Com anys anteriors, aquest apunt recull informació sobre la jornada a nivell internacional i també a nivell nacional (ja en parlarem amb més detall sobre la situació a casa nostra!)
Un lema "global" decretat per institucions “globals” (nosaltres tampoc no ens en lliurem) que viuen de les subvencions “globals” (que paguem entre totes, vull dir, les de sempre), centrat en una malaltia “global” amb una única solució “global” de la què “globalment” ningú en vol parlar, l’impacte de la qual s’ha vist agreujat “globalment” per una crisi “global”, a la què es pretén facilitar un remei “global” (la “globalització” de la medicació) reduint en paral·lel “globalment” la despesa “global” en salut pública i emparant “globalment” les responsables finals d’aquesta situació “global”, les mateixes que gaudeixen del 80% de la riquesa “global” del planeta mentre que a la resta “global” de la població, la que no es mor de fam “global” (la malaltia més gran del món, la que més persones mata sense temps per a deprimir-se), l’assassinen “globalment” i lenta degradant el seu estat d’ànim “global” fins el suïcidi, aquest individual.
Un tema que, per la meva implicació directa en el món de la insalut mental, ha inspirat una sèrie d’apunts que aniré publicant al llarg dels propers dies.
Avui, com a aperitiu, els grans titulars. Com el Telenotícies.
"Sabadell ha estat escollida aquest 2012 la ciutat per celebrar l'acte commemoratiu del Dia Mundial de la Salut Mental a Catalunya, organitzat per la FECAFAMM, la Fundació Funamment i l'Associació Salut Mental Sabadell i que té com a lema "La depressió: un problema global". Una jornada que, com cada any, ha estat un espai de trobada, festiu i participatiu que ha aplegat familiars, usuaris, professionals i polítics per sensibilitzar la societat i impulsar iniciatives que millorin la salut mental des de tots els àmbits.”
“Desde hace unos días sabemos que la emisión de Contrabanda por la FM está en peligro. Desde la Subdireción General de Ordenación del Espacio de Comunicación Audiovisual de la Generalitat de Cataluña nos llegó la orden de cierre del centro emisor del Turó de Rovira, donde se encuentra la antena de la radio. Se trata de un plan integral que pretende regular las emisiones que se hacen desde el Carmelo, sin tener en cuenta la particularidad de las radios libres y no-comerciales, sobre las cuales no hay ninguna legislación específica (la ley 22/2005 del 29 diciembre, Llei Audiovisual de Catalunya, contempla la existencia de radios sin ánimo de lucro pero no concreta el acceso a licencias). Seguir emitiendo desde el Turó, superado un plazo de 20 días desde el aviso, nos supondría la imposición de una multa de más de 100.000 euros por parte de la Administración”
La campanya de Contrabanda FM suggereix un text per fer-lo arribar a l’autoritat competent, però jo he enviat dos escrits adreçats al President Mas que no s’ajusten a aquest text proposat, amb els meus propis arguments (que adjunto a aquesta entrada):
1) El primer, a través de Contrabanda FM, recolzant-los, i
Li escric al seu compte de correu-e del seu partit polític perquè no n’hi ha cap al web de la Generalitat de Catalunya a través del qual la ciutadania puguem adreçar-nos directament a vostè per fer-li arribar les nostres inquietuds, suggeriments o reclamacions rellevants si no és desplaçant-nos presencialment i lliurar el nostre escrit al Registre corresponent.
El motiu d’aquesta carta és demanar la seva intervenció personal en l'expedient obert per la Subdirecció General d'Ordenació de l'Espai de Comunicació Audiovisual que ordena el tancament de Contrabanda FM des del Turó de la Rovira.
Aquesta emissora lliure i no-comercial dóna veu a una part de la ciutadania que no té accés als grans mitjans de comunicació.
I em sento per ella representada, d'entre altres motius, perquè a través de Contrabanda FM parla i es parla públicament d'un col·lectiu estigmatitzat i marginat socioeconòmicament al què pertanyo: les persones diagnosticades d'un trastorn mental.
Escrit que hem rebut socis/es i simpatitzants de l'associació:
De: Castelldefels Associació de Malalts Mentals Para: CC: Enviado: Sábado 10 de marzo de 2012 8:56 Asunto: notícies positives des de CAMM
Veïns, Veïnes,
Amb molta satisfacció us informem que el Manifest-Denúncia 26-E sobre la situació deficitària en l'atenció a la Salut Mental al nostre municipi ha mobilitzat una problemàtica que estava completament paralitzada i sembla que comença a donar fruits.
Per part nostra, vam demanar una reunió amb Sant Joan de Déu, proveïdor de l'ICS d'aquests serveis en la nostra àrea geogràfica, a la que va assistir la responsable de Serveis Comunitaris de SJdD (10-02-12). Ens va servir per assabentar-nos de primera mà que el nostre Centre de Salut Mental d'Adults ha de passar en un futur més o menys immediat un procés d'homologació que, en les condicions actuals, no passaria.
Com és possible que ni FECAFAMM ni ADEMM m'informessin d'aquest Manifest signat pels col·lectius de professionals el Dia Mundia de la Salut Mental (10 d’octubre de 2011? (i entregat a la Generalitat) Política, política i més política...
Aquells que ho desitgin, poden fer constar la seva ADHESIÓ
tant a nivell INDIVIDUAL com INSTITUCIONAL
a la adreça electrònica:
suportcomunicat@gmail.com
A continuació la transcripción literal del Manifest: document disponible amb signaturesa la pàgina web del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona.
COMUNICAT DELS PROFESSIONALS DE LA SALUT MENTAL DAVANT L’ACTUAL SITUACIÓ DE LA SANITAT PÚBLICA CATALANA
Els sotasignants, representants d’entitats professionals amb incidència en l’àmbit de la salut mental a Catalunya, considerem que el recurs fonamental de l’atenció sanitària, i en particular de l’atenció a la salut mental, són els professionals que presten aquest servei i que la seva participació és clau en la construcció, manteniment i reforma del model sanitari català.
Preocupats per les conseqüències de la reducció del pressupost sanitari, emetem el següent comunitat:
A través del Pla Director de Salut Mental i Addiccions i del Pla Integral per a les persones amb trastorn mental, elaborats amb una amplia representació de professionals i d’altres representants del sector (familiars, usuaris, entitats proveïdores, …), la xarxa de salut mental i addiccions ha arribat a assolir un bon nivell homologable de qualitat i que no podem perdre.
La xarxa de salut mental amb un volum del 5.7% en relació al conjunt de la des pesa sanitària, esta infradotada per atendre la creixent necessitat assistencial d’aquestes patologies, reconegudes a la conferència de Helsinki pels estats europeus. Creiem que les xarxes de salut mental i addiccions han de tenir una discriminació positiva en el conjunt del sistema sanitari. El Pacte europeu “Implementation of the European Pact for Mental Health and Well-being, August 2011″ ens recorda que no hi pot haver salut sense salut mental.
Considerem que les retallades indiscriminades que s’estan produint són inapropiades i poden resultar contraproduents en tant que inductores d’un increment de despesa a mig termini i generar greus efectes lesius a curt i llarg termini.
Sovint els procediments adoptats, es basen excessivament en criteris econòmics i no tenen suficientment en compte criteris clínics i de planificació assistencial. Aquest fet, a pesar de l’esforç dels professionals, està començant a comportar greus conseqüències i de les quals volem destacar:
UNA MAREA VIOLETA CONTRA LA OFENSIVA PATRIARCAL DE LOS GOBIERNOS CONSERVADORES
Ante las decisiones tomadas unilateralmente por los gobiernos de las comunidades autónomas gobernadas por partidos conservadores de derechas QUE:
• REDUCEN los presupuestos destinados a Políticas de Igualdad, la Ley de Autonomía Personal y la Ley de derechos sexuales y reproductivos.
• ROMPEN los acuerdos con las organizaciones de mujeres mediante los que se venían prestando servicios tales como Centros de Orientación a la Mujer, Asesoría Jurídica, Casas de Acogida para mujeres víctimas de violencia, etc.
• ELIMINAN las subvenciones destinadas a los Ayuntamientos para el mantenimiento de los Centros Municipales de Atención a las Mujeres.
• DESMANTELAN los Institutos de la Mujer, utilizando su estructura para promover estereotipos sexistas patriarcales y modelos de familia tradicionales.
• INCUMPLEN las leyes de igualdad en cuanto al uso del lenguaje no sexista y a la obligación de los poderes públicos de integrar la igualdad real de mujeres y hombres en todas sus políticas.
Todo ello supone una violenta agresión a los avances logrados durante toda la democracia en la lucha por los derechos para las mujeres.
Estas medidas están teniendo como consecuencia directa el despido de profesionales cualificadas que venían desarrollando durante años su trabajo en los diferentes recursos de igualdad, prestando un servicio de calidad y compromiso con la igualdad.
Las organizaciones que suscribimos manifestamos nuestra repulsa y exigimos el cumplimiento de las leyes de Igualdad en todas las comunidades del territorio español, y convocamos a una movilización y manifestación/concentración a nivel estatal para el próximo 10 de febrero a las 19:30 horas en las plazas principales de las diferentes localidades.
Si et preocupa la SALUT MENTAL, impedeix la barbàrie del DSM a estandaritzar, etiquetar i medicar de per vida a milions de persones amb qualsevol tipus de dolor psíquic.
(Manifest en català, catalá, castellà, anglès, francès, portuguès i italià)
Llistat d'institucions i associacions de professionals PSI que recolzen el Manifest (llegir el Manifest de Barcelona al mateix bloc oaquí) a 4-feb-2012.
· AAPIPNA Asociación Aragonesa para la Investigación del Niño y el Adolescente. Zaragoza. España
· ACCEP (Associació Catalana per a la Clínica i l'Ensenyament de la Psicoanàlisi) Barcelona
· Acippia( Asociación cultural para la formación e investigación en psicoterapias psicoanalíticas). Madrid
· Acto analítico. Intervenciones para la salud y el bienestar psico-social. Barcelona.
· Acto, Centro de Asistencia Psicoanalítica, Psiquiátrica y Psicológica (Barcelona)
· ADEMM – Usuaris de Salut Mental de Catalunya. Barcelona
· Apertura. Estudio, Investigación y Transmisión del Psicoanálisis (Barcelona)
· APPOPS: Association des Psychologues et Psychothérapeutes d'Orientation Psychanalytique de Suisse
· Area 3. Asociación para el Estudio de Temas Grupales, Psicosociales e Institucionales. Madrid
· Area Infancia y Adolescencia de la Dirección de Salud Mental del Ministerio de Salud de la Provincia de Santa Fe -Rep. Argentina-
· ARPP (Association pour la recherche en Psychothérapie Psychanalytique) Belgique
Ahir dijous 26 va tenir lloc en Castelldefels una manifestació en contra de les retallades en Ensenyament i Sanitat públics a la què es van adherir diferents col·lectius:
A continuació el text íntegre del Manifest Pro-Salut Mental que es va llegir a l’inici de la manifestació: MANIFIESTO por la SALUD MENTAL
El colectivo afectado por trastornos de salud mental somos un colectivo invisible, poco presente en el pensamiento de las personas que no les ha tocado nunca vivir de cerca una enfermedad mental a pesar de que los expertos, empezando por la Organización Mundial de la Salud (OMS) y como se ha podido leer repetidamente en la prensa, ya nos vienen avisando que en un futuro muy próximo 1 de cada 4 personas a lo largo de su vida padecerá un trastorno mental.
Somos un colectivo invisible, invisibilizado y estigmatizado por la imagen que de nosotros transmiten los medios de comunicación que sólo informan de los episodios violentos sin explicar que son la excepción a la norma. ¿Cuántos casos recuerdan en toda la historia de nuestra ciudad?
En el año 2009 se fundó en Castelldefels una asociación que se llama CAMM para todas las personas adultas que padecen de una enfermedad mental.
Las estadísticas que nos facilitó la Generalitat en aquel momento fueron muy reveladoras de la situación en nuestro pueblo:
Cap contacte per part meva amb l’Ajuntament i avui rebo aquesta carta de la Regidoria de Serveis Socials i Salut (la negreta és meva):
From: "Masana Navarro, Nuria" To: "'reyesh2009@yahoo.com'" Cc: "Hiniesto Domínguez, Javier" Sent: Friday, December 30, 2011 9:09 AM Subject:
Buenos días Sra. Hernández,
Hemos tenido conocimiento de su preocupación, y la de la entidad a la que pertenece (CAMM), sobre los recortes en los servicios que se ofrecen, desde la sanidad pública, a las personas afectadas por un trastorno de Salut Mental.
El Sr. Javier Hiniesto, Concejal de Servicios Sociales y Salud, estaría interesado en conocer de primera mano si los recortes que se están produciendo en el sistema sanitario catalán, están afectando de alguna manera y de que forma, a las familias de Castelldefels.
Si usted no tiene inconveniente, podíamos buscar una fecha, para establecer una reunión, y comentar estos temas que nos preocupan a todos.
Núria Masana Navarro Assessora Tècnica Serveis Socials, Dependència, Salut i Consum i Gent Gran Tel. 93 665 11 50ext. Mòbil 667.872.237 www.castelldefels.org (...)
Continuo fent gestions per tal d'aclarir de què manera les retallades pressupostàries afectaran / estan afectant l'atenció a la Salut Mental.
El passat 28 de novembre, la FAVC (Federació Associació de Veïns de Castelldefels) i, concretament, el seu president, el senyor Luis Pueyo, enviava un escrit a diferents entitats demanant la màxima difusió d'una assemblea el dia 30 per a informar d'una "serie de actividades que promovemos desde la Plataforma de Defensa de l'Hospital de Viladecans i la Sanitat Pública", assemblea informativa a la qual no vaig poder assistir.
El dia 5 de desembre vaig enviar un escrit a FAVC i al seu president demanant informació sobre la situació en l'àmbit de Salut Mental.
No he rebut cap resposta tot i que demanava les dades de contacte de les persones que estiguin treballant en aquest tema.
En menys de set minuts vol dissipar el mite de que la industria farmacèutica treballa per la salut i la curació. Ens explica en què consisteix el seu vertader negoci, una activitat econòmica que mou bilions de dòlars (i euros): el "manteniment de malalties" i l' "administració de símptomes".
Em pregunto per què FECAFAMM no m'ha informat del “Comunicat dels professionals de la Salut Mental davant l’actual situació de la Sanitat Pública Catalana” (veure aquest apunt) fet públic el 10'octubre passat, Dia Mundial de la Salut. Política, política i més política???
From: Reyes Hernández To: Elisenda Ferrer - FECAFAMM Sent: Friday, December 9, 2011 12:26 AM Subject: Re: Demanant informació sobre les retallades en Salut Mental
Benvolguda Elisenda,
En primer lloc, moltes gràcies per la vostra atenció.
Lamentablement i inexplicable, un mes i mig després d’enviar el meu escrit també a ADEMM no he rebut cap resposta per part d'aquesta associació.
- Sobre el Dia Mundial de la Salut Mental 2011.
Com cada any, em vaig informar molt bé sobre la vostra campanya.
Responent a la meva consulta, ADEMM em va comunicar que aquest any no hi havia un Manifest Unitari i, dedueixo (ja que no se’m va facilitar), tampoc un Manifest signat per aquesta Associació d’Usuaris/es, la més important de Catalunya.
Com podeu veure en aquest article, vaig contribuir a la difusió de la campanya i, per tant, a la visibilització del col·lectiu, reproduint el vostre tríptic i informant, al mateix temps, de la jornada del 25 de novembre, tot això acompanyat de l’article “Una reforma inacabada”, signat per Celeste López i publicat en La Vanguardia (26-04-11) i que jo ja havia recollit al meu blog el 14 de juny.
- Sobre el Manifest d’abril d’enguany.
També em vaig adherir al Manifest "Salut Mental: Seguim avançant, no tornem enrere!" del 15 d’abril d’enguany que també vaig difondre a través del meu blog personal dos dies més tard de la seva publicació a internet, el dia 17.
Encara no he rebut feed-back per part de les entitats promotores d’aquesta iniciativa. Quantes signatures individuals i associacions l’hem signat? Ja s’ha lliurat el document a la Generalitat? Hem rebut cap resposta oficial?
- Salut Mental Baix Llobregat Litoral
Com ja sabeu, el Baix Llobregat Litoral pateix un dèficit de serveis important que les autoritats sanitàries han justificat (...)
Editat 24-feb-2012. Em pregunto per què ADEM no m'ha informat del “Comunicat dels professionals de la Salut Mental davant l’actual situació de la Sanitat Pública Catalana” (veure aquest apunt) fet públic el 10'octubre passat, Dia Mundial de la Salut. Política, política i més política???
De moment no he rebut cap resposta als dos escrits que he enviat a aquesta associació de persones afectades per una malaltia mental i que reprodueixo literalment a continuació.
El primer, amb data 20 d'octubre, anava dirigit al compte de correu d'ADEMM. El segon, de 14 de novembre, a la bústia del president, Albert Ferrer, a qui conec personalment.
El passat dia 10, el bloc vilawebí Wu Ming. cat publicava l'article"Topografia de les retallades de la Sanitat" en el què facilitava l'enllaç al mapa topogràfic que està elaborant el moviment indignat per tal de reflectir tots els punts geogràfics del nostre país afectats per les retallades en Sanitat http://recortessanidad.crowdmap.com
Em sembla una iniciativa encomiable perquè ens donarà una visió global de la situació: retallades fàcils tipus café para todossense un veritable projecte de remodelació del sistema sanitari que millori l'eficiència i eficàcia d'aquest servei públic essencial. Retallades que es podrien resumir amb un sil·logisme vàlid (espero) segons les regles de la Lògica: El President de la Generalitat sap podar. Podar és una activitat que sap fer tothom. Llavors, tothom sap ser President/a de la Generalitat.
Però me'n vaig de glorificat a maitines... (modisme que he hagut de consultar perquè no coneixia l'equivalent en català de irse por los cerros de Úbeda)
Les associacions d'usuaris/es i de familiars van commemorar, com cada any, el Dia Mundial de la Salut Mental 2011 sota el lema "La gran aposta: invertir en salut mental" amb una jornada lúdica i reivindicativa que, enguany, va tenir lloc a Solsona dissabte passat.
En el marc d'aquesta celebració, pel divendres 25 de novembre la FECAFAMM està organitzant també una jornada acadèmica sobre salut mental infantojuvenil a Barcelona.
De la pàgina web de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
Octubre de 2011 Salut mental: un estat de benestar
"La salut mental es defineix com un estat de benestar en el qual l'individu és conscient de les seves pròpies capacitats, pot afrontar les tensions normals de la vida, pot treballar de forma productiva i fructífera i és capaç de fer una contribució a la seva comunitat.
La dimensió positiva de la salut mental es destaca en la definició de salut que figura a la Constitució de l'OMS: «La salut és un estat de complet benestar físic, mental i social, i no només l'absència d'afeccions o malalties»."
I jo em pregunto:
Què significa “treballar de forma productiva i fructífera” en una societat que mesura la productivitat exclusivament en termes de quantitat de producció/unitat de temps? Una bona part de les persones amb algun trastorn mental podrien treballar de forma autònoma en un entorn socioeconòmic que respectés les diferències individuals, els diferents ritmes d’activitat de les persones. Però no, no és així. Molt sovint no rendeixen al cent per cent i les traiem del mig... Preferim excloure-les de la vida “normal” a canvi d’una pensió per discapacitat més o menys indigna que impedeix el seu desenvolupament personal i qualsevol contribució positiva a la comunitat.
Aquest any no he sabut trobar un “MANIFEST” pròpiament dit. A continuació una part del tríptic de FECAFAMM relatiu al lema d’enguany:“La gran aposta: Invertir en Salut Mental”.
Invertir en aquesta època de retallades socials? Tant de bo sigui així. És un deute històric que el nostre país té amb aquest col·lectiu.
Des de la distància se'm fa difícil contrastar com s'estan materialitzant les retallades de la despesa pública en general a Catalunya, i, particularment, en Salut Mental, un àmbit amb el què em sento especialment implicada.
De moment, doncs, m'he d'acontentar amb les notícies de premsa generalistes i els comentaris personals que em van arribant...
Hospital de Dia dels Serveis de Salut Mental de Sant Joan de Déu, Esplugues de Llobregat (hospital de referència de la meva comarca).
Aquest hospital acull pacients després d'una crisi aguda que ha requerit un ingrés a l'hospital psiquiàtric o persones que necessiten d'un període d'adaptació abans de reintegrar-se amb normalitat a la societat (la "normalitat" anormal i injusta que ens dicta el sistema actual), per exemple, en cas d'aïllament social o (last but not least) després d'una cura de desintoxicació en una unitat especialitzada.
Evidentment, en aquest hospital totes les activitats que es realitzen són monitoritzades per professionals. Una d'elles, i molt important, són les manualitats: afavoreixen l'activitat mental; estimulen el compromís i la concentració; ajuden a expressar emocions; reforcen l'autoestima, etc.
Un usuari actual d'aquest Hospital de Dia m'explica que quan s'exhaureixin les existències dels materials (pintures, fang, teixits, paper, etc.), els i les pacients hauran de comprar i portar tot allò que necessitin per a continuar els seus treballs.
Aquesta campanya STOP DSM (com a criteri únic de diagnosi clínica) està coordinada per Espai Freud (Catalunya, Espanya) i Forumadd (Argentina). Segons el blog oficial, a data d’avui s’han recollit ja gairebé 3000 signatures recolzant els Manifests de Buenos Aires i el de Barcelona.
Què és el DSM? Són les sigles corresponents al, en anglès, Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders (Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals) de la American Psychiatric Association (APA)
Per què aquestes protestes dels i les professionals en contra del DSM? Perquè la cinquena edició del Manual en què actualment està treballant l’APA, normativitza nous trastorns molt discutibles (d’entre ells, per exemple, la síndrome de risc de psicosi o el trastorn d’hipersexualitat o de l’afartament del menjar) i modifica els llindars en les mesures psicomètriques de manera que una part més gran de la població passa a ser automàticament “anormal”. També denuncien la progressiva i abusiva medicalització sense aprofundir prèviament en les arrels del problema de cada pacient en particular, reclamant la recuperació de la psicoanàlisi com a eina terapèutica en la sanitat pública.
El passat 16 de juny, el programa “Hablamos” (monogràfic de psicoanàlisi) de l’emissora RKB va tractar el tema amb aquest suggestiu títol: "DSM V: Todos seremos enfermos" (àudio disponible aquí)
Inquietant també l’spot que acompanya el manifest "Por un abordaje subjetivante del sufrimiento psíquico en niños y adolescentes - No al DSM" presentats durant el III Simposi Internacional sobre Patologització de la infància: "Problemes i intervencions en la clínica y en les aules" (juny 2011, Buenos Aires).
Paga la pena dedicar menys de tres minuts al seu visionat.
A
continuació el text íntegre del Manifest de Barcelona:
MANIFEST A FAVOR D'UNA PSICOPATOLOGIA CLÍNICA, QUE NO ESTADÍSTICA.
EL DEBATE SOBRE LA EFICIENCIA DEL
SISTEMA SANITARIO
La ley
general de Sanidad de 1986, que instituyó el servicio universal y descentralizado,
equiparó al enfermo mental con el resto
Una reforma inacabada
Celeste López – Madrid, 26-04-2011
El cierre de los manicomios inició la reforma aunque
envió a los pacientes a casa sin apenas apoyo
El Sistema Nacional de Salud universal y
descentralizado ha cumplido 25 años y con él, el final de la discriminación de
los enfermos mentales, a los que ley general de Sanidad de 1986 otorgó los
mismos derechos que a cualquier otro enfermo. La nueva ley estableció que su
atención debería realizarse en el ámbito comunitario, con "los servicios
de rehabilitación y reinserción social necesarios para su adecuada atención
integral". Esto supuso el cierre de los manicomios, comenzando así la
reforma psiquiátrica que la mayoría de los países europeos había emprendido en
los años 60 y 70. La desinstitucionalización supuso el fin de una manera de
atender a los enfermos mentales, abocados a permanecer encerrados durante
largas temporadas, muchos durante toda su vida, y en muchas ocasiones en
condiciones indignas. "Pero tras el cierre de la práctica totalidad de los
manicomios, pronto se puso en evidencia que fuera no existían unos servicios
que pusieran en práctica todas las buenas intenciones que contenía la ley. La atención en salud mental pasó de los
manicomios a los hogares, donde los familiares se convirtieron en improvisados
cuidadores, muchas veces sin la formación ni los apoyos necesarios para esta
tarea", señala José María Sánchez Monge, presidente de la Confederación
Española de agrupaciones de Familiares y Personas con Enfermedad Mental
(Feafes).
A continuació el text íntegre del MANIFEST dirigit a la Generalitat de Catalunya que, de moment, subscriuen institucions com FECAFAMM (Federació catalana d’associacions de familiars i persones amb problemes de salut mental que agrupa més de 5.000 famílies), ADEMM (Usuaris de Salut Mental de Catalunya) i Fundació Funamment.
Una realitat que jo mateixa he pogut constatar: L'assistència pública sanitària a les necessitats de les persones que pateixen algun trastorn mental ja és clarament insuficient abans de la retallada. No avançar, doncs, és anar enrere.
Si vols adherir-te al manifest a nivell institucional, envia un mail al compte info@endefensadelasalutmental.cat amb el teu logo i s'afegirà l’entitat entre els signants.
(A data 12 maig) Entitats que s'han adherit fins el moment:
Fotografia: Vilardebo (2006) By Agustín "Sorgin", Montevideo (Uruguay)
Publicada amb permís de l’autor
La notícia de la vaga dels psiquiatres públics francesos en contra de la llei que ha de regular el tractament sense consentiment per problemes mentals m’ha recordat l’ intens debat que es va produir ara fa un any entre els ens directament implicats en la immediata votació del Parlament de Catalunya sobre la inclusió o no en el Codi Civil Català del Tractament Ambulatori Involuntari (TAI) que, finalment (i feliçment), no va ser aprovada.
Els psiquiatres francesos en vaga denuncien que (traducció pròpia):
« Plusieurs dispositions dans ce projet demeurent très inquiétantes en terme de libertés individuelles et il persiste un risque d'instrumentalisati on de la psychiatrie à des fins de contrôle social. »
« Algunes disposicions en aquest projecte continuant sent molt inquietants en termes de llibertats individuals i persisteix un risc d’instrumentalització de la psiquiatria amb finalitats de control social. »
En el cas de Catalunya,a favor de la inclusió es van pronunciar institucions com el Consell de Col·legis Oficials de Metges de Catalunya, la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental i el Parc Sanitari de Sant Joan de Déu (compareixences disponibles en la pàgina web Canal Parlament). En contra, bàsicament per considerar aquesta proposta també com un atemptat a la llibertat individual, es van posicionar entre d’altres entitats la Asociación Española de Neuropsiquiatria (comunicat); ACPSM-AEN, Associació Catalana de Professionals de Salut Mental (notícia); el Síndic de Greuges de Catalunya (resolució); la FECAFAMM, Federació Catalana d’Associacions de Familiars i persones amb problemes de salut mental (notícia) (compareixença parlamentària); professionals que van signar el Manifest dels Amics de la Llibreria Xoroi (blog) i ADEMM, Associació de Malalts Mentals de Barcelona.
Poques vegades es dóna la paraula a les persones que han d’afrontar un problema de salut mental. "Sense ficció" ho fa en el documental “Balls robats”: deixar que parlin amb veu pròpia i que ens expliquin com senten i com viuen l’itinerari gairebé universal pel qual passa una persona que ha de conviure amb una problèmàtica d’aquest tipus, sigui quina sigui la patologia. El desemparament quan arriben els primers símptomes, el no comprendre què està passant, el diagnòstic, la medicació, la relació amb el metge, l'impacte de l'hospitalització psiquiàtrica, l'estigma social, són alguns dels aspectes que els protagonistes de "Balls robats" aborden amb valentia i sinceritat poc habituals.
Quan sigui gran vull ser com ell...
Hoy como pollo. Projectes solidaris.
Associacions amigues
PUDUP, Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública
Alliance for Lobbying Transparency and Ethics Regulation
Comité pour l’Annulation de la Dette du Tiers Monde
Committee for Cancellation of the Third World Debt
Des de la distància se'm fa difícil contrastar com s'estan materialitzant les retallades de la despesa pública en general a Catalunya, i, particularment, en Salut Mental, un àmbit amb el què em sento especialment implicada. 
Aquesta campanya STOP DSM (com a criteri únic de diagnosi clínica) està coordinada per 
