Moreno i companyia

Pardiez! Alta traición!!     

Com que estic sord com una rella d’una orella, em malfie de la meua percepció a l’hora d’analitzar una frase d’alarma patriòtica. Tal vegada he tingut la gosadia de traure-la de context i la Donzella del Valle del Ujón es referia a una deserció de gran incidència estratègica que posava en perill l’essència del País. Del País Valencià, ja s’entén. El cas és que he parat atenció per tal d’assegurar-me l’autoria de la proclama i la fidelitat dialèctica. I, en efecte, la diatriba no era dubtosa: el dard enverinat anava dirigit al president de la Generalitat perquè s’havia “atrevit” a canviar impressions i fer causa comú amb el President de la Generalitat en assumptes crucials que afecten als territoris que tots dos encapçalen.

Com espere que comprenga l’hipotètic lector, sentint Alta traición m’ha sacsat el tendrum sensible quan la gola profunda ha cantat amb veu clara l’esmentada invectiva. La qual cosa em planteja interrogants que no sé resoldre tot sol.

Per això pregunte en primer lloc: és que aliar-se amb l’“eje de la prosperidad”, és a dir, alinear-se amb Jaume Matas i amb els mentors del senyor Granados (carn de presó contrastada), ens ha fet aconseguir el corn de l’abundància o la imposició del Toisó d’Or? I en segon lloc: com pot ser que l’heroïna abomine dels justos interessos del seu poble i odie els vincles irrevocables?

D’altra banda, no sé si la impunitat de molts durant molt de temps és companya inseparable del lucre i generadora del vituperi. Però alguna cosa hem obtingut de la matèria deliqüescent que dissecciona aquest text. Algun benefici positiu sí que n’hem tret, malgré lui. Han fet més per l’idioma nacional Alfonso Rus i Marcos Benavent que la Llei d’ús i ensenyament del valencià. Les aparicions de la parella en els mitjans de comunicació espanyols, són impagables, of course. És a dir, ens han ressituat en l’òrbita a la qual ens impulsà el partit de la senyora Bonig, la qual, vulga o no, també n’és responsable. Que no vinga bramant pels cantons. Aclariment per als qui practiquen l’autoodi: bramar és quan el ploricó inconsolable i rabiós eleva a la màxima estridència els planys per una falsa injustícia.

Per cert, el cap de govern en funcions (matinals, de vesprada i de nit), sintonitza amb la cap regional quan acusa l’opositor de traïdor i antipatriota. En fi, els designis del Senyor són inextricables.

Vicent Moreno i Mira. València, 22 de setembre del 2016