Al port d'Arenys hi havia hagut una taverna que servia peix i marisc fresc acompanyat de pa amb tomàquet i un porronet de vi blanc. Tenia unes quantes taules al carrer, a pocs metres de l'aigua estancada, i el tren passava, impuntual, cada vint-i-cinc minuts, més o menys, per sobre de les esquenes dels clients...
Déu ens guardi del vi dolent i del violí de l'aprenent, diu la saviesa popular. La mateixa que s'equivoca tantes vegades fent pronòstics del temps, de la salut i de la fortuna. I es contradiu molt, també; diu una cosa i la seva contrària i sempre té raó. No per popular, sinó per saviesa...
Tot s'ho emporta, el malparit... El vent, vols dir el vent, o el temps? Roda que roda i anar fent, fins que dius prou. Fins que algú diu prou. Collonses, collonses, el cony del vent, que infla els. Sí, sí que els infla. Hi ha una dona, ja granadeta, ben maquillada, ben pentinada, que diu que no li agrada estar-se gaires dies aquí dalt, perquè troba que el vent no para mai. I jo penso...
Si escoltes les tertúlies de les ràdios dels matins dius ai la mare de Déu! El terra tremola sota els nostres peus. I tremola: l'altre dia a Canet hi va haver un terratrèmol. L'epicentre. Sempre és interressant, diuen, estar a l'epicentre d'alguna cosa i Canet, davant la costa de Canet, no tenim terra, tenim aigua. Vaivé d'onades d'aigua salada esquitxant el terra rost de les madiuxeres...
Ens ha estat donada una altra primavera, doncs au, aprofitem-la. Però com? Com que com? Doncs com sempre, obrint finestres, la típica terrasseta, tancant finestres, encenent el típic focarret de primavera...Això, això ha estat la nevada de Sant Josep. I tornant a obrir les finestres...
Si em demanen quins són els meus referents literaris no dic mai la Teresa Pàmies, no em surt mai de citar alguna de les moltes obres que va escriure aquesta dona...
A Madrid estan cofois perquè ja tenen la seva pròpia Gioconda, a El Prado. "Mas bonita que la francesa!" va dir la guia del convent de las Descalzas a una visitant gavatxa de cabells grisos i ulls interessats en tot. "Eso sí que no!", va contestar-li, en un espanyol més que bo, la francesa. "Usted no es católico", em va dir una mica més endavant a mi, gairebé renyant-me, la guia aquella, inoblidable...
Quan arriba el bon temps no és estrany veure un australià, amb el nas vermell i els peus embutllofats, a la plaça Major del meu poble. O unes fineses amb les cames sense depilar que omplen la cantimplora a la font...
Ramon Erra |
dilluns, 27 de febrer de 2012 | 14:51h
No va costar gens convèncer la canalla d'anar a veure The Artist. Els vam dir que era muda i en blanc i negre i que potser no feia gens de riure, però ells encantats. De manera que hi vam anar, perquè deia apta per a tots els públics...
Ramon Erra |
dimarts, 21 de febrer de 2012 | 18:04h
Al tren de la costa, aquest matí, hi anava una persona, que de fet eren dues persones, que duien un gos. Un gos d'aquells que van vestits amb una dessuadora vermella i blava, de folre polar, amb caputxa i lletres tipus NYC, o alguna cosa així, tot molt actual, molt bonic, molt civilitzat...
Ramon Erra |
dilluns, 13 de febrer de 2012 | 13:05h
No ho he comprovat, pero m'han dit que ja és a la venda LA VIDA PER RAIL, premi Mercè Rodoreda de contes i narracions. Si més no, jo ja el tinc a les mans. La portada...
Ramon Erra |
dilluns, 6 de febrer de 2012 | 13:40h
Diu que Dickens és massa llarg per agradar als nois d'avui dia. Diu una. Respon un altre que com s'explica, doncs, l'èxit de Harry Potter, el Senyor dels anells i totes les sagues que broten i s'escampen. Respon un tercer que el problema de Dickens...
Ramon Erra |
dimarts, 17 de gener de 2012 | 20:23h
És un tema: això d'uns poderosos esclafant, literalment, gent senzilla (Herodes i els innocents). Per això hi ha qui ha comparat aquest quadre de Brueghel el Vell amb el Gernika. I no seré pas jo el que ho discuteixi. A mi, ja ho he dit altres vegades, la contemplació de les pintures de Breughel, mal sigui en una monografia de taschen, m'ajuda a passar l'hivern....