La Tafanera de Saltamartí

Saltamartí llibres. La llibreria de C/Canonge Baranera 78, a Badalona www.saltamarti.cat

6 de desembre de 2011
1 comentari

Perifèrics, suburbials i reals

Soc una d’aquelles badalonines que el 28 d’octubre de 2010 vaig assistir a l’acte que reivindicava “ens agrada Badalona”. Érem força gent que ens manifestàvem contra la política xenòfoba que exhibia  el Partit Popular badaloní… Els que érem en aquell acte representàvem la Badalona bonica, la Badalona horitzontal, estàvem cofois del nostre territori. Segurament però, una bona part dels signants del manifest teníem la consciència que no estàvem parlant de tota Badalona, segurament poc o res en sabíem de la perifèria.

Acabo de llegir el llibre Paseos con mi madre de Javier Perez Andujar, i penso que en aquest llibre si que apareix la Badalona que no hi era en aquell acte: la Badalona de les afores de Badalona, Llefià, La Salut, Sistrells, Llloreda Sant Roc, però també San Cosme del Prat de Llobregat, o el polígon Gornal de l’Hospitalet de Llobregat, o Ciutat Badia…

Crec que feia molt de temps que ningú descrivia com en Javier Perez  els suburbis. Des d’en Paco Candel, quasi ningú havia tornat a escriure sobre la gent real la que viu cada dia a la perifèria i que no és d’enlloc sinó que son d’una manera de viure. La gent dels barris que tenen els carrers amb els noms més bonics de quan volíem canviar coses:  l’avinguda primer de maig, el carrer autonomia, el carrer democràcia, el carrer Federico Lorca,… aquests noms havien anat als barris per assenyalar que anàvem a canviar les coses -i també  perquè aquests noms no cabien en els centres de les ciutats-. Com diu l’autor, als nostres suburbis hi ha “Todo lo que nadie ha querido en Barcelona y en ninguna otra parte”.

Javier Perez Andujar, no és només un cronista d’un estat de les coses o de la manera de viure, també ens escriu i ens descriu amb una magnifica ploma carregada d’una fina i cínica ironia, acompanyada de bones dosi de romanticisme post-industrial, i amb un talent descriptiu lleugerament barroc.

Paseos con mi madre, és un llibre imprescindible pels que volem sentir-nos part de la extensa complexitat metropolitana i alhora entendre-la.

L’autor afirma: “siendo de barrio, no querré yo ser de barrio, donde tan difícil es leer, sino ser del espacio exterior, pertenecer a otra nada más lejana y más oscura y también más infinita”.

Aquell 28 d’octubre els que estàvem al Círcol dient “ens agrada Badalona” haguéssim agraït unes quantes pàgines d’aquest llibre…

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!