Moreno i companyia

L’esvaró de Quim Torra

Deixeu-me dir de bell antuvi que no m’agrada gens haver d’escriure aquest text, però l’ètica m’obliga a fer-ho.

El President de la Generalitat septentrional no hauria de caure en el parany dialèctic de les paraules, senzillament perquè ni pot ni deu fer-ho. Ni tan sols embolcallant el verb “atacar” amb el paper metafòric de la diplomàcia. No sé si és conscient del mal que ha fet a l’esperit fundacional i a l’actitud sempre respectuosa del moviment independentista. Procés aquest, fonamentat en el discurs de  la pau, que el senyor Torra acaba de dinamitar amb un mot ofensiu …i ridícul.  No sols això, que ja seria prou motiu per a autoimmolar-se políticament, sinó que subministra munició a un adversari (?) que sí que pot sense necessitat de pregonar-ho: sí, l’Estat espanyol disposa de tots els recursos –lícits i tramposos– per a fer descarrilar el comboi que li pete en el moment que li rote. De manera que, per moltes raons i greuges que acumule el Molt Honorable President –incomptables i cruels, i això sí que ho sé–, no pot recórrer mai a l’amenaça verbal contra un Leviatan totpoderós. Revise el senyor Torra l’estratègia, torne a estimular la llibertat dels qui pertanyen a Catalunya i deixe de lliurar arguments als qui consideren el Principat com a terra conquistada. És un error que un demòcrata no es pot permetre, ni tan sols en la privacitat del pensament.

Vicent Moreno i Mira