PERDUTS AL BOSC (solstici)

Uns nens anaven pel bosc i es van perdre. Van trobar una cabana i hi van entrar. Hi havia encès el foc a terra, un focarràs, i damunt la taula hi havia un porronet; el van tastar i va resultar que era muscat de Rivesaltes… Perdó. Uns vellets anaven pel bosc i es van perdre…

….van trobar una cabana amb tots els llums encesos. Damunt la taula hi havia dos ous de xocolata; eren kinder i se’ls van menjar i després van jugar amb la sorpresa. Perdó. Un caçador anava pel bosc i amb la boira es va despistar. Llavors va veure una llebre i la va seguir i la llebre el va dur fins a les portes del seu cau. El caçador li va fer una foto amb el mòbil i la llebre es va esperar. Perdó. Una llebre va anar a parar a una cuina. De la cuina va passar a la cassola. De la cassola al plat d’un frare. El frare va mirar per la finestra i va veure que es feia fosc, que una boira espessa ho anava amagant tot. Van trucar a la porta. Va anar a obrir i no hi havia ningú. Llavors va afegir un bon feix de llenya al foc, va encendre tots els llums i va seure al balancí a llegir un llibre. Era un conte d’aquells d’abans. Anava d’uns nens que es perdien al bosc… hivern, aquesta mena de coses.

EL DESEMBRE DE LA BOMBETA DE 40

Comença un desembre de contrastos. Les misèries i les alegries van per barris. Al nostre poble de mar no hi haurà llums de Nadal, aquest any. Els comerciants han decidit promoure, pel seu compte, una mena de vellots inflats i tristos que s’aguanten els pets a les portes de les botigues… 

Mentrestant, al nostre poble petit del Lluçanès hi haurà els mateixos llums de sempre: senzills, però alegrets.  A Barcelona hi haurà molta llum, diuen, i també una gran pista de patinatge sobre gel, davant d’uns “conocidos grandes almacenes”, que deien abans. La pista de gel marcarà dues zones: cap avall, Portal de l’Àngel, Portaferrissa, Cocurulla, Boters… per allà sembla que els calaixos estaran una mica més eixuts; cap amunt, diuen, cap al Passeig de Gràcia i voltants, aniran molt grassos. Ahir es va fer la Nit del No sé què de les botigues obertes i es veu que hi van passar 20.000 persones, el doble de l’any passat. Grans marques i molts vips (tot i que de la llista que he llegit en un diari, pobre de mi!, només hi he reconegut dos noms). Temps de contrastos, temps trasmudats. Es ven molta loteria i en canvi els lots de torró i espatlla no marxen. Tot canvia. La cosa va per barris. Al Parlament també, ja se sap; ara es veu que no es podrà ni esmentar l’espoli fiscal però es podrà inflar tant com es vulgui el gos de la imposició lingüística. Comença el desembre sota la llum taronja, trista i casolana d’una bombeta de quaranta i som el dia de la sida. Però la sida també va per barris. A tot el món és sida, però a Europa, diuen, és VIH… “la sida és una fase del VIH, però avui dia a Europa gairebé ningú arriba a una fase tan avançada…”. Això o alguna cosa semblant he sentit que explicaven. Aquest desembre, a la llum pobra de la bombeta de quaranta, es veuran més que mai les diferències. De tota mena.