Moreno i companyia

 Parlar foradat

«Los españoles somos iguales ante la ley», s’esgargamellen, inassequibles  al “desaliento”, els nacionalistes espanyols. Van disseminant aquest mantra dialèctic per tal de legitimar el dret de conquesta allà on encara no han segat els vincles originals. Quantes vegades els sentim pronunciar frases altisonants que incorporen palmàries falsedats. “Iguales”? D’això, res. L’argumentari capaç de desmuntar l’engany podria omplir un llibre tan voluminós com una novel·la russa. Però em referiré a un parell de qüestions d’imperiosa actualitat. El PGE o Pressupostos Generals de l’Estat i un altre. Resulta ser “el que tu i jo sabem i que sovint oblidem”. En efecte, els valencians rebrem (com ha succeït al llarg de segles) un tracte humiliant. Per tant, “sin novedad en el frente de Levante”.

Sabem, doncs, que hem de continuar sent la cua del comboi espanyol. És el nostre destí. Així i tot, no és sobrer recordar que el franquisme era més que un club. Vull dir que no sols era una ideologia emasculadora de la intel·ligència: no era, és. És un sistema de pensament amb vocació de perennitat que perdurarà tant com el platonisme o l’escolasticisme. Una configuració mental fonamentada en una fictícia superioritat que ha trobat els hereus naturals en el Partit Popular i en Ciudadanos. Aquest darrer –marca albina del nacionalisme esmentat– ha creat un star system del qual ha fugit un militant díscol. I ho ha fet, precisament, per reclamar la igualtat pregonada i mai plasmada en realitats tangibles.

L’altra qüestió cou com un vitet en el ses. Una sensació que em recorda frases dites públicament per un conspicu membre del partit en el govern quan, de manera aproximada però certa, digué: «Mientras nosotros estemos en el poder, no comunicaremos jamás Valencia con Barcelona. Porque empezaríais a entenderos en la economía y Dios sabe donde terminaríais…». La idea, clarament inserida en la premsa, la justificaven unes paraules escrites per don Miguel de Unamuno: «Es la bárbara mentalidad castellana, su cerebro cojonudo, tiene testículos en vez de mollera…».

Que no s’estranye el lector que eixa bàrbara mentalitat castellana faça passar el Corredor Mediterrani per Madrid. Amb la qual cosa s’hauria de denominar el Corredor Madriterrani (Enric Juliana dixit). Tampoc no pot sorprendre’s  si un dia de bon matí, als governs centrals se’ls acut fer passar el meridià de Greenwich pel real sitio de Aranjuez.

De manera que, igualtat, eh? Pura retòrica o  bufes d’ànec com si diguérem. O parlar foradat, com em deia ma mare quan intentava defensar-me d’una acusació inapel·lable.

V. M. i M.