JA NO HI HA UNA MAJORIA SILENCIOSA

S’ha parlat d’Ítaca i de l’infern; s’ha ficat la por al cos, la pena al cor, la mà a la butxaca; s’ha il.lusionat, s’ha entabanat, s’ha engrescat, s’ha demanat una gran mobilització des d’Espanya i des de Catalunya, des de la dreta i des de l’esquerra. Hi havia tensió, nervis, emoció, idees i sentiments. El poble ha respost, s’ha esbravat i avui ja podem dir que tindrem un Parlament més representatiu que mai: quan es ronda el 70 per cent de participació ja no es pot parlar de “majoria silenciosa” en cap sentit. Fem números….

Els números diuen moltes coses, sobretot ara que els partits s’han definit de manera clara i la gent ha votat sabent què els oferien, tant en l’eix esquerra/dreta com en l’eix nacional. Tenint en compte que en les anteriors eleccions la majoria de partits es presentaven amb programes ambigus no veiem que es pugui fer la comparació. De manera que donem els resultats a partir dels 135 escons que han sortit d’aquests comicis.

Del centre cap a la dreta (més retallades), 69 escons (CiU + PP)

Del centre cap a l’esquerra (menys retallades), 66 escons (la resta)

Partidaris de l’Estat Propi/independència, 74 escons (CiU+ERC+CUP)

Contraris a la independència, 48 escons (PSC+PP+C’s)

Partidaris de l’autodeterminació, 87 escons (CiU+ERC+ICV+CUP)

Partidaris d’una consulta permesa per la constitució, 107 escons (CiU+ERC+PSC+ICV+CUP)
  
Partidaris del federalisme, 20 escons (PSC)

Partidaris de la constitució actual sense reformes, 28 escons (PP+C’s)

Partits d’àmbit estrictament català, 96 escons (inclou C’s i exclou PSC)

Partits d’àmbit etatal, 39 escons (PSC+PP)    

Partidaris de mantenir la immersió lingüística com fins ara, 107 escons (CiU+ERC+PSC+ICV+CUP)

Contraris a la immersió lingüística, 28 escons (PP+C’S) 

Partidaris de canviar la relació amb Espanya, 107 escons (inclou federalisme, federalisme asimètric, confederació, Estat propi, independència neta).

Partidaris de continuar igual, 28 escons (PP+C’S)     
 
Davant d’un mandat clar, la minoria que no arriba el 21 per cent continuarà impedint avançar a la majoria que ronda el vuitanta? Tornaran a treure resolucions de tribunals? Tornaran a parlar d’una majoria silenciosa? Del vot de la por? Els que hem votat demanem respecte pels resultats: se’n diu Democràcia.

    

   

ELS MEUS CONTES AL MALDÀ

La Lali Barenys es va encaparrar a dur els meus contes a Barcelona. Els meus contes, tot sigui dit a major glòria seva, pobrets, ja hi havien estat a Barcelona, em consta. Però la gran Barenys volia…

Teatre, cony, teatralitzar-los, lligar-los, escenificar-los. No en format llibre. Perquè els contes de La flor blanca de l’estramoni i els de Pólvora del quatre de juliol ja havien circulat per algunes mans, les que siguin, de Barcelona. Però la Lali Barenys volia dur aquests contes a un teatre i fer patapam i algun cop d’efecte. I jo un servidor, que sóc de poble, pensava, devia pensar, en el Paral.lel o la Rambla o ves a saber. I quan em van dir el Maldà vaig veure que era una sort. Tan petit. Res, que és una gran sort i un gran repte. I que els meus contes, el dia que s’enfilin per les velles escales de l’antic palau del Baró de Maldà (autor d’aquells escrits barrocs o rococó coneguts com el Calaix de sastre), segurament tremolaran una mica. Però què. I que Barcelona és molt gran i hi corren moltes paraules, moltes ficcions, que s’hi fa molt teatre. I què. Barcelona és Barcelona i és el mirall de tot. Allà hi cap tot. Allà hi pots anar amb aquests contes, altres contes i amb les mil i una nits. Ara, Barcelona també té pressa, es fixa en el que li interessa, no té temps per depèn de quines bartranades, s’engresca i es desinfla, plora i riu. Doncs la Lali volia dur els meus contes a Barcelona i fe de Déu que hi seran. Qui els vulgui veure, qui els vulgui SENTIR, té sis oportunitats: divendres 23 de novembre, dissabte 24, diumenge 25 i el cap de setmana següent, de divendres a diumenge, també. Al Círcol Maldà, carrer del Pi, 5, escales a la dreta. Ja ho sabeu: “Pólvora, confitura” (contes de Ramon Erra amb dramatúrgia de Lali Barenys i escenografia de Caruca Ballesteros i amb el suport del GALL). Vosaltres mateixos.