Moreno i companyia

Coses dels Moreno

12 de maig de 2019
0 comentaris

L’arquetip, segons Plató

L’arquetip, segons Plató

He de fer un lloc en la meua galeria de personatges il·lustres per tal de penjar la geomètrica candidata del PP per Barcelona al Congrés dels Diputats. I per què tanta deferència? En primer lloc perquè representa l’arquetip de l’espanyol adoctrinat en la ignorància del diferent. I en segon lloc, perquè no podem obviar la tremenda càrrega de nacionalisme que emana malgrat que baladreja, urbi et orbe, que els nacionalismes són perillosos. Efectivament, els nacionalismes són perillosos, però només quan tenen l’exclusiva de la força, que és, precisament, el seu cas. Terrible realitat que el sistema judicial espanyol s’encarrega de confirmar amb un dels ridículs més flagrants de la història de la judicatura europea.

Tanmateix, els nacionalismes que ho són en legítima defensa sols tenen a favor el desig de llibertat que, eixe sí, és un manament inherent a la consciència de l’ésser. Però la historiadora de bressol noble i pupil·les incandescents  sembla surar sobre els mortals plebeus com un arquetip triangular d’angles obtusos: són aquestes arestes de fiblons verinosos les que clava en la jugular dels adversaris polítics perquè els considera  infidels herètics dignes de la foguera. ¿Podríem considerar els modals de la Grande d’España com la cristal·lització de l’odi?

Són tantes les potències que desplega l’ínclita Cayetana, que no cal fer-li paròdia perquè ella mateixa és la paròdia. Per tant, en una suposada edició del “Polònia” es podria aplicar la funció “retalla i enganxa”, amb la qual cosa l’èxit de l’esquetx assoliria moments gloriosos. Serà molt més graciós, caspós, ranci i aclaridor que les intel·ligents aproximacions satíriques que fan els integrants de l’equip més vitamínic, nutritiu i alimentós de les televisions europees. El “Polònia” de la TV3 és l’última trinxera de la dignitat democràtica i d’una civilització amenaçada. Però no pretenia fer cap digressió i vull tornar a l’origen de l’article.  Volia dir que qualsevol discurs o actuació de la insigne dama dóna material de primera categoria periodística. Analitzem doncs, l’àmplia gamma de gestos que prodiga pels mitjans de comunicació. Educada en el suprematisme fal·laç, mai l’orgull fútil, l’arrogància, l’altivesa, la sobergueria i la prepotència han coincidit, de manera tan destacada, en una sola persona. És clar que ella es creu amb dret a l’insult i al menyspreu humiliant sobre vulgars persones que tracta com a fàmuls.

En fi, supose que un dia desplaçarà Jesús de la dreta de Déu i d’allà estant impartirà les lliçons del Padre Mariana que, en vista de les diatribes que estaca sobre els indefensos contrincants, són les úniques que ha aprés.

Confesse que tinc por perquè quan davant del cognom apareixen preposicions, em tremolen les cames. Preferia la marquesa de Serafín. Aquella glopejava el vi de la catalana, però aquesta pareix que pixa oli de vidriol.

Vicent Moreno i Mira


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.