  |  |
CRÒNICA D'UNS TEMPS TRASMUDATS
|
|
Ramon Erra |
dijous, 13 de maig de 2010 | 11:26h
 I no em refereixo a les dones que algun dia -tot arribarà- hauran de governar aquest país, com feu mil anys enrere la gran dama Ermessenda de Carcassona. Ara pensava més aviat en les nenes que naixeran l'any vinent o el 2012 i que tenen moltes probabilitats de portar aquest nom...
Ramon Erra |
dimecres, 5 de maig de 2010 | 20:36h
 Plou i fa sol. No sé si m'agrada més quan plou o quan no plou. La primavera és esvalotada, per naturalesa. Aquest any, a més, plou molt i molts dies i molts litres, i no sempre aigua clara...
Ramon Erra |
dimecres, 28 d'abril de 2010 | 20:49h
 És un quadre que tothom coneix. Res més a dir, doncs. Però avui me l'he mirat amb uns ulls nous i hi he trobat nova simbologia, noves lectures possibles...
Ramon Erra |
dimecres, 21 d'abril de 2010 | 18:29h
 Per sant Jordi regaleu ortigues dins de papers de cel.lofana. I el kama-sutra, també podeu regalar, per aprendre postures, maneres d'entomar sense dolor...
Ramon Erra |
dimecres, 14 d'abril de 2010 | 20:55h
 En altres posts ja ho he comentat: a vegades em ve gent i m'explica unes coses força curioses. L'altre dia se'm presenta una dona més aviat alegre i em diu que ha anat a la plaça del monestir del meu poble i que s'ha trobat el sagristà escombrant la llosa de la vora del vell xiprer solitari de la plaça. I ella li diu:
Ramon Erra |
dijous, 8 d'abril de 2010 | 11:24h
 Les cigonyes, què ho fa que són tan decadentistes, tan poètiques, tan amants de l'art? Nien als llocs més alts, romàntics i tenebrosos, per exemple en campanars mig aterrats, en columnes dòriques de temples abandonats, en xemeneies de maó vermell dels vapors de l'era industrial...
Ramon Erra |
dimarts, 23 de març de 2010 | 20:16h
 Una càmera sobrevola les Muntanyes Rocalloses mentre una veu en off diu: Aquesta terra avui té un nom i és marcada als mapes. Però els noms i les marques i els mapes tot això es va haver de guanyar, a la natura i a l'home primitiu...
Ramon Erra |
dimecres, 17 de març de 2010 | 19:10h
 És fàcil passar-se de rosca en uns temps tan trasmudats com els que ens ha tocat viure. Cada cop s'ha de cridar més fort, s'han de dir coses més grosses i s'han de crear monstres més deformes per impressionar: i amb prou feines si arribem a cridar l'atenció, si no fem riure directament. Per això avui més que mai impressiona -i fa tanta por- aquella novel.leta de Henry James, del 1898, que és continguda i quieta i estranyament lluminosa...
Ramon Erra |
dimecres, 10 de març de 2010 | 10:25h
 Som els reis del món, però sempre acabem tornant a la ràdio. Sobretot quan van mal dades. Per exemple, dins un cotxe en plena nit encallats en una espantosa carretera nevada...
Ramon Erra |
dilluns, 1 de març de 2010 | 13:21h
 Què vol dir ser fellinià? Vol dir ser seguidor de Federico Fellini o tenir l'aire d'haver sortit d'una de les seves pel.lícules? Una mica grotescos ho som tots. O ho podem arribar a semblar tots, només que algú ens miri de biaix...
Ramon Erra |
dilluns, 22 de febrer de 2010 | 13:32h
 Sóc amic de l'hivern i les vetllades vora el foc. També m'agraden les primaveres, que són aquells tres mesos de caminar sobre un terra que es mou, creix, brota, grana, es desestabilitza (et desestabilitza). A muntanya -a mitja muntanya- la primavera és temps de jaure d'esquena sobre un prat reverdit, que encara és fred, de deixar-se escalfar per un sol acollonit, temps de mirar aquell núvol, l'ombra d'aquell núvol...
Ramon Erra |
dimecres, 17 de febrer de 2010 | 13:58h
 De cop m'han vingut ganes de fer un monòleg. Tu rai -jo rai!- que tens un blog! Però em refereixo a fer un monòleg, a interpretar-lo en un escenari, davant d'un públic, no a escriure'l. La rau-rau em va començar amb el desè aniversari de la mort de Joan Capri, el filòsof de la classe mitja catalana....
Ramon Erra |
dimecres, 10 de febrer de 2010 | 11:52h
 S'acaba la segona legislatura del "canvi" i aquella vella promesa republicana de convertir el Lluçanès en comarca oficial sembla que no es complirà. A qui n'haurem de donar la culpa?
Ramon Erra |
dijous, 4 de febrer de 2010 | 10:44h
 No arriba als 130 metres de llarg (i en fa poc més de tres d'amplada), però és un carrer important. Al número 2 hi ha la llibreria Quera, la dels mapes Alpina (un lloc d'honor en la geografia sentimental de molta gent). En aquest carrer, no recordo el número, hi va viure Àngel Guimerà. Hi ha la Sala Parés, la granja La Pallaresa, també la Dulcinea. Segons l'escriptor de Perpinyà, Joan-LLuís LLuís, al número 17 hi ha una botiga on venen paraigües...no n'estic segur...
Ramon Erra |
dimecres, 27 de gener de 2010 | 12:35h
 A París s'hi veu de tot. Ja se sap. Hi ha llibres a preus rebentats. Per exemple, sota les veles de la Gibert Joseph, del boulevard Saint Michel, s'hi podia comprar aquesta setmana gran varietat de llibres de segona mà, de poche i una mica rebregats, això sí, de Zola o de Coelho o de qui sigui, a o'20 cèntims d'euro el volum... |
Accés de l'autorÚltims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|