Moreno i companyia

Coses dels Moreno

15 d'agost de 2017
0 comentaris

Obsessions perilloses

Obsessions perilloses

En la pàgina 3 del Levante-EMV del diumenge 5 d’agost apareix un article genial de Ricard Pérez Casado (com fruïsc llegint-li el nom de fonts sense l’última vocal!). Però a la 4, és a dir al dors de l’anterior, un interessant article signat pel politòleg Fernando Ull (també gaudisc llegint-li el cognom!), em deixa un desassossec infinit.

Per què? Intentaré aclarir-ho amb la pràctica socràtica. 1r: ¿com és que l’autor, després de confegir la tercera columna amb coneixement de la qüestió i recursos dialèctics notables, es decanta per alinear-se amb la tesi de la dreta? 2n: ¿no creu el politòleg que amollant “no se debe imponer su uso” legitima les ininterrompudes agressions a la meua llengua pròpia del meu país? 3r: ¿no és una imposició a sang i foc del castellà prepotent –mentalitat inclosa– la que devasta i condemna la cultura de la meua terra? 4t: ¿ha de ser un axioma la claudicació dels de sempre? Argumenta el “fino estilista” que s’han de buscar equilibris. Aquesta prescripció provoca un 5é interrogant: ¿quins equilibris han exhibit al llarg de la història els qui han fet trampes perquè són els amos de la baralla marcada? D’altra banda, ¿de quin Sinaí baixà la divina llei que consagra els drets omnipotents d’un idioma al mateix temps que posterga el meu a la condició de servilisme permanent? 6é: ¿durant quants segles hem d’acotar el cap davant d’un enemic mortal de la nostra cultura? 7é: ¿de qui és la “obsesión” amb la qual encapçala el seu article un politòleg l’ontologia del qual l’obliga, com a mínim, a la recerca d’una equitat encara que semble utòpica? 8é i últim plantejament maièutic: ¿no seria més ètic que la intel·lectualitat mirara d’ajudar el més dèbil? A més, no sé si recorda les pautes que segueixen els pobles dominants: A, la infestació; B, l’opressió i C, la possessió. ¿En quina coordenada pancastellanista situaria el País Valencià?

 

Post scriptum

No oblide el senyor Ull que els nacionalismes són perillosos quan es creuen superiors i sotmeten els pobles diferents al vassallatge ignominiós. I ho fan per la força. Per què, sinó, dicten lleis i generen judicatures pro domo sua? Eixa és la qüestió.

Vicent Moreno Mira

D’hipocresies i boicots
14.12.2017 | 7.56
Una imatge categòrica
01.11.2019 | 8.04
Mentalitats
19.11.2019 | 7.28

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.