LLUÇANÈS: FENT EL NINOT?

 DSCF0249

ENSULSIADES I PUIXANCES (l'alquímia de les urnes)

M’agradaria que algú em respongués unes quantes preguntes i després ja em dedico a altres coses, que tinc molta feina. Voldria saber per què vam anar a votar els lluçanesos si ara el resultat ni s’esmenta. Seria bonic de saber si amb la gran mobilització i amb el resultat que va sortir (més del que se’ns demanava) ja ens hem guanyat el dret de ser comarca o encara hi haurà més proves. No ho dic amb mala llet, però crec que aquí algú no s’explica prou bé. Aviam. Aventuro un relat. Per raons d’una nova llei estatal el consorci del Lluçanès estava abocat a desaparèixer. Això per una banda. Per una altra banda, hi havia una vella i cansada demanda de ser per fi una comarca com les altres. Algú ajunta la set i les ganes de beure i ens fa anar a votar per la comarca en un moment estrany (passades les municipals i a les envistes del final de legislatura). El resultat sembla que és el menys important. Un nen de vuit anys m’ha dit: Aviam si ho entenc. És com si per aprovar em demanessin un sis, no un cinc, un sis. I jo acabés fent un sis i mig i em diguessin que no els sembla prou. Home, a mi també m’hauria agradat fer un vuit o un nou, però…. I jo li dic a aquest nen que, pel que es veu, el resultat no importa (la resposta de governació ni en parla). Que ja es veurà la propera legislatura. Que els alcaldes -fins i tot els que arrufaven el nas amb la comarca- troben molt necessari que els tretze pobles treballin plegats. Llavors, no n’hi havia prou amb demanar això? La consulta era només per fer pressió? Alguns volen i dolen. D’acord. Però, com totes les votacions, aquestes també han sigut catàrtiques. Voluntaris, converses, il.lusió.  Això vol dir que ens hem emocionat, ens hem conegut i ens hem mobilitzat. Hi ha hagut excés de tacticisme, de cinisme i potser també d’idealisme, fins i tot hi ha hagut qui ha volgut fer por a la gent. Però quan una comunitat va a votar massivament, no es pot xiular i fer veure que no ha passat res. Penso que estaria bé que algú digués ben alt i ben clar que, amb aquest resultat i amb aquesta participació, queda avalada i ben avalada la demanda de comarca. I que això arribarà al nou parlament amb tota la dignitat. Si tot això no es té en compte, ens creurem que ens han fet fer el ninot. I em sembla que no ens ho mereixem.

DSCF0261

 

12 pensaments a “LLUÇANÈS: FENT EL NINOT?

  1. Prenent el símil de les notes a l’escola, és ben cert que tenir un excel·lent de mates ens alegra el dia. Però per “passar curs” (sense trampes ni cartró) és necessari un aprovat a totes i a cada una de les assignatures puntuables.
    A la consulta que veu fer al Lluçanes, van haver municipis on majoritarimanet la població que va votar no era partidaria que el seu municipi formés part de l’hipotètica nova comarca del Lluçanes.
    Desconec la legislació de dita consulta (però molt em temo que és un nyap, coneguen el pais i el paissanatge), però crec que s’ha de tenir en compte a aquests municipis que no volen formar part administrativament del Lluçanes.

    Què fer? Una comarca amb només els municipis on van votar majoritariament “sí”? No ho sé, però seria bó que els nostres legisladors abans de fer volar coloms i vendre duros a quatre pessetes, miressin les legislacions sobre els referendums de països que en això ens porten anys d’avantage (Suïssa, EUA, Itàlia i, per que no?, Andorra).

    Atentament

      • Gràcies per la resposta. Per tenir una opinió, em farien falta més dades. Així d’entrada, el 35% de participació (a tots els municipis [?]) el veig insuficient per agafar-ho com un tot democràtic. A banda, clar, això de la “meitat dels pobles”.

        El meu dubte segueix.
        Per desgràcia, els polítics al nostre pais no són gaire explicits. Només falta veure les incongruències lesgislatives en el tema de les consultes populars (“referèndums”), o el “procés”… Algú sap definir el què es va fer el 9N?

        Atentament

  2. Molts ànims. Fer-ho a dues velocitats és una idea més que legítima. Crear comarca no obliga a cap poble o ciutadà relacionar-se amb qui li plagui. Lliçó de modèstia de cara el 27set. La prudència, i o, covardia als canvis, en societats envellides són el principal adversari a vèncer per transformar realitats. El caciquisme també gaudeix de cert poder que cal combatre amb bel·ligerància. I últim, sempre podem crear la comarca de la Gavarresa amb capital Alpens. Lluçanés és, i serà comarca.

  3. No ho hauria sabut explicar d’una manera millor! Ramon, em sembla esplèndid aquest article, de debò; és catàrtic, perquè jo penso el mateix (i crec que molta gent pensa igual) i ens ho han volgut plantejar d’una manera tan enrevessada que s’acaben perdent les referències. En tot cas, ara penso que cal tirar endavant la comarca sí o sí. Ningú amb dos dits de front és capaç d’argumentar coherentment perquè no ha de prosperar la comarca haven complert tots els requisits acordats i, atenció, amb un SÍ en majúscules del 70%.
    Gràcies, Ramon, per aquest anàlisi malgrat totes les ganes d’embolicar la troca per part d’alguns. Bon estiu!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*