Un dia de primavera, la gran Virginia Woolf es va omplir les butxaques de pedres i es va enfonsar en el riu Ouse...

S'ha de precisar que parlem de la novel.la perquè molta gent, quan dius Tom Jones, pensa en el cantant de Sex Bomb, It's not unusual, What's New Pussycat o Delilah...

Aquesta és la foto....

Els pacients del mental de Trieste baixant el Marco Cavallo (un cavall gegant de cartró pedra i color blau fet per ells mateixos com a reivindicació d'una nova manera d'enfocar la malaltia), amb rodes i a empentes, cap al centre de la ciutat, és una de les fotografies que més m'ha impactat de l'exposició sobre la Trieste de Magris que aquests dies es pot veure al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.  La foto té aquells colors anys setanta i els "malalts" porten pantalons acampanats...

El cool hunter (caçador de tendències) professional s’estima més Nova York, Londres, Berlín, fins i tot Los Angeles (ja s’ha de ser xaró), però un servidor, de tota la vida, s’estima més anar a París. La setmana passada ho vaig fer, ho vam fer (a casa som quatre): vaig anar a veure què es cou, què es porta a la Ville Lumière (que no s’ha d’anomenar mai així, si es vol ser un autèntic cool). Bé, com a aficionat a aquesta mena de cacera vaig detectar quatre o cinc tendències ben clares…

 Un “chien blanc” no és un simple gos blanc (ni ha de tenir per força el pèl blanc). És un gos, per exemple un pastor alemany, entrenat per a lladrar i bordar i, si cal, atacar els negres que se li acostin. Déu n’hi do si t’aveses i veus créixer un lligam i una amistat amb un simpàtic gos abandonat i te l’emportes a casa i llavors resulta que l’animaló...

Com són les coses. Si ajuntem els temes dels dos darrers posts, tenim el post d'avui. Em podeu dir limitat. I tindreu raó. Però avui sóc una mica més cultivat que ahir, literàriament. I ho dic perquè ja porto llegida la meitat de La Marxa Radetzky, de Joseph Roth. El tema. Doncs un baró, una curta nissaga de barons, veuen la decadència de l'imperi dels Habsburg i se'n fan creus... els retrats de Francesc-Josep que surten en aquesta novel.la, penjats a les tavernes, estan tots cagats de les mosques...

M'ha interessat molt tota aquesta polèmica amb el títol de baronessa de Perpinyà que el rei Borbó ha donat a la quasi centenària Roser Rahola d'Espona, vídua de l'historiador Jaume Vicens i Vives...

Què va passar a Àustria entre 1897 i 1918? Va passar de tot i no passava res. L'Imperi dels Habsburg era un bullider de nacions insatisfetes, el règim estava ossificat (per no dir momificat), s'encaminava amb pameles i xarrets cap a l'ensulsiada, anava cap al desastre. A la seva alegre capital...

Una amics, D&D, ens han ofert un llit de ferro. Ens han dit que estava en perfecte estat, però que "és dels de sis pams i, ja sabeu, costa de trobar roba d'aquesta mida!" Clar que el llit havia sigut d'una amiga comuna, astròloga i arpista...

(m'han demanat que pengés el Pregó de Prats: el trobareu adjunt al final)

Avui he sentit un home que deia que algú s'havia fet una reblincada al peu. També una dona m'ha preguntat, en una cantonada, si es podia fumar pel carrer. Ella fumava. Semblava nerviosa. Anava amb una crossa. Era la típica...

Un altre Nadal a la carretera: paradors, hostals, corrals, portal... qui sap, potser aquestes festes resseguirem -en família o sols com mussols- la geografia catalana més mítica. Aquells paradors, aquells corrals on ens vam refer, aquells no-llocs on vam arribar marejats, on vam vomitar... pastorets com hem sigut tots per aquestes carreteres de Déu!

La política és exageració. Els polítics són com la burra de Sant Feliu, que  tan aviat plora com riu. Els votants som fets de gasosa, per no dir de plastilina, i sempre acabem caient -deixant caure- algunes de les nostres esperances per l'escletxa d'una fredíssima urna de plàstic...

Suposo que avui o demà ja podreu trobar a les llibreries la meva segona novel.la. L'esperadíssima ESCOLTA, VOLÒDIA! Dic "esperadíssima" perquè a mi se m'ha fet llarg...

A tot l'hemisferi nord es parla d'un estiu que arriba ben entrada la tardor. Moment mític, dolç, de les darreres llums de l'any que ja s'acaba. A Amèrica del nord és conegut com l'indian summer: diuen que les tribus de nadius, que sabien de l'existència del fenomen, aprofitaven aquests dies càlids per...