actualitat sobre la música i la poesia del cantautor Pere Vilanova
|
|
Estimats i estimades amics i amigues, us escric des de Bèlgica, la ciutat de Gent on he vingut a passar uns dies i per fer un parell de concerts. La ciutat s'obre als nostres ulls. Des de Bèlgica he sabut que en Carles Duarte parla del meu tercer disc "Una Magrana d'Astres" en el programa Millenium. Aquí us en deixo el programa, cap al final en Carles parla del meu projecte, una abraçada! 6
Si ara mateix et digués La veritat voldries venir
Amb mi i fer-me l’amor.
Però he de ser caut i viu, Qui vol veure una obra
Si abans no veu un teló?  L'entrevista d'ahir a Ràdio Sabadell va ser molt agradable. Finalment s'emetrà en directe el dia 16 d'abril a les 11 de la nit en el marc del programa Veus Anònimes. Les cançons que hi vaig interpretar van ser 1 · Agulla de llum 2 · Una Nit 3 · Un vent còsmic i en Carles Duarte va llegir els seus poemes 1 · Agulla de llum 2 · Els Arbres 3 · París Una abraçada i fins ben aviat! La setmana passada em van entrevistar a Ràdio Sabadell, al programa Piano Bar - un dels referents per als músics i amants de l'art d'aquest país. L'entrevista va ser molt amena i, a més, hi va haver lloc per a un petit concert de 4 cançons. Vaig interpretar-hi; 1 · Agulla de llum (Una Magrana d'Astres, en gravació, poema de Carles Duarte) 2 · Fragments (Una Magrana d'Astres, en gravació, poema de Carles Duarte) 3 · La noia de l'Astrolabi (Titans, 2008) 4 · O me (All the heavy days are over, 2008)  Bona part de l'entrevista va versar sobre el nou disc que estic enregistrant amb el meu estimat productor i amic Pau Romero. Aquest tercer disc duu per nom Una Magrana d'Astres i es tracta de poemes de Carles Duarte musicats per mi mateix. En sortir de l'estudi del Piano Bar, a fora m'hi esperaven els responsables del programa Veus Anònimes que també emet Ràdio Sabadell tot convidant-me amb viu interès a venir el dissabte següent, és a dir avui i a convidar-hi en Carles Duarte a participar d'una entrevista on parlarem de poesia, de música i de somnis. De manera que avui a les 4 de la tarda si sintonitzeu el 94,6 del dial podreu escoltar una entrevista conjunta que ens faran al poeta Carles Duarte i a mi on defensarem el nostre projecte i el rumb d'aquesta nau. Fins ara amics i amigues!  Un Tal Pere és una persona i un artista excepcional, va ser un gran plaer per mi compartir ahir l'escenari amb ell per segon cop. La primera vegada va ser al Bar Veider ara ja fa uns quatre mesos. Ahir vam oferir al públic un concert intens i ple de complicitats, aquestes són les cançons que vam interpretar: 1 · The Gent Season (Pere Vilanova) 2 · Agulla de Llum (Pere Vilanova, poema de Carles Duarte) 3 · Fragments (Pere Vilanova, poema de Carles Duarte) 4 · Tal com estem (Un tal Pere) 5 · Ja no hi ha (Un tal Pere) 6 · Tu també (Un tal Pere) 7 · Winter Song (Pere Vilanova) 8 · La noia de l'Astrolabi (Pere Vilanova) 10 · Jo decideixo (Un tal Pere) 11 · Pa Torrat (Un tal Pere) 12 · Passatgers al tren (Un tal Pere) 13 · Les cançons que et feia (Un tal Pere) 14 · Vine (Pere Vilanova) 15 · Que bonica estàs (Un tal Pere) 16 · La primavera de la Bet (Pere Vilanova) Salut! · Pere Vilanova presenta els temes del seu tercer disc Una Magrana d'Astres a l'Arrikitown de Cornellà de Llobregat i els dels seus dos primers treballs Titans i All the Heavy Days are Over! · Un tal Pere presenta el temes del seu preciós Dies de Sol!
Els dos Peres arriben a l'Arrikitown de Cornellà de Llobregat
Arrikitown Bar, Cornellà de Llobregat, C/ Ramoneda 68, L5 Sant Ildefons
a les 22h
· Somriu!
· Abraçades de somnis!
Els Amors Superats Per les estepes infinites del desert
apagat m'expandeixo de nit. Impassible, el vent s'endú la sorra, les
aranyes menudes s'escarrassen a flotar mentre un destacament d'escorpins
amb aparença maternal escup, del passat, el verí. M'arriba l'eco
trencat i fred de la distància, entre les dunes verdes de lluna
banyades, quan érem eterns, em dius, quan érem ídols tallàvem les males
herbes amb la fúria de l'edat. I pels vespres blaus d'estiu, ara que
s'acaba maig, el desert dels amors superats t'obligava a créixer.
Camina somnàmbul l'últim enamorat. Vesteix parracs de malenconia, una rua d'ancianes castradores l'acompanya. L'endemà li escorxen la veu, unes setmanes més tard morirà. Els oasis fructifiquen i l'enganyen, cap font és més fecunda, cap llac més fondo que el dels amors superats. A través de les introduccions pulcres de gestos gràcils i educats, tremola el seu cos vermell quan és de dia i es fon quan arriba la nit. La pell encetada anuncia la fiblada mortal. Cap mar és tan insondable com el dels amors superats. L'esperança es maquilla al seu mirall – aparença de càndids ulls, ales, mans –, les catifes s'enlairen sota el cel oriental i les diminutes passes progressen, ja queda menys, però la copa es buida i el beuratge es vessa. Mai arriba a depassar les roques, les serres, els pedòfils saquejadors d'altes voluntats, les punxes multitudinàries. Alienació! Derrota! Deure! El blat ja estarà madur, explotant com el fruit vertiginós de l'adolescència, haurà renascut la primavera i s'acabarà ja maig i les serventes il·lustríssimes podaran llençant fletxes negres les seves llàgrimes. Han passat mil dies i ha mort, el seu cos se'l subhasten els carronyaires. Cap ferida és tan profunda com la que atura un cor, i apaga el ressò dels amors superats.  PART 1 1 · AGULLA DE LLUM (Una Magrana d'Astres, en gravació) 2 · FRAGMENTS (Una Magrana d'Astres, en gravació) 3 · TOUCH (The Songs from the Gent Season, en gravació) 4 · WHERE SHOULD I GO? (All the heavy days are over, 2008) 5 · PARÍS (Una Magrana d'Astres, en gravació) 6 · O ME (All the heavy days are over, 2008) 7 · THIS IS YOU (Elixir, 2009) PART 2 8 · SMILING GOODBYE? (The Songs from the Gent Season, en gravació) 9 · SHADELESS (All the heavy days are over, 2008) 10 · LA PRIMAVERA DE LA BET (Titans, 2008) 11 · ODISSEA (Titans, 2008) 12 · A L'ENTRADA D'UNA ESTACIÓ SUBTERRÀNIA... (All the heavy days are over, 2008) 13 · VIETNAM (All the heavy days are over, 2008) 14 · LLUMS DEL NORD (Inside, 2006) 15 · HEY JUDE (The Beatles) ---- BISOS 16 · ATURAT (Titans, 2008) 17 · VOLTES AL SOL (Elixir, 2009) Pere Vilanova – All the heavy days are over ( Pere Vilanova sings international poets) Pere Vilanova – Titans Tal i com heu pogut observar el d'ahir, tot i que no en teníem la intenció al principi, va acabar sent un concert plenament All the heavy days are over aquell segon disc tant íntim i acústic per a orelles afamades de deliocoses sensibilitats. També hi va haver les ja mítiques Llums del Nord de la maqueta Inside i This is you de la maqueta Elixir. Va ser un concert potent ple de llum i de vida amb temes dels nous projectes, tant de les cançons que l'any passat vaig composar a Bèlgica com del que serà el meu tercer treball i que publicarà CCG Editors, Una Magrana d'Astres (poesia de Carles Duarte). Són temps difícils per a llocs i bars amb tant caràcter i que tant han fet per la cultura com ara l'Astrolabi, quants cantautors amb talent han sortit d'allà? Caldria papers i papers per comptar-los, és per això que us animo a no fer cas del que us arriba pels mitjans més grans i amb més capacitat de comunicació, els grups que sembla que siguin l'única cosa que es fa en aquest país. Existeix un món d'artistes al nostre país que no té el suport ni de Mediapros ni de WarnerBros, els singles dels quals no vénen de regal amb cap diari, i la sinceritat i bellesa de les seves veus cal saber-la valorar, i més quan ells i elles canten en contra el vent i la marea, sense tenir el suport per part dels mitjans però que per això són més lliures i les seves interpretacions són més intenses. Existeix un món que cal protegir i només vosaltres, l'audiència, el públic a qui agrada de trobar en l'art coses autèntiques, versos i cançons que es canten sentint-los podeu fer que aquesta crisi tan llarga que a aquests artistes de veritat està ofegant sigui més breu, per junts, construir un món de propostes musicals que no siguin fabricades per multinacionals i que no es burlin de la intel·ligència dels oients i ja sabeu tots de quins grups i quines propostes parlo perquè són aquestes propostes les úniques que reben cobertura per part de la premsa . No em crec el que s'ha dit dels fenòmens de boca orella, no m'ho crec, quan hi ha tants interessos sona a mentida. Avui comença la Primavera d'aquest any 2011 a l'Astrolabi amb un concert gratuït de Pere Vilanova Dilluns 21 de març a les 22,30h a L'Astrolabi C/ Martínez de la Rosa 14, Barcelona L3 - L5 Diagonal FGC Gràcia Ens hi veiem! AIXÍ ÉS COM ES FA! Avui és el primer dia de poesia catalana al facebook, com a poeta i cantautor no puc fer més que adherir-me a aquesta iniciativa de llum en uns temps tant complexos. No hi ha res com la poesia com a escut darrere el qual refugiar-se de l'embat nuclear o el bèl·lic i és la poesia també una llança que talla severa i que coneix el temps.
Us deixo unes quantes cites de poemes que m'agraden d'en Carles Duarte, d'en Ricard Ripoll, d'en Josep Maria de Sagarra, d'en Carles Camps Mundó, d'en Feliu Formosa i vull tenir un record també pels traductors tot citant a l'edició en català de les conegudes Cartes d'Aniversari de Ted Hughes (en Josep Maria Fulquet i la Pauline Ernest). També m'aventuro a deixar-vos algun vers meu. El cel es va vestint de roses i d'argent i l'horitzó s'aprima i es torna penetrant, una agulla de llum travessa l'aire i Venus, a l'oest, crema i tremola abans de pondre's. Carles Duarte, Agulla de Llum No sabem aprofitar els silencis, ni les hores buides, ni les estones de pau. Algú, oblidant-se de forjar la quietud, ha despertat el mall contra la paciència. L'atzar refringent aixeca el vol tel·lúric entre somnis inexorables teixits per núvols eteris i contràctils. Són imatges del fantasma que, a hores acordades, ens visita. Ricard Ripoll, Les Flors Àrtiques Aquesta tarda jo he trobat Eugènia - la que espera del viure un paradís - tota neu i perfum, com la gardènia, i als ulls un blau de mar tremoladís. Arronsada com dins d'una petxina, entre coixins somreia dolçament; duia un jersei color de mandarina i una mitja de perla transparent. Josep Maria de Sagarra, Eugènia No som res més que vida, només aquesta vida turmentada de paraules. Vida explicada, vida que s'explica, és cert, però res més que vida. (Com el cuc, com l'ocell, com l'arbre.) Carles Camps Mundó, La Mort i la Paraula Apareix Beckett de tant en tant en unes golfes del cercle artístic entre pallassos ferits de mort que ens interpreten com ja no som. En no trobar-se cap capsa negra i esmicolar-se la nou del temps, per una corda entre dues èpoques, ell ve i esquinça el teló de fons. Hi ha sons opacs, rictus i sucs, antics afectes, perplexitat. Feliu Formosa, Pep Puck XXIV Quaranta-nou era el teu número màgic. Quaranta-nou això. Quaranta-nou allò. Del teu alt palau se'n podien obrir quaranta-vuit portes. Cada nit, un cop adormida, jo tenia quaranta-vuit portes per triar. Però la clau de la que feia quaranta-nou la tenies tu. Un dia, aquesta, l'obriríem tots dos junts. Ted Hughes, Conte de Fades Condueixo de nit per unes rutes fosques com si muntés damunt la Nèmesis d'estrelles, marxo a l'últim dels cels, - mars verdes i rocoses - espurnes dels ulls cauen amb plors de feres. Jo m'aferro al timó, un timó que és volant, i em vaig fent així un nom entre les corts de fulles. Jo m'aboco al vidre i desitjo l'avanç, sento la tremolor del vent somiar aventures. Me'n vaig a sentir-ho tot i a beneir els cims, frec a frec amb la terra, besant, cruel, l'univers, la veuré lluny amb torxes negres creuar l'Esfinx sentint l'olor sense ecos. Jo, arquer, clavaré el vers pel forat de la màscara, oh demencial poeta!, si la paraula és un insecte que a cops canta, mil plagues t'envio, escortades per pandes blaus, jo el qui esclatava, nét nocturn, fill de l'empenta! Creuo pobles com noms en làpides d'onades i escolto de felins el roncar volador, m'assec en la dolçor de conques emboirades, ningú mai ha entès tan bé el caos del dolor. Miro esglésies veloç i el meu cotxe s'acreix, l'estómac l'hi he omplert d'or i sang de cors libis, si la lluna m'atreu és que em vol i em fereix amb braços de dits blancs li bressolo els martiris. A vegades les rodes s'assemblen als gemecs que tots els infants escolten com víctimes de glòries, i descendeix del bosc un savi sense ocells a dictar vehement l'estridència d'obres! Jo només sé marxar, tot el que sé és despendre'm, i fujo ben sagrat i molt encantador, pel remoreig tardà, per tot un segle d'Helenes que cridant i bramant als seus bressoladors amants urpen falses. Sóc la gueixa de l'art, porto de l'arcàdia una clau sense portes, porto exhaust als deixebles un bes de llacs robats, porto un lleu frec de somnis vers llunes en revolta. Qui sap on arribaré, així de ple i foradat? Qui sap què o qui perdré, qui sap el llast, jo, el meu, l'eternitat? Pere Vilanova, La Neu d'Ainet (2011) El senyor Artur Martí i
jo mateix vam sortir ahir a l'escenari de la Monasterio a donar-ho
tot, i ho vam donar tot. El senyor Artur va llençar una moneda a
l'aire per deixar a les mans del destí i de l'atzar qui seria el
primer en tocar. Jo vaig triar cara i va sortir cara. Ahir ho vam
donar tot, les dones es desmaiaven, els homes vestits amb fracs
seriosos les miraven de reüll, envejaven el nostre talent, ho vam
donar tot perquè tenim tant per donar!, i no pararem de treballar
perquè no podem aturar-nos en cap moment, ho hem de mostrar,
ensenyar, explotar, ho tenim i ho hem de compartir, perquè ho tenim
i és nostre. Seríem egoistes si els artistes amb els que treballo
com ara en Pau Romero, el Carles Duarte, el Nelson Poblete,
l'Un tal Pere, el mateix Artur i un llarg etcètera, aquests
artistes que vénen d'un fil universal de talent i de sensibilitat on
tanta altra gent - i de vegades amb reconeixement llampants i fins i
tot luxosos - intenta penjar-se, no ho donéssim. Però a vegades no es tracta d'un
palau de la música a rebentar ni tampoc es tracta de vuit milers de
persones corejant desafinadamanet els teus temes en una sala petada
de gent, a vegades es tracta de la sinceritat i de la veritat i això
és el que amb la meva música sempre he perseguit, sense artificis
innecessaris, per això musico als poetes de tants llocs com puc i
intento escriure lletres com ells o el més semblant possible perquè
els artistes que m'interessen són els artistes que ho tenen i que ho
tenien, els que han copsat la vida com un doll de cascades rebels i
histèriques i apassionades.
Dissabte podreu escoltar la meva acutació a Ràdio Sabadell al 94,6 del dial i el dilluns 21 torno a l'Astrolabi, a casa.
PereVilanova |
divendres, 11 de març de 2011 | 20:01h
Aquest dilluns dia 14 a les 21h ens veiem a la sala Monasterio de Barcelona on estarem tocant jo i l'Artur Martí, us hi esperem! CONFIRMEU AQUÍ LA VOSTRA ASSITÈNCIA Una abraçada de somnis!
PereVilanova |
dimarts, 8 de març de 2011 | 13:50h
ESTIMATS/DES AQUEST MES DE MARÇ VE PLAGAT D'ACUTACIONS, AQUÍ LES TENIU, ESPERO QUE ENS VEIEM EN ALGUNA, SERAN TOTES GENIALS! · 14 DE MARÇ, 21H, BCN, PERE VILANOVA + ARTUR MATÍ, SALA MONASTERIO · 19 DE MARÇ, TARDA, SABADELL, PERE VILANOVA EN DIRECTE A RÀDIO SABADELL · 21 DE MARÇ, 22,30H, BCN, PERE VILANOVA A L'ASTROLABI · 24 DE MARÇ, 21H, CORNELLÀ DE LLOBREGAT, PERE VILANOVA A L'ARRIKYTOWN TROBAREU INFORMACIÓ MÉS DETALLADA AL MEU MYSPACE UNA GRAN ABRAÇADA DE SOMNIS!!!! Fa un parell de mesos vaig escriure un article anomenat Taylor i l'Astrolabi en el qual feia referència a aquest punt de convergència de Barcelona on es troben els artistes i es coneixen. No hi ha cap altre punt de tota la ciutat on hi hagi gent de tant nivell i de tanta qualitat com a l'Astrolabi i, sobretot, de tanta sinceritat. No estic exagerant, només cal mirar la programació del festival Barnasants i constatar que el vuitanta per cent dels cantautors programats van començar a l'Astrolabi. Estem parlant de l'escena que m'imagino que els periodistes dirien "alternativa" tot i que no sé massa què vol dir això ni si convé limitar qualsevol mena d'expressió amb talent.
Finalment, un dels altres punts que durant molt de temps ha estat un niu inesgotable de talent ha estat el Rick's Bar. Aquest petit racó regentat per un Humprey Bogart obstinat ha servit durant molt anys de plataforma per a poetes i cantautors que hi hem anat a buscar la inspiració, a fer-hi concerts, a ofegar penes i també a conversar sobre la vida, sobre música. sobre les feienes que hem de fer perquè no podem treballar del que realment volem. Cal remarcar que el Rick's Bar de Barcelona és el bar de la ciutat que té més rareres dels Beatles, mai abans un bar de Barcelona havia posat una música tan bona com en el Rick's! Tocar-hi és un plaer, un gran plaer, l'any passat que jo vivia a Bèlgica, no em feia res, si m'ho proposaven, d'agafar un avió i baixar a fer-hi un concert, i en aquest sentit van els vídeos que us deixo del darrer concert d'aquest divendres dia 4 de març. Una gran abraçada! |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosMúSICA DE PERE VILANOVA
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
