S'han obert les portes del debat, esperem que de bat a bat, per parlar
del futur del nostre estimat partit anomenat Esquerra Republicana de
Catalunya. Futur que ha de contemplar l'estratègia per arribar a ser una
majoria social i política que permeti convocar un referèndum per
l'autodeterminació i guanyar-lo.
Com deia a l'article "Error, subsanable, però error" d'ara fa uns mesos: Penso que les decisions en política tenen a veure en allò que és transcendental i en allò que es pot entendre.
En relació a la trama de corrupció que
esquitxa de ple el territori de Ciutat vella des d'ERC hem volgut
llençar un missatge que, sense estridències ni aquelarres innecessaris o
desprestigiats, cal actuar de forma vehement per tal de tallar aquesta
situació de soca rel. Està clar que la pilota està a la teulada de
l'equip de Govern de la Ciutat.
La temptació de pensar que l’opció vàlida és la pròpia i que com que els altres s’equivoquen jo guanyaré (en principi les eleccions, no un, dos o tres diputats), sempre plana en els debats d’unitat. Si ens plantem davant d’un debat seriós i amb voluntats, potser no ens posem d’acord de cara la immediatesa, probablement serà un error, però la feina ben feta ens pot dur a una plasmació de la unitat més enllà de les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Compte, la unitat no és només de forces polítiques, cal unitat en el front cultural i social, més feina i menys crítica agra, més especialització i més discurs global.
Tenim els ingredients per fer una passa endavant i, a partir d’un procés unitari, ampliar i consolidar una estratègia social i política per la Independència.
En el llistat d’ingredients trobem primer de tot la demanda explícita d’Unitat per part de cada vegada més sectors de la societat catalana. També en són ingredients l’augment en el grau de conscienciació nacional i en el nivell de mobilització, el cansament del sistema de partits I el missatge clar i rotund de l’Estat que implica la fi de l’autonomisme.
RicardMartinez |
dimecres, 14 de juliol de 2010 | 16:49h
Penso que les decisions en política tenen a veure en allò que és transcendental i en allò que es pot entendre.
Si fas alguna cosa transcendental, que creus que és el que toca i que realment provoca canvis o accions determinades, et pots arriscar a que la gent no ho entengui, però no per això dimiteixes de la teva responsabilitat. En tot cas hauràs d'esmerçar molts esforços a explicar els perquès per a que s'acabi entenent. Posem per cas l'edició del govern actual.
Ara bé, quan fas una cosa que és intranscendent des del punt de vista
pràctic, intentar mantenir la coherència màxima, en mig d'un debat que,
Parlament enfora, té pocs matisos. No només la teva acció no té cap
resultat transcendent, sinó que a més corres el risc que la gent no ho
entengui i hagis d'emprar molts esforços a explicar una cosa
enrevessada i poc entenedora. En definitiva perdre un temps preciós i
despistar el personal que és el que precísament volen els que no volen
una Catalunya Independent. Posem per cas votar en contra de la ILP per la Independència.
RicardMartinez |
dimarts, 2 de setembre de 2008 | 13:54h
Per fi aquesta tardor podrem discutir i aprovar (?) el futur de
l'anomenat projecte dels Tres Turons. Això és possible gràcies a
l'acord establert entre el govern municipal i ERC, a redós de
l'aprovació inicial del projecte de reforma del barri del Carmel que, a
més de modificar profundament el projecte esmentat incloïa la
necessitat de desbloquejar també els Tres Turons, per la proximitat
urbana, pel temps que fa que s'hauria d'haver aprovat i pels anys
(masses) d'afectació que han patit tots aquests veïns i veïnes
d'aquests barris.
No sóc dels que acostuma a parlar d'unitat com a concepte vague, poètic
o místic. Tampoc en parlo com si caigués del cel o interpretant una
falsa innocència.
Si parlo d'unitat és per pura necessitat i realisme.
Ara fa uns dies deia que a ERC ens calia fer un debat molt centrat en la reflexió interna, i per aconseguir-ho es feia necessari un escenari sense xou mediatic ni interferències.