17 de desembre de 2008
Sense categoria
2 comentaris

El gosset va riure

No molt sovint, però de tant en tant m’agrada tornar a mirar El gosset va riure (revista de literatura). La idea era publicar contes, articles i ressenyes que ens enviés la gent. Van ser tres números entre el 2004 i el 2005, i un quart número que es va quedar al forn. El que em fa tornar de tant en tant és que em fa sentir bé, contenta, rememorant el temps en que ho fèiem, un pèl de cal precari però amb ganes i ànims. La il·lustració del post és d’en C. pel número d’hivern de 2004, una de les primeres coses que vam tenir.

  1. Passejo aquestes mans, i l’home o la dona que les enforca, pel record d’una taula que ha quedat buida.

    Cada un de nosaltres modifica el contingut i la forma d’un lloc, els seus emblemes i el signes no manifestos transparentats. Inabastables quan hi són i enyorats quan hi manquem… 

    Potser rememorar les coses és l’única manera de viure-les. O millor encara, repetir-les, ja que és anar cap endavant, si bé un cap endavant mai igual, mai repetible…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!