcies a la tasca ingent de molts mestres i professors, que han treballat per la cohesió social, per la igualtat d’oportunitats i per fer possible l’accés a la nostra llengua.

Aules d’acollida

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!