Si parléssim de la posada en valoració del nostre patrimoni (i per extensió, de la nostra història) caldria acceptar que a Catalunya som encara a anys llum d’allò que es cou a l’Europa més puntera. Això no significa, però, que, potser estrictament per una qüestió de proximitat geogràfica, i gairebé per osmosi, alguna cosa dels nostres veïns del nord no se’ns vagi, molt poc a poc, empeltant. I dic això perquè igual que penso que cal acceptar l’afirmació inicial que faig, crec també que no podem negar que dins del panorama general força gris que caracteritza el tractament que els catalans fem del nostre patrimoni de tant en tant alguna cosa, sense arribar a ser sublim, destaca una mica. Des del meu punt de vista la proposta concretada fa ben poc a Sant Benet de Bages n’és un bon exemple.