La Tafanera de Saltamartí

Avui he acabat un llibre: Les defenses de Gabi Martínez. És una novel·la biogràfica, com diu el costum: “basada en fets reals”, i degudament ficcionada… Em pregunto si totes les novel·les no són això: adaptacions de la realitat.

Les defenses és un llibre que llegeixes amb prevenció inicial i que, pàgina a pàgina, vas entrant dins la història del protagonista i t’acaba atrapant com la millor de les novel·les de suspens. Aviso, no va de lladres i serenos; va del relat d’un metge neuròleg i la seva pròpia malaltia mental.

L’autor, ens narra la història de l’entorn familiar i l’ambient laboral que viu el protagonista, tot emmarcat a l’escenari de la vida política i social d’Espanya des de la transició fins l’actualitat.

El llibre fa parlar al protagonista amb tres veus diferents i fa que la història sigui molt rica i interessant. Però l’interès no està només en el protagonista, també ho són les dones que l’acompanyen en la seva història, que de fet són un dels pilars de la història, d’un protagonista, Camilo Escobedo, que Gabi Martínez ha sabut construir allunyant-se de fer-lo simpàtic i bona persona.

I com sempre un llibre acompanya a un altre:

Fa uns dies vaig passar per Saltamartí i en Gerard em va recomanar un llibre dient-me: -no t’explico gaires coses, fes-me cas, agafa’l que t’agradarà. -Et crec i l’agafo- ,li vaig dir, –però fes-me cinc cèntims-, i em va dir que era un llibre d’una família a la transició espanyola a on el pare és una mica baliga-balaga i que és artista i la mare una sobrevivent, la història l’explica el fill com si fossin unes memòries.

M’oblidava de dir que el llibre és Derecho natural i el seu autor Ignacio Martínez de Pisón.

Una de les peculiaritats i simpaties de la història és que el pare acaba fent d’imitador de Demis Russos i això confereix a la història unes dosis d’humor força interessants.

Els personatges que construeix Ignacio Martínez són molt potents, a voltes entranyables, i la trama una història ben construïda que manté l’interès fins al final i amb delicats tocs de dramatisme combinats amb escenes de finíssim humor.

L’escenari principal dels dos llibres d’en Gabi i l’Ignacio Martínez són la ciutat Barcelona i la transició fins  a l’actualitat.

Així que preneu nota: Molta atenció als dos Martínez val la pena llegir-los.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!