Decadentisme amb barba blanca

Encara que només sigui per poder contemplar una altra fotografia d’aquest secall amb barba i ulleres rodones ja val la pena: li dedico aquesta estona, doncs. Va néixer a Galícia cent anys abans que un servidor. La barba, ben blanca. I li he de reconèixer algunes coses bones: gràcia, talent, enigma. Diguem que com més pàgines d’ell llegeixo, més fort encollo la saliva. I si rellegeixo, llavors sento les pessigolles del joc literari amb randes, estampetes i ponents que venten brases enceses. El cas és que les SONATAS es van escriure i publicar desordenades i separades: ara les serveixen en dos blocs, si més no a Alianza: primavera/estío i otoño/invierno. Volia parlar de les quatre sonates, dir-ne alguna cosa, però què he de dir? Sí, entesos, que juntes formen les suposades memòries del marquès de Bradomín, que era “feo, católico y sentimental”. Ja està. També es pot opinar que les sonates de la hivernada, les del mal temps, són més del meu gust. I de les dues dels dies curts em quedo amb la de tardor: això també ho sostinc. Pel que fa a les sonates de quan els dies s’allargassen, quan ja voleien les orenetes i floreix la rosa (que un dia es pansirà), crec que m’agrada més la de primavera. Demà potser us diré el contrari: ai, els lectors, que som lliures com la fulla de pàmpol. Tot plegat, ja s’ensuma en els títols: decadentisme, modernisme, abisme… I és que aquest bon home va anar d’un decadentisme més o menys romanticot i carlí a un expressionisme més o menys bohemi i anarquista i de menjar poc i rondar molt les nits. D’això final, d’aquesta altra gran etapa seva, em sembla que ja en vaig parlar un dia: Luces de bohemia, Luces de bohemia, Luces de bohemia. Tres vegades i ja està tot dit. Viciós com sóc, m’agrada, de tant en tant, tornar a les SONATAS, tan plenes d’imatges mig oníriques, erotisme suau, paisatges decadents i trames perverses. També Luces de bohemia. M’agrada revisitar l’obra d’aquest personatge rebec, mentider i excèntric. En fi, parlem de Ramón María del Valle-Inclán que puntuava els textos amb molta llibertat i, entre altres coses, feia anar els dos punts amb gràcia generosa: a la vostra salut!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*