miquelmaresma |
dissabte, 30 de juliol de 2011 | 11:04h
En un paper d' estraça, rebregat i escapçat, he trobat aquesta declaració d' amistat,que potser correspon a un tipus d' home anònim del segle XX ó XXI, vaquí:
Estimada amiga:
Et declaro usufructuària preferida dels meus organs genitals,és a dir, de la cigala,el cullons,els mugrons,(......)* i també dels meus tres metres quadrats de pell,ben segur.
Tracta'ls bé,que si una amiga teva s'els pogués usufructuar com tu, s'els trobi ben eixerits i no pas malmesos.
D'ara ença,me'ls pots tocar,acaronar ,estimular,sempre que tu vulguis i sempre que siguem sols,doncs no cal que tothom sápiga qu'ens entenem i que som amics.
Ara ja ho saps, ja t'ho he gosat dir i em sento alliberat d' haver-te dit els meus desitjos i els meus sentiments,i només espero tenir la teva confiança.
miquelmaresma |
divendres, 29 de juliol de 2011 | 10:18h
Col·laboració especial de Just Roca i Duràn.
L'estat del coneixement actual afirma que el sexe fonamental és el femení perquè és l'esquema bàsic del que parteix qualsevol persona durant el desenvolupament intrauterí. La gònada indiferenciada, l'obertura vaginal, la persistència dels mugrons i la presència dels rudiments dels dos genitals interns en cada humà en desenvolupament intrauterí i la degeneració passiva de la part masculina en qui serà una dona ens ha de convèncer.
Així doncs a la persona que serà dona li cal continuar el desenvolupament bàsic preprogramat, però no li cal cap mena de transformació profunda. La persona que té obert el camí per esdevenir un home, amb el cromossoma Y i l'acció de la testosterona, ha d'iniciar un camí de tranformació molt activa, que es concreta especialment en tres aspectes diferents, que són:
1. La diferenciació del cos en el sentit masculí, amb la regressió dels rudiments femenins. 2. La modificació de l'interés sexual humà bàsic que és el que es dirigeix cap al sexe masculí. 3. La modificació dels circuits cerebrals que fan sentir-se com a pertanyent al sexe bàsic, el femení.
Cadascun d'aquests tres camins pot completar-se fins al final, pot romandre en un estadi intermig o, fins i tot, pot no iniciar-se. En aquelles persones que seran dones, també es pot iniciar aquesta transformació activa cap al camí de la masculinització, probablement per la presència de factors externs o interns masculinitzants.
Si només qualifiquem com a sanes a aquelles persones que encaixen perfectament en el concepte de dona o en el d'home, amb la seva identitat respectiva dons i home i amb el seu interés dirigit cap a l'altra gènere estem alhora tractant com a malaltes a totes aquelles persones que són com són a causa del seu desenvolupament en l'etapa intrauterina. En un món preparat per tractar amb dones o amb homes s'obren moltes vies d'exclusió de totes aquelles persones que no encaixin perfectament en el model que s'ha donat com a ideal. Probablement més d'un deu per cent de la població no troba aquest encaix que se li exigeig. El resultat és un 10% de la població humana que en pateix les conseqüències, perquè ha d'amagar o dissmular la seva manera de ser o patir les conseqüències de mostrar-la.
Tot ésser humà és una persona, amb tota la seva dignitat i drets. Per això mereix el mateix grau de respecte.
Dr.Just Roca i Duran metge Diplomat en Sexologia per l'Universitat de València. President de la Secció Col·legial de Metges de Sexologia Mèdica del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.
Això del que vulgarment i durant anys i panys n' hem dit ''transexualitat'' pot tenir un nom d' acord amb la realitat basada en l' evidència mèdica, cada cop més aprop de descriure-la d' una manera científica: Seria donç una alteració hormonal durant l' embarraç el que faria que una criatura ''se sentis'' un home tinguent un cos de dona i viceversa Hi hauria doncs una discordança entre el genere i ,fins i tot, el sexe fisic d' una persona i el que la seva ment percep.
Com si fós un intersexe cerebral o mental,per dir-ho d' un altra manera.
Així donç de 'trans' no n'hi hauria gens ni mica,perque amb aquest concepte no hi hauria canvi de cap manera, des d' el principi, és a dir, des d' el naixement la persona ja fora així, amb la discordança congénita.
Sota aquest concepte de Discordança congénitat d' identitat de sexe o de génere el canvi de sexe o la cirurgia sobre els genitals originals només en seria un tractament,així mateix això ho serien la teràpia hormonal i endocrina i l' atenció psicològica.
Actualment al nostre país només hi ha una Unitat d' Identitat de Génere al Departament de Psiquiatria de l' Hospital Clínic de Barcelona,que sapiguem alhora d 'escriure aquest apunt no n' hi ha cap ni a València,ni a Mallorca.
miquelmaresma |
dissabte, 6 de novembre de 2010 | 21:05h
Durant l' excitació sexual i tanmateix durant l' orgasme hi ha una alteració de l' estat de consciència evident.Aquest fet és molt important i tots els sexòlegs i estudiants de sexologia hi hauriem de reflexionar molt.
Veieu el vidèu mostra,que encara que té una certa clau d'humor,no fa res mes que reflexar la realitat,aquesta realitat vaja.
Nosaltres assenyalem,amb gran part de la comunitat sexològica, la publicació l' any 1886 de ''Psychopathia sexualis'' de Richard F. Von Krafft-Ebing (1),com el començament de la sexologia de caràcter cièntific a Europa.
Si bé és cert que altres autors assenyalen Ivan Bloch com la persona que defineix el 1909 el concepte de ''Sexologia'' i Magnus Hirschfeld com a president el 1921 del primer congrés que porta el nom de la Sexologia moderna tal com l' entenem avui.
El fet de considerar 1886 i la publicació de 'Psichopathia Sexualis' com la data de naixement de la Sexologia moderna és perque considerem que Krafft-Ebing fa una cosa, qualitativament molt important,que és fer passar al camp de l' anàlisi psicopatològica els comportaments sexuals humans que fins aleshores només eren vistos des d' els camps Judicial i Religiós. La lectura que fa de fets sexuals com el fetitxisme,l' erotomania,el sadisme, o de la resta de parafilies és des d' el punt de vista de la psicopatologia.Al llibre hi descriu 238 cassos a la segona edició,67 a la primera.
Si bé és cert que trobariem d' altres textes abans dels de Krafft-Ebing,cal reamarcar que el de l' autor germànic té un rigor i una metodologia professionals que no tots els seus predecessors tenen,fins i tot si tenim en compte les detallades descripcions del 'Mirall del fotre'' un Anònim Català del segle XIV, però de Speculum del foder,que de fet és una obra de divulgació mèdica, ja en parlarem amb un altre capítol.
miquelmaresma |
diumenge, 19 de setembre de 2010 | 12:03h
Col·laboració especial de Claude Roux-Deslandes.
L' ''approche sexocorporelle" es basa en dues constatacions que cadascú pot fer i que cadascú pot experimentar: - No passa res al cos sense que no tingui les seves repercussions al pla mental de l' intra-psíquic (emocions, percepcions, cognicions). - No passa res a l' intrapsíquic sense les seves repercussions al cos fisiològic.
A l'enfocament sexocorporal, se li dóna un lloc privilegiat i principal al cos. --- En primer lloc a les habilitats corporals bàsiques com ara la forma de desenvolupar-se, la postura,la posada sobre el terreny (''Grounding''),el tò. .Aquests elements són essencials en la construcció dels elements de la sexodinamica com ara la percepció de pertinença, el de l'assertivitat sexual, és a dir, l'autoestima, la confiança en si mateix com a home, o com a dona.
--- Després a l'excitació sexual, element fisiològic de la funcionalitat sexual és un element essencial. De manera innovadora, nosaltres ,a l' enfoc sexocorporal,hem sistematitzat la seva avaluació i el seu estudi: - Com es desenvolupa l'excitació sexual a partir del reflex de vasocongestió ,per tenir la capacitat de fer durar l'excitació, per mantenir-la, per modifical-la, amb les habilitats corporals relacionades amb les lleis del cos (joc sobre el to, ritme, .. l'espai) -Com desenvolupar la capacitat de plaer sexual que pot anar des del benestar de la simple descàrrega a la voluptuositat, o als estats d'abandonament ... i als estats orgàsmics. -Com arribar a estats de consciència que permetran (gràcies a les lleis del cos) de viure en una manera d'excitació que condueixin en el cas de les dones a ser conscients de la seva capacitat de receptivitat, que les porti a desenvolupar i percebre les seves sensacions internes i a sentir el desig de viure de manera eròtica el vincle vagina-fál·lus.I als homes a ser conscients de la capacitat de la penetració, de la seva potència intrusiva fins al desig de viure el vincle fálico-vaginal.
A nivell de teràpia,desenvolpupem, entre d' altres i basicament, els seguents aspectes: El primer axioma, a partir de les lleis del cos,''...tota modificació de l'espai corporal modifica les meves percepcions''. Explorem les emocions: com apareixen al cos, el poder que tinc gràcies a les lleis del cos per a canviar-la. Explorem la forma de desenvolupar la seva conscienciació. Intentarem descobrir les percepcions: el sentiment identitari, l'assertivitat sexual. Identificarem com poden ser fragilitzats o reforçats. Explorem l' excitació sexual,explorant el paper dels moviments,principalent,la bàscula pèlvica i la bàscula de la part alta del cos,és a dir, la cintura escapular; per tal de manegar la intensitat genital i la intensitat emocional.
Dra.Claude Roux-Deslandes Metge-sexòloga Universitat de Tolosa Policlínica de Navarra Pau (Béarn) República Francesa.
El fet de que una persona presenti discapacitat intel·lectual no l’incapacita ni limita necessàriament en l’àmbit sexual. De tota manera hi ha una sèrie d’aspectes que influeixen en la seva sexualitat, com ara:
1.- La dependència de pares o tutors, educadors i altres professionals.-
Son persones tutelades en molts aspectes de la seva vida i en especial en l’àmbit sexual. Les actituds de l'entorn respecte a la seva sexualitat poden influir molt més en ells i elles que en altres persones. Si, per exemple, mostren tendències homosexuals i els pares i/o educadors les rebutgen, els serà molt difícil poder expressar-les. Si tenen un entorn permissiu, sensible a les seves necessitats afectives i sexuals, les possibilitats seran majors que en un entorn restrictiu i ple de pors. De tota manera cal dir que n’hi ha que son prou llestos com per amagar-se’n i poder gaudir d’experiències que altres els prohibeixen.
2.- La desinformació.- Hi ha entorns que per por o per manca de recursos no els informen adequadament en l’àmbit de la sexualitat. Hi ha qui creu que parlar-los de sexualitat serà incitar-los o que és millor només contestar a les seves preguntes. És còmode quedar-se amb la idea de que aquests temes no els interessen perquè no en parlen. Recordo un noi amb discapacitat que em va dir “Això que t’explico no els hi puc explicar als meus pares, en fa por”. El noi no sentia receptius als seus pares i tenia raó. A vegades també hi ha pares que diuen “És que no ho entendrà”, però sovint és ell o ella que no sap com explicar-ho. No parlar-los clarament d’aquests temes és abocar-los a que busquin informació a través d’altres companys, sovint tant desinformats com ells, per la TV o internet i a vegades es faran pel·lícules que no son, com quan una noia amb discapacitat li deia al seu xicot “No et posis el preservatiu que em deixaràs embarassada”.
3.- La tossuderia.- Recordo a una professional de l’àmbit sanitari que un dia es lamentava de que els discapacitats intel·lectuals fossin tant tossuts. Bé, n’hi ha de tossuts i de no tant tossuts, és clar. De fet son com son i més que lamentar-nos de la seva manera de ser caldria esbrinar perquè son així. Que persones més fràgils, més insegures i amb més dificultats en molts àmbits que altres persones siguin tossudes es pot entendre com una manera de mantenir en seu criteri, com manera de no deixar-se influenciar per altres amb més capacitats mentals, o perquè abracen idees d’altres que no han fet seves i no entenen, i així difícilment poden raonar-les. De fet els seus raonament sovint son pobres.
4.- La masturbació.- És relativament freqüent que en els centres de persones amb discapacitat hi hagi algun noi (mai m’he trobat que fos una noia) que tingui dificultats per masturbar-se. El noi acostuma a posar-se molt nerviós quan intenta de manera maldestra masturbar-se. Aquesta situació pot generar comportaments agressius que remeten quan el noi aprèn a fer-ho bé. Però, és clar, el dilema és com ensenyar-lo a masturbar-se adequadament? I, qui ho fa?. M’he trobat des de la noia que masturbava sistemàticament a tot noi de nivell profund que tenia una erecció a l’altre extrem en el que un equip de professionals, després de parlar-ne en profunditat i havent provat altres coses, han considerat que una persona de l’equip havia de masturbar a un noi una única vegada per ensenyar-lo a fer-ho bé. D’altres vegades, i tenint present la possibilitat d’enganxament emocional, han estat un noi i una noia els que ho han fet. En tot cas és una decisió molt difícil, diria que la que més en l’àmbit de la sexualitat i la discapacitat, que cal tractar de manera molt seriosa, tot esgotant altres vies abans d’arribar a aquest punt.
Hi ha una antologia de Poesia Eròtica de l' Estellés a cura de Jaume Pèrez-Montaner de l' editorial Laia publicada a l'any 1986 a la col·lecció El Mirall i el Temps que no té preu.
Tanmateix ací en teniu una mostreta on s' hi veu la capacitat descriptiva de l' erotisme d'Estellés,que, probablement,no te cap altra poeta de la nostra literatura erótica.
Diu V.A.Estellés:
''M' expliques, tu, com t' ho apanyes,sola, tot preservant virginitat de sucre, quan no pots més i els crepuscles et cremen: maniobrant expertament i dòcil, aquelles nits que cremen els llençols i et crema el llit com si fos dins un forn. Tot el secret roman,sol,en el clítoris; i amb dit suau,amb la punta del dit, l'has d' oprimir,però tampoc massa, i has de fregar,lentament i amorosa. Arribaràs, tot seguit, a l'orgasme.''
i segueix:
" ''Mira, és així'' i vas obrir les cames, vas descordar el pantaló, i obrires el dolç secret amb plena indeferència. Havent untat, a la boca, el teu dit, te'l vas ficar al sexe,iniciant l'artesanal exercici,amb gran cura."
I diu també Estellés:
"M´has masturbat amb la dreta i l' esquerra, i no sé jo com diré amb quina mà he sentit més plaer que em donaves. Oh plet tan dolç o doble experiència, cosa d' amor o de breu epigrama, ¿qui sabrà dir quin fou el resultat? Mire, i no hi veig res mes que unes taques llargues. "
''Eficient,delicada,dolcíssima, ha estat la mà,descapollant-me,tèbia, càlidament treballant amb la llengua, fent-me sentir aquell delit extrem, mereixedor de la glopada unànime: mai no podré oblidar aquest dia. M' has enramat de besades molt grates, fent-me vessar engrunes seminals.''
miquelmaresma |
diumenge, 28 de març de 2010 | 13:15h
L' eminent Helen Singer Kaplan va descriure el 1989 el concepte de Presbyrectia: basicament destacava que la durada de l' erecció s' escurçava(1),relacionat amb l' edat de l' home.
A partir de certa edat,diferent a cada home, pot ser que tingui ereccions menys rígides,tot i tenint-ne,però menys fortes.
Pot tenir el que en diem 'paradoxa refractària' que consisteix amb l' aparició de la fase refractària abans de l' ejaculació(*),çò que fa que apareixi o que augmenti l' ansietat anticipatòria.
Els hi cal una estimulació molt més potent i diversificada,tant física com psíquica.
Els homes en aquesta situació son molt més afectats per l' estrés emocional.
En general s' afecten diverses fases de la resposta sexual,diferents a cada home afectat,però no s' afecten pas totes les fases.
(1)Kaplan,Helen Singer.The concept of presbyrectia.Int.Journal of Impotence Res, 1989,1,59-65
Folleu! Folleu! que el mon s' acaba(acció) Sucar el melindro (acció) Als quaranta s' encanta(acció/home) Dels pecats del piu nostre senyor se'n enriu(acció) Pardal cansat canvía'l de forat. Repicar la campaneta(acció) Provocar la clitorina(acció) O potser t' és menester tastar el meu samaler? Mossa,els collons em fan bossa i la tita em fa ganxo,ai! si t' enganxo! Nena vols que et fregui es vitor p'es nas? Fer el salt.
MUGRONS(dona)
CULLONS / OUS /OUERA /BOSSA/TESTELLS(home)
TORRACULLONS(home/dona)
ACARONAR(acció)
LLETERADA / ESCORRE'S /EIACULAR/EJACULAR(acció)
FAL /FAL·LUS (home)
FER L'AMOR /COIT / FER-HO /CARDADA (acció)
COITUS INTERRUPTUS/MARXA ENRERA(acció)
PS:Ens doneu un cop de mà?? Sí teniu un mot, una paraula,un refrany adient a aquest lèxic,feu-ens-ho sapiguer,si podem l'hi afegirem. Entre paréntesi home o dona,vol dir referit a dona o referit a home.
Cercar un protocol de salut sexual harmonitzat i basat amb l' evidència mèdico-psicològica és un dels objectius per assolir dins de la Sexologia Clinica, per tal que aquesta disciplina vagi adquirint el relleu que ha de tenir dins del món de les Ciències de la Salut d' ença del segle XXI.
La nostra proposta que coincideix amb l' exposada a l' Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears en el marc de la sessió acadèmica del 25 de novembre de 2009 de la Societat Catalana de Sexologia pot descriure's així mateix:
Davant d' un cas a la consulta d' ejaculació precoç primària,amb elements clinics habituals i especilament amb un home jove, podem procedir d' aquesta manera:
Primer. Sexoteràpia convencional, la de Masters i Jhonson amb adaptacions com la de Seemans,per exemple, o amb d'altres variants segons la capacitat del terapeuta sexual i segons s' hi adaptin els clients-pacients.Si la cosa va bé,endavant i fins al final i alta.
Segon. Si no va bé podem afegir-hi un medicament,sense deixar la sexoteràpia, un inhibidor de la recaptació de serotonina,preferentment la dapoxetina,Priligy de Janssen,tal com s' ha explicat en altres apunts d' aquests bloc.Sense deixar,de cap manera,la sexoteràpia convencional adaptada.Si va bé endavant fins al final i anar deixant de prendre la dapoxetina si és posible.
Tercer.Si no va bé,havent-ho provat una bona temporada, tres setmanes-un més tanmateix,ens podem plantejar la cirurgia:la neurotomia parcial de les rames laterals del nervi dorsal del penis.Un volta cicatritzada la cirurgia cal passar al quart pas.
Quart.De totes passades després de la cirurgia cal reintroduïr a la parella novament al punt primer i proseguir la sexoteràpia convencional i si s' escau hom pot reintroduïr-hi fins i tot la medicació si aixi ho aconsella la situació clinica del client-pacient.
Qualsevol pacient que s' atansi amb una consulta de sexologia es pot trobar amb propostes que no s' ajustin exactament a aquest protocol,això no voldrà dir pas que la proposta que li facin sigui inadequada o ineficaç,pot seguirla tranquil·lament si veu que el professional que l' aten té la preparació tècnica adeqüada i el nivell acadèmic suficient.Avui no hi ha pas un sol camí.
Ara bé si a la consulta que has anat tenen un focus transdisciplinar com el que t' hem descrit més amunt tens moltes probabilitats de que la teva disfunció sigui tractada d' una manera integral i amb tots els avenços a l' abast.
Aquests darrers anys ens trobrem a la consulta parelles que ens consulten abans de casar-se,quan tenen ja la data de casament fixat,i fins i tot d' altres parelles que ho fan molt abans quan tot just començen a tenir relacions coitals,també ens consulten nois que han detectat que poden tenir un problema ejaculatori arran d' haver tingut relacions esporàdiques amb diferents pesones. Això,però, no era pas així fa vint anys,fa vint anys la cosa mes habitual era trobar a la consulta parelles que portaven 10,15 ó 20 anys convisquen amb la disfunció que havia fet que cadascun dels membres de la parellas hagués fet recorregurts diferents en la forma d' afrontar-ho,només pel simple fet de que un era home i l' altre dona o perque un era l' emissor i l' altre el receptor.
Parella de llarg recorregut amb ejaculació precoç.
El noi,defora que qualsevulla intervenció terapèutica,feia i fa una evolució bastant característica,que de forma general,salvant les particularitats de cada persona i del grau d' afectació de l' ejaculació precoç podríem descriure així: Els primers temps solen transcórrer sense massa incidents,si parlem d' una parella jove o molt jove,doncs si la noia està amb una fase de descobriment de la seva sexualitat i està fent l' aprenentatge del seu procés d' assexuament i s' excita prou i fins i tot si s' excita molt,no es queixarà de l' ejaculació precoç del seu company, fins i tot ho pot veure com fruit d 'una gran excitació del seu company que ella mateixa genera.
Després pot venir una segona etapa,llarga, amb la que el noi pretengui dissimular llur funció ejaculatória anant, al que en diem la segona intenció,això vol dir que després d' una primera ejaculació,més o menys precoç,seguirà estimulant la noia perquè la noia no perdi l' excitació sexual i donat que,essent jove com és i té un període refractari curt provarà de tenir una nova erecció aviat i penetrar novament la noia, que estarà esperant-se més o menys excitada, i aconseguir una nova estimulació peno-vaginal, aquest cop una mica més llarga,doncs a la segona diuen que allarguen més, i assajar que la noia arribi a l'orgasme o a un bon punt de satisfacció sexual abans que ell,el noi, torni a ejacular per segona vegada.A voltes ho aconseguirà i a voltes no pas.
Després d' aquesta etapa ,que és pot allargar bastants anys, cap els 40 esdevé que aquesta segona intenció és va fent més i més dificultosa perquè el període refractari va augmentant més i més, i quan el noi ha aconseguit la segona erecció la noia n'ha perdut una bona part de la seva i comença la discrònia coital, per bé que el noi, voluntariós, aconsegueixi,a voltes sí, a voltes no pas, fer arribar la seva parella a un bon punt de satisfacció per altres estimulacions excitatòries sense el penis, amb les mans,la boca o fins i tot amb l' ajut de qualcun adminicle,anomenat, eròtic.
Arribats ací, moltes parelles s' hi poden estabilitzar un bon temps, d' altres poden començar a afegir-hi una disfunció de parella sexual i no sexual.
Les parelles que arribats ací vagin fent i ella no tingui cap problema amb la des-sincronitació de l' estimulació de l' espai coital i l' orgasme per vies extra-coitals,segurament,avui per avui, no les veurem pas a la nostra consulta.En canvi si a mesura que el període refractari va creixent el noi,ja un home, va tinguent més i més inseguretat amb ell mateix i entra amb un procés d 'ansietat anticipatória pot afegir-s' hi progressivament una disfunció erèctil secundària a l' ejaculació precoç primària. Fet que desferà encara més les relacions de la parella.Això que hem descrit ací és un procés,quasi sempre d' anys.
La noia, que es troba amb una parella de les caracterísques assenyalades abans, pot reaccionar diferentment,segons el seu propi tarannà i també segons el grau d' afectació del noi,no és el mateix un noi que ejaculi "ante portas", és a dir, abans de penetrar, que un noi qu' ejaculi al cap de 4 o 5 minuts.La noia que no s' adapti a la situació pot patir de valent,de fet tots dos hi patiran.
Veiem,sovint, com les noies,després d' una fase inicial més o menys llarga de predomini de la satisfacció sexual, via excitació sexual sense arribar a la resolució, les noies,doncs, que no s' adapten a les solucions,com hem dit, a les solucions sexuals derivades de l'anar a la segona intenció del noi, poden començar a tenir una sensació de frustració i de que s'estan perdent quelcom de llur vida sexual, això les pot portar,amb raó o sense, a tenir un cert ressentiment envers la seva parella,donat que la responsabilitzaran de les seves,suposades o no, manca de certes vivències sexuals, el ressentiment junt amb l' efecte emocional que en vagi tinguent el noi,home, i de l' ansietat anticipatória i de tot plegat anirà fent malbé una bona relació de parella.
Tan si a l' home se li esdevé una disfunció erèctil afegida com no,arribats ací,després d' anys de conviure amb l' ejaculació precoç del company, algunes dones és plantegen tenir vivències pel seu compte,al marge de la parella,per més que l' estimin,estem parlant de 10 anys aproximadament,tot i que avui els temps son més curts, sobre tot quan els fills ja son una mica grandets i elles dedueixen que volen viure alguna cosa,que els hi sembla que s' estan perdent, doncs així ho dedueixen parlant amb les amigues o veient pel·lícules i reportatges.És obvi que no totes les dones arriben pas a la conclusió que una alternativa dels seus problemes passa per canviar de parella o tenir relacions extra-conjugals,però moltes tenen aquest dubte i aquesta fantasia, altrament unes ho faràn i d' altres no ho faràn mai.
Les parelles que s' hagin adaptat a l' ejaculació precoç d' un home, no les veurem mai a la consulta, de les altres només algunes consulten i prou.
La sexoteràpia convencional de l' ejaculació precoç és principalment la basada amb les técniques de William Masters i Virginia Jhonson sortides cap els anys 60 del passat segle vintè,tanmateix la que explicarem aquí n' és una versió corretgida pel métode de Seemans de 1956,'stop/star',més ben dit "engega i atúrat"que fa menys traumàtic,si és pot dir així, el fet d' interrompre la pregressió fisiològica cap a l' ejaculació imminent.
Una part de la técnica,fet i fet, és fonamenta amb detectar 'a temps' la pujada de la sensació d' ejaculació imminent i en eixe moment aturar-la per qualque métode i tot seguit, un cop passada, tornar a engegar el procés excitatòri.
Un altra ideia clau de la tècnica és la de treure-li pressió al noi ejaculador precoç,això vol dir que descartem el coït mentre dura el tractament i ens acollim a l' ajuda de la parella per fer l' estimulació física damunt del penís directament i alliberem,almenys teoricament, al nostre pacient de l'ansietat anticipatòria.
Per tant començarem els exercicis amb el noi estirat,més o menys despullat,estirat de boca cap amunt, i la noia que li estimularà el penis,sense lubrificant de moment, i el noi se centrarà exclussivament amb detectar la sensació de l' ejaculació que va venint ,quan senti això i vegi que l' ejaculació és arribant amb un punt sense retorn,aleshores, avisarà la noia que el deixi d' estimular, sobre tot l' avisarà,amb un senyal convingut, abans d' ejacular,més ben dit, abans de tenir la sensació de que l' ejaculació és imminent, la noia s' aturarà i esperarà que el noi tingui la sensació de que l' ejaculació imminent ja ha passat del tot i el tornarà a estimular iniciant un altre cicle excitatòri i seguint el mateix procediment,cada cop,arribarà al cinquè on,convingut de bell antuvi, el noi ejacularà a pleret.
A això que hem descrit al paràgraf anterió,fet cinc vegades, n' hi direm un bloc ,compost de cinc sessions formades de cinc cicles excitatòries.
El pas que ve,serà, un cop superat aquest, fer-ne un altre bloc igual que aquest d' abans però la noia farà servir un lubrificant amb l' estimulació per tal que les sensacions s' assemblin una mica més a les vaginals. És a dir, anar aturant i engegant ,tornant a aturà's i engagant fins a cinc cicles excitatòris i després ejacular lliurement.
Un altra de les bases de la tècnica és l' automatització de la resposta sexual adequada a còpia de repetir-la.
De moment fins aquí....,sí quelcom no s' enten demaneu. Seguirem amb un segon apunt de "T' escorrres massa de pressa" de sexoteràpia convencional
Els amics de les arts ens expliquen a les cançons que fan totes les seves angunies,desitjos,perspectives,desencísos,dubtes i incerteses de les ralacions humanes amb component sexuals o amb final sexual o no sexual.
Crec que les seves lletres reflecteixen tota l'iconografia de la gent jove d' ara i de sempre,a voltes no tant jove, d' ara especialment per que ells,aquesta generació, son sincers amb ells mateixos i no s' amaguen l' ou com les generacions d'abans.
Cap als anys 80 a alguns llocs del mon,com per exemple a la Veïna República Francesa, s' hi van com començar a fer,amb un cert entusiasme, petites cirurgies menors sobre el frenet del prepuci de la cara ventral del penis amb l' esperança d' haver trobat la panaceia de l' ejaculació precoç,prò al cap de dos o tres anys veierem com es vàren esvaïr totes les expectatives mal creades.
Avui però, en som davant d' un altra, de més ferma i coherent, parlem de la neurotomia parcial de les rames laterals del nervi dorsal del penis, cirurgia practicada sense entrebancs a casa nostra. Hom creu que certs nois que no responen als tractaments habituals,sempre n' hi ha un baix percentatge del 10-15%,podrien respondre a aquesta cirurgia pel fet de que la causa de llur disfunció fora un excés anatòmic de les branques laterals del nervi esmentat. Es una cirurgia senzilla i ,ben practicada, sense efectes colaterals ni secundarismes. El recurs a aquesta cirurgia es planteja després de passar per un protocòl de tractament que inclou la sexoteràpia convencional o específica i la farmacoteràpia i després de la cirurgia també és recomanable seguir amb el tractament sexològic
El coneixement d' aquesta temàtica que ens ofereix en Biel Mesquida,biòleg,poeta,blocaire és excepcional i extraordinària és sa seva capacitat de comunicació global, verbal,no verbal ,pel dit i pel no dit.
Si encara no ho heu vist,directament a Vilaweb, veieu-ho per ací:
Des de l' estiu del 2009 hi ha a les nostres farmàcies un medicament comercialitzat especificament pel tractament de l' ejaculació precoç,se'n diu PRILIGY,és dels laboratoris Janssen-Cílag i la DCI del fàrmac és DAPOXETINA,és un inhibidor de la recaptació de serotonina(IRSS),és de la mateixa familia de la fluoxetina i de la paroxetina. Les pastilles son de 30 ó de 60 mgrs. i van amb capsetes de 3 ó 6pastilles,el preu supera els 10 euros per pastilla. La posologia és una pastilla de 30 o de 60 mgrs,comencem sempre per 30,cap a tres hores abans de la trobada sexual que més o menys s' alvira. Es incompatible amb la pressa de medicaments de la mateixa familia com els antidepressius que hem dit abans,fluoxetina,paroxetina,etzétera, i també ho és amb medicaments anomenats anti-psicòtics en general.
Des de la Sexologia Clínica s' aconsella prendre el medicament,si s' escau, dins el curs d' una sexoteràpia convencional o específica de l' ejaculació precoç amb un bon abordatge amb l' ajuda d' una parella,si és possible.
