28 de gener de 2009
Sense categoria
2 comentaris
Tastaolletes
Després d’un desembre enloopat,
un gener de tastaolletes:
Descobreixo que el Plus ultra del Cançons tel·lúriques d’en R. Mas ja sortia a La manera més salvatge de E. Casasses i P. Comelade. “i a on tu veus lo desert, eixams de mons formiguegen”.
Rellegeixo el que normalment llegeixo quan no tinc temps de llegir (sic): La laguna de Sherman, El vent entre els salzes, i les converses amb B. Wilder.
Finalment veig el “The kiss of the spider woman“. Una canya. I carrego de nou material: Weeds (2a, 3a i 4a), Six feet under (5a) i The Wire (3a). Hauré d’administrar-me les dosis.
Renuncio al paraigües, se me n’han trencat dos en un mes pel vent, ara cerco un abric impermeable de cap a peus.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Un abric impermeable de cap a peus a recer de tempestes… i una quimera a l’escalf del cor.
Una quimera que abraci per dins, i forneixi un to rosadenc a la pell, sota l’abric de cap a peus, ell que sap, que tapar és descobrir interiors, ampliar les possibilitats subjectives, obrir de bat a bat les portes a un nou jo.
L’artificier
Evden Eve Nakliyat Web Tasarım Aşk Sözleri Anlamlı Sözler Şiir