UN SANT DE LA MEVA DEVOCIÓ

Fou en diades com la d’avui que aquest sant fou convocat. I encara ho és. I a tot el Món. Perquè la malenconia és congènita en pobles d’aital constitució: celtes! Omplen les dues bandes de l’Atlàntic amb el so rondinós de les gaites…

Amb el perfum trist del whiskey, amb la textura espessa i dolça i lletosa del Baileys.  S’agencen peces de roba verdes, enarboren banderes tricolor i organitzen bandes de música i a desfilar per avingudes, parcs i places. Però on de veres el sant patró és honorat és a l’interior dels foscos pubs i les falsament envellides tavernes de la diàspora i de l’illa maragda, la casa primigènia, d’on sortiren sos gens. En fi. Que avui és sant Patrici i esclata la primavera, amb la seva trèfola, al so d’una arpa. I la beguda negra, feta de malta torrada i no sé quins més ingredients, la bilis negra, s’ensenyoreix dels cors i els ventres inflats de milions de persones. La malenconia és congènita. La terra plora llàgrimes negres, de guinness. Sant stout. Amén. 

VAIG ESCOLTAR UN CATALÀ DE PEU…

Deia que havia probat la coca independentista i que estava molt bona, de mort, estava!, vaig escoltar que deia. Però se li havia caigut…

Se m’ha caigut la coca, va dir, i, mentre intentava agafar-la, m’he caigut jo també. Es veu que al final no va quedar ningún troç que es pogués aprofitar, d’aquella coca. Después vaig intentar-lo arreglar i em vaig comprar un troç de pernil en dolç, que olorava molt bé, en una tenda que tenien. El senyor em va dir que d’atún no tenien. No tenien molt, no. Era una tenda més bé petita. Vaig preguntar si estava l’amo i em van dir que no estava, que estava fora, que s’havia anat a les sis i mitja i que s’anava de vacances, igual que també s’anava tots els nadals. Per la tarda estava aquell senyor i per la nit tancaven a les vuit i mitja. Péro que si volíem una altra coca, namés tenien la gran i que la podien trencar en dos parts i donar-lis una. Vaig dir que volia, péro namés quedava una molt dura. Al final em vaig anar enfadat. Péro demà pel matí torno i compro dos coques independentistes i deixo el senyor pasmat.