AMB CADA LLENÇOL ES PERD UNA BUGADA

No diguis sac lligat, si no és de blat. Cada guerra fa sa terra. Qui no té cames, ha de tenir cap. Déu els ajunta i ells crien.  No es pot anar a la processó si no es repica. Tota la crema és de cera. Qui no vulgui era, que no vagi a la pols. A la mala cara…    

…bon temps. Posar el bou davant dels carros. Pel corral, la seva ovella cada Nadal. No hi ha disgust sense gust. Pena plena dóna poca panxa. Si tens una cama, menja’t la gana. Uns mengen per menjar i altres viuen per viure. Val més un bon menjar que una bona gana. Al pa, vi i al vi, pa. Avui per mi, demà per mi. La roba de casa s’embruta a fora. Quan fou combregat, el mataren. Qui mal troba, mal farà. El cec és amor. Li va durar de Sant Esteve a Nadal. No hi ha disgust sense gust. El forat fa pecat. Abans menteix un coix que un agafat. Fes tal, espera mal. Entre res no es perden lladres. Fuig de les brases i cau al foc. El lladre fa la ocasió. Qui dorm pixat es lleva amb criatura. Robar pecats no és de lladre. La lletgesa és molt vella. Com més valem, menys anem. L’or és temps. Qui desespera, espera. Qui dies empeny, anys passa. Qui espanta, els mals canta.Tothom surt pel sol. Déu en tanca una altra i obre la porta. Contra la raó no val la força. Senyor i de mena, ha de venir de porc. Les voltes sempre donen món. Mai no arriba, si és tard. El perdre és l’última esperança. Qui rep, ja ha gemegat. Tots els romans van al camí. Valen més cent paraules que no pas un fet. L’alegria de Nadal és nit (per a algunes persones). PER NADAL EL LLOP NO FA CAP MAL.

ON ÉS EL BALTASAR PORCEL?

Ara no recordo si aquesta nit o la passada -porto un seguit de dormides amb molta agitació- he somiat que un amic em portava un llibre del Porcel i em deia…

“Me’l podries signar?” I jo ho trobava molt normal. Recordo que pensava -dins el somni- que, esclar, l’amic m’ho demanava perquè el llibre era del Porcel. De qualsevol altre autor no m’ho hauria pas proposat. Crec que el llibre -gairebé n’estic segur, tot i que en el somni no es veia amb prou claredat- devia ser El cor del senglar, perquè segurament és l’obra mestra del mallorquí. També podria tractar-se de Les primaveres i les tardors, perquè cada vegada que l’he llegit m’ha agradat més. En fi, podria ser qualsevol dels seus llibres, però jo, a l’hora de signar per ell, m’estimaria més que fos un d’aquests dos que he dit. O algun dels seus magnífics reculls de contes. Porcel és un referent literari que ara està allotjat al purgatori. Tots els escriptors, quan moren, passen un temps al purgatori. Deu ser cosa del mal i el bé que han fet en vida (i que els deus han de sospesar). Des d’aquest blog, però, faig una crida: que Porcel (l’obra de Porcel) surti del purgatori i, sobretot, que no entri als llimbs. No ens ho podem permetre.