Moreno i companyia

Coses dels Moreno

25 de juliol de 2015
0 comentaris

…que avança en marxa triomfal, etcètera

No sé si el lector ha sentit l’autoflagel·lació verbal del president d’una de les excessives associacions empresarials valencianes. Divide et impera

He d’advertir que, ni en els moments de màxima indignació faig servir el llenguatge escatològic. Però no em fa res que d’altres ho puguen fer en moments de còlera plenament justificada. O quan els rote.

El conspicu empresari digué públicament que els valencians “somos una mierda”. És clar que el sagaç patró es referia a la nostra influència davant dels poders. Perquè, es pot saber què fan –o què han fet per València– González Pons o Arévalo com a ambaixadors paradigmàtics a la capital del Minotaure i de l’alborcer? No li’n falten, de motius, no, a l’irritat emprenedor. Encara pense que va fer curt a l’hora d’avaluar la docilitat de la classe política i, encara pitjor, la submissió de la societat civil. En realitat, l’assumpció d’una evidència significa una esmena a la totalitat sobre la conducta dels valencians.

Fa anys, dècades o segles que els valencians, com a subjectes i com a conjunt, no alcem la veu si no és per a ofrenar alguna suposada abundor de siga el que vulga. Misèria moral, per exemple. Per això l’ofrena incondicional i servil obté els rebolcons i el menyspreu que ens atorga la “magnanimitat” de la classe dominant.

No exagere. Si fem el petit esforç de mirar simultàniament el mapa del Regne d’Espanya i les balances fiscals de qualsevol època històrica, ens armarem de raons. Sí. L’esmentat mapa que portem incrustat des de la infància ofereix una curiosa coincidència.¿De segur que és una coincidència? Observem com la zona infrafinançada coincideix amb certs territoris de la Corona d’Aragó. Que curiós! El cas de Madrid, que també sembla solidari amb els països castellans i l’Aragó estricte, és un assumpte especial. Especial vol dir que la megalòmana i avara metròpoli ha xuplat tot el poder: el polític, el militar, l’econòmic, l’administratiu, el cultural, el mediàtic i –atenció–, el psicològic. Mireu com sempre és notícia imperativa el Reial Madrid en els telediaris de les emissores públiques i privades. Mireu les maniobres tentaculars que practica per a fixar les seus de les grans empreses al voltant de la Cibele. En fi, la moderada dimensió d’un article no té capacitat per a denunciar tants afronts: l’estudi exhaustiu de les ofenses seculars seria més propi d’una tesi doctoral aspirant al cum laude.

Com diu, mestre? Infraestructures? Corredor mediterrani!? No li fa res anar a França via Madrid? Intenta que la conurbació valenciana siga dotada d’una rodalia ferroviària moderna? O que els governs centrals reconeguen i assumisquen un deute històric amb el Levante aldeano?

No ho faran. Tot el contrari. Van ofegant les finances de les tres demarcacions per tal que els seus governs retornen competències essencials que el centralisme insaciable vol recuperar.

Bé, la ira embolicada amb evacuacions pestilents ve a resumir l’estat d’una qüestió crònicament putrefacta. L’equiparació de la ràbia amb un residu orgànic és, doncs, pertinent i força il·lustrativa. No està malament un crit agosarat de tant en tant.

Post scriptum

El meu gabinet d’espionatge m’ha enviat un informe escrit amb una màquina marca Victoria. No volem ser objecte de recontraespionatge fent ús de la cibernètica. El text, escrit en clau, l’acabe de desxifrar a través d’un codi prèviament establit i sols es pot llegir a la llum de la imaginació. I diu: «L’ínclita ministra de foment ha enviat al Golf de València una comissió d’experts amb una missió no desvetlada. El grup està format per agrimensors, topògrafs, enginyers, geòlegs i capitans navals amb destí a Madrid». Fins ací, l’exposició escrita. Però el meu contacte sospita que el pla de la brigada secreta estudia la manera d’aprofundir una rada duplicada colossal. Una obra només equiparable a la xarxa inútil de TGV que els governs d’Espanya han grapat sobre el mapa ja al·ludit. Serà per diners? «Es tracta –em diu amb veu sigil·losa i cauta– de fer un doble canal navegable que unirà el Perelló amb Vallecas». Jo me’l mire amb espant, però ell continua. «L’amplitud i el calat han de ser suficients per als vaixells que fan creuers turístics per tots els oceans». Quan acaba de detallar el projecte, intente desvincular l’espant del raciocini reflexiu. És aquesta funció la que em confirma l’exactitud descriptiva que proferí l’empresari indignat. En efecte, els valencians no som altra cosa que secrecions residuals. Falta saber si l’excusat és nostre o, com tants altres tresors, també ens l’han confiscat.

Vicent Moreno i Mira

València, 21 de juliol del 2015

Dependències pernicioses
27.03.2017 | 8.04
Sucronensis sinus
22.04.2021 | 10.44
A Sense categoria
Preguntes innocents
12.02.2019 | 7.54

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.