PereVilanova |
divendres, 3 de maig de 2013 | 07:16h
La nit del dia 1 de maig va ser especial a l'Horiginal de Barcelona. A les 19:30h l'Horiginal era ple. Hi havia poetes, hi havia novel·listes, hi havia pensadors, hi havia amics, hi havia atmosferes, fils invisibles, hi havia de tot.
El recital que anàvem a veure era el de la Mireia Vidal-Conte, l'enèrgica veu que, mà flotant davant els ulls i barç estès, dispara versos amb precisió. Presentava el seu darrer llibre,5cm (la cicatriu) (Curbet Edicions), i va ser tot un luxe poder recollir directament des de la gola de la Mireia aquests versos de cràter. Va ser una vetllada molt bonica en què també vam poder escoltar altres poetes i amics (una quinzena si no m'equivoco), ara no els sabria dir tots, però en recordo alguns (perdoneu els que oblido sisplau ;) ), la Mireia Calafell, l'Estel Solé, l'Eduard Sanahuja, la Maria-Antònia Massanet, en Jordi Carrió, en Genís Sinca i un llarg etcètera. Tots els poemes que van recitar tenien un element comú: la ferida, la cicatriu. La poesia és una ferida que va sagnant i que mai es tanca del tot, com uns punts mal cosits. Les gotes són petits pensaments que potser algun dia fabricaran un cor, un poema. No sé, és complicat, però nits com la d'ahir a Barcelona, amb gent de tantes generacions rient i despullant la son dels cervells (per fer servir la imatge d'Espriu) amb ànimes de foc, et fan venir ganes de seguir caminant cap a la cicatriu de l'horitzó, l'origen del retorn.
Jo hi vaig participar posant veu i guitarra i vaig interpretar temes d'Una Magrana d'Astres (CCG, 2011) i un parell de cançons noves del que serà el meu futur treball.
Us deixo la llista del que temes que vaig tocar, com sempre ;)
El proper concert el faré a l'Astrolabi (C/ Martínez de la Rosa, 14) el divendres 10 de maig a les 22:30h. Hi haurà moltes sorpreses i molt bones, espero que ens hi poguem veure!!!
1 · Fragments (Una Magrana d'Astres, CCG, 2011)
2 · Una nit (Una Magrana d'Astres, CCG, 2011)
3 · El mirall del retorn (Una Magrana d'Astres, CCG, 2011)
4 · Cançó d'hivern (properament...)
5 · Els teus ulls infinits (properament...)
6 · La Noia de l'Astrolabi (Titans, Aixopluc Estudis, 2008)
La nit del darrer divendres 8 de febrer va ser la tercera nit mensual consecutiva que l’Astrolabi s’omplia com mai per un concert meu . Va ser una experiència, com sempre, increïble! Des que vaig començar el cicle, el darrer mes de desembre, que cada mes ve més gent al nostre vaixell del barri de Gràcia de Barcelona. Els concerts em serveixen per ensenyar els últims temes que he fet i que sortiran publicats en el meu proper disc.
Les nits astrolàbiques sempre tenen convidats especials i actuacions plenes de complicitat. En aquesta ocasió, va ser el torn de David Bonell, un cantautor de la generació que puja, plena d’energia i amb una sensibilitat i exigència molt més gran que la d’alguns de la generació de músics més grans que nosaltres, segurament perquè la crisi ens ha obligat a esforçar-nos i a lluitar amb un coratge redoblat.
El David i jo vam tocar junts “Free Fallin’” de Tom Petty, en la versió que canta John Mayer. Després, la Reme es va unir al David i els dos ens van oferir una interpretació conjunta del tema “Common People”. Jo per la meva banda vaig fer la primera part tota plena de temes nous que estaran inclosos en el meu quart disc (ja us n’anirem informant!!! ). En aquest sentit agrair-vos que us agradés tant el tema “Amants del futur passat” estrenat especialment pel concert.
A la segona part vaig tocar temes de tots els discos anteriors, i vaig fer un parell de versions, una d’elles del film “Once”, de Glen Handsard, que el dia 16 de febrer va visitar l’Auditori de Barcelona amb una telonera excepcional com és ni més ni menys que Lisa Hannigan, una nit que no es podia perdre de cap manera!
El proper concert mensual a l’Astrolabi (C/ Martínez de la Rosa 14, L3 Diagonal) serà demà divendres 8 de març a les 22:30h. Avui a la nit també serem a la Sala Be Good (C/ Sancho de Ávila 78, L1 Marina) Us hi esperem!
Com sempre, la llista de cançons del 8 de febrer!
Part 1
1 · Bisons, Duquessa (properament…)
2 · Va de mà en mà (properament…)
3 · Cançó d’hivern (properament…)
4 · Amants del futur passat (properament…)
5 · El teus ulls infinits (properament…)
6 · Fanals (properament…)
Part 2
7 · Agulla de llum (Una Magrana d’Astres, CCG, 2011)
8 · Shadeless (All the heavy days are over, Aixopluc Estudis, 2008)
9 · Tàber (Una Magrana d’Astres, CCG, 2011)
10 · Free Fallin’ (Pere Vilanova amb David Bonell, tema de Tom Petty, versió de John Mayer)
11 · Teu (David Bonell)
12 · Common People (Pulp, versió de David Bonell i Reme Zamora)
13 · She believes in my eyes (Orfes, 2006)
14 · Fragments (Una Magrana d’Astres, CCG, 2011)
15 · La Pell Besa la Pell (Una Magrana d’Astres, CCG, 2011)
16 · El Mirall del Retorn (Una Magrana d’Astres, CCG, 2011)
17 · La Noia de l’Astrolabi (Titans, Aixopluc Estudis, 2008)
Bisos—
18 · Falling Slowly (The Swell Season, ONCE Move Soundtrack)
PereVilanova |
diumenge, 20 de gener de 2013 | 16:35h
El concert del divendres 11 de gener a l'Astrolabi va ser una nit magnífica, no només perquè el local es va omplir amb escreix sinó i també perquè vam poder comptar amb la participació d'una de les figures més importants del món de la poesia de la nostra generació, la de Gabriel Ventura.
Ventura ens va enlluernar amb les recitacions dels seus poemes propis, recollits dins "Llançà", amb les traduccions de Beckett en les quals es troba treballant i amb les traduccions de Carles Riba dels poemes de Kavafis.
Precisament els poemes del recull "Llançà" feien referència a Arthur Rimbaud, que sempre he volgut tenir com un talismà de referència, per la seva vida i per la riquesa i brutalitat de la seva obra. És per això que, en acabar el Gabriel, vaig cantar la musicació del poema "Le Dormeur du Val"(All the heavy days are over 2008). Feia molt de temps que no la interpretava i va ser un moment molt intens. Altres temes com "She Believes in my Eyes" (Orfes, 2006) o "Aturat" (Titans, 2008) van ser altres cançons amb història que també van sonar.
El proper Astrolabi serà d'aquí un mes, el dia 8 de febrer, i us esperem tot carregant l'energia i la creativitat perquè les cançons dels discos passats, futurs i que haguessin pogut ser omplin les parets d'aquest petit vaixell del cor de Gràcia.
Com sempre us deixem la llista de cançons.
Primera Part
1 · Fragments (Una Magrana d'Astres, 2011)
2 · Vine (Titans, 2008)
3 · So Long (All the heavy days are over, 2008)
4 · Where Should I Go? (All the heavy days are over, 2008)·
5 · She Believes in my Eyes (Orfes, 2006)
Segona Part
6 · Gabriel Ventura
7 · Le Dormeur du Val (All the heavy days are over, 2008)
PereVilanova |
diumenge, 16 de desembre de 2012 | 19:57h
Aquest divendres 14 de desembre vam fer un concert esplèndid a l'Astrolabi de Gràcia, amb molta intensitat i molta màgia! Va ser un concert molt especial després d'haver-hi actuat el darrer cop feia més de mig any.
A partir de Gener, però, us donem bones notícies, tocarem a l'Astrolabi un divendres al mes. Aquests concerts serviran per anar desgranant els temes del futur treball, el quart disc.
Els concerts a l'Astrolabi són una bona ocasió per repassar cançons dels primers discos, per resseguir les melodies fetes en temps passats, les cançons més velles fetes en temps més joves. També són un escenari ideal per presentar novetats. En aquesta ocasió vam aprofitar la primera part per a cantar tres temes nous, "L'Estació de Gent", "Els teus ulls infinits" i "Cançó d'hivern".
Entre les cançons antigues que vam interpretar hi trobem el poema "156" d'Emily Dickinson que vaig musicar per al segon disc, All the heavy days are over (Aixopluc Estudis, 2008). Emily Dickinson és una poetessa que pren la naturalesa com a àmbit per a la creació i com a elixir per a les angoixes humanes. Un dels seus versos més celebrats és "Si guanyes el dia, guanyes la vida".
Després de tocar aquesta cançó, vam interpretar una versió de Simon & Garfunkel, - bons coneixedors de la poesia de Dickinson - "The Dangling Conversation", en què una parella veu com van passant les hores i els dies sense que puguin tenir altra cosa que converses penjants i buides;
And you read your Emily Dickinson
and I my Robert Frost,
and we note our place with book-markers
that measure what we've lost.
En la segona part del concert vam repassar les cançons del nostre tercer disc, Una Magrana d'Astres (CCG, 2011) i dos del primer Titans (Aixopluc Estudis, 2008) amb el productor dels dos, en Pau Romero, que em va acompanyar en les darreres 10 cançons.
Els bisos van ser intensos i celebrats. Vam interpretar un nou tema "El Llac", una balada sobre la salvació, i vam finalitzar, com no podia ser d'altra manera, amb "Els Arbres" i "La Noia de l'Astrolabi".
Us deixem la llista de cançons del concert (com sempre), abraçades i fins el mes que ve a l'Astrolabi!
Part 1
1 · L'Estació de Gent (properament...)
2 · Terra de Llàgrimes i Vent (Titans, Aixopluc Estudis, 2008)
3 · 156 (All the heavy days are over, Aixopluc Estudis, 2008)
4 · The Dangling Conversation (Simon & Garfunkel)
5 · Els teus ulls infinits (properament...)
6 · Cançó d'hivern (properament...)
Part 2
7 · La Pell Besa la Pell (Una Magrana d'Astres, CCG, 2011)
8 · El Centre del Temps (Una Magrana d'Astres, CCG, 2011)
9 · Fragments (Una Magrana d'Astres, CCG, 2011)
10 · Agulla de llum (Una Magrana d'Astres, CCG, 2011)
11 · Vinc (Una Magrana d'Astres, CCG, 2011)
12 · París (Una Magrana d'Astres, CCG, 2011)
13 · Motiu per viure (Una Magrana d'Astres, CCG, 2011)
14 · Odissea (Una Magrana d'Astres, CCG, 2011)
Bisos
15 · El llac (properament...)
16 · Els Arbres (Una Magrana d'Astres, CCG, 2011)
17 · La Noia de l'Astrolabi (Titans, Aixopluc Estudis, 2008)
PereVilanova |
dijous, 13 de desembre de 2012 | 18:56h
Mentre preparem el concert a l'Astrolabi reveiem l'entrevista que ens van fer des del programa Cat Sons de La Xarxa de Televisions Locals on es parlava del nostre darrer videoclip "La Pell Besa la Pell".
Esperem que us agradi el video! Aquest divendres 14 a les 22,30h us esperem al C/Martínez de la Rosa, 14 de Barcelona amb cançons de sempre i cançons futures.
PereVilanova |
dissabte, 27 d'octubre de 2012 | 11:56h
Aquest dijous vam fer un concert molt bonic amb tota la banda. En Pau Romero, en Climent Lanaspa i en Raúl Juan es van lluïr en un espectacle sonoritzat per en Pau Vinyoles (de l'exitós grup de folk Riu) i que significa el concert número 30 que hem fet en només el darrer any, presentant el tercer disc Una Magrana d'Astres (CCG, 2011).
Fotografia de Ferran Romeu
Des de Tarragona, fins a Eivissa passant per Lleida i fins a Cadaqués, hem portat arreu dels territoris les nostres cançons i la nostra antologia de pop rock, folk i post punk musicada de Carles Duarte.
El d'aquest dijous era un concert molt especial, donat que era la primera vegada que la Fundació SETBA de la Plaça Reial de Barcelona - situada, per cert, a l'antic apartament de Lluís Llach - apostava en el seu cicle SETBA Jove per la música. El fet que pensessin en la nostra proposta com la més emergent i jove d'aquest moment a Catalunya ens fa molt feliços!!!
A més, el director de la Fundació SETBA, en Darío, després de dir unes paraules va donar pas a el poeta i autor dels versos, Carles Duarte, que va introduir l'acte amb unes paraules molt boniques sobre la nostra feina.
Seguidament vam entrar a la sala plena de gent i vam començar el concert amb un enèrgic "Mayo Manhio", la segona cançó del disc, que fa referència a les divinitats africanes que regeixen els canvis en la naturalesa. Un poema que vam musicar amb èpica de rock alternatiu. Vam continuar amb el tema que dóna nom al disc, "Un Vent Còsmic", que conté un vers preciós; "una magrana atapeïda d'astres". Les cançons van continuar, mentre Carles Duarte a la primera fila s'emocionava i s'entregava als cants dels textos que ell havia escrit al llarg de tota la seva vida.
També vam tenir temps per a un parell de temes del primer disc, "La Noia de l'Astrolabi" i "Motiu per Viure" - en aquest darrer dos solos espectaculars es van intercalar, primer en Pau Romero, i després el baix contundent del Climent Lanaspa que van fer delirar durant una versió de "Motiu per Viure" de les més llargues que recordo que haguem tocat mai en un concert. Aquesta cançó, que forma part del disc Titans (Aixopluc Estudis, 2008), es tracta d'una carta d'amor i compromís amb la música.
Vam acabar el concert amb "Agulla de Llum", "Els Arbres" (els preciosos textos inèdits que recull el nostre tercer disc) i amb l'èxit "La Pell Besa la Pell", amb la qual el públic va marcar el ritme entregat.
Una nit preciosa per compartir la poesia i la llibertat amb tota la gent que creu en aquest projecte!
Us deixo la llista amb la cançons com sempre ;)
1 · Mayo Manhio (Una Magrana d'Astres, CCG 2011)
2 · Un Vent Còsmic (Una Magrana d'Astres, CCG 2011)
3 · Una Nit (Una Magrana d'Astres, CCG 2011)
4 · París (Una Magrana d'Astres, CCG 2011)
5 · Fragments (Una Magrana d'Astres, CCG 2011)
6 · Vinc (Una Magrana d'Astres, CCG 2011)
7 · Tàber (Una Magrana d'Astres, CCG 2011)
8 · El Mirall del Retorn (Una Magrana d'Astres, CCG 2011)
9 · El Centre del Temps (Una Magrana d'Astres, CCG 2011)
10 · El Pròxim Moviment (Una Magrana d'Astres, CCG 2011)
11 · La Noia de l'Astrolabi (Titans, Aixopluc Estudis, 2008)
12 . Motiu per Viure (Titans, Aixopluc Estudis, 2008)
13 · Agulla de Llum (Una Magrana d'Astres, CCG 2011)
Bisos--------
14 · Els Arbres (Una Magrana d'Astres, CCG 2011)
15 · La Pell Besa la Pell (Una Magrana d'Astres, CCG 2011)
PereVilanova |
divendres, 28 de setembre de 2012 | 11:18h
Sylvia Plath és una de les figures poètiques més destacades del segle XX, una figura sovint envoltada d’una boira tan fosca i alhora tan potent que espanta i meravella a parts iguals, una heroïna del feminisme de mitjans de segle, contraposada al seu marit i també poeta Ted Huges que, segons certes interpretacions, l’acabaria empenyent al suïcidi.
Us recomano molt la petita pel·lícula protagonitzada perDaniel Craig en el paper de Ted Huges, i Gwyneth Paltrow com a Sylvia Plath. Un petit film fet per la televisió anglesa que posa molt ènfasi en la seva tortuosa relació, sense jutjar benèvolament a Hughes ni menystenir els problemes psicològics de Plath.
Plath, que va ser una ment tempestuosa i una intel·lectual brillant, va suïcidar-se després que Hughesdeixés el matrimoni per una altra dona – que anys després va suicidar-se també. Plath va posar cinta adhesiva a la porta de la cuina i va col·locar el cap dins el forn. Mentrestant, el seu fill dormia en una altra habitació i va sortir-ne ilès. En el suïcidi de la nova amant de Hughes, Assia Wevill, la mare també va matar a la filla de la relació, Alexandra. El fill de Plath i de Hughes, tot i haver sobreviscut a la mort de la seva mare, també s’ha suicidat recentment, el 24 de març del 2009, penjant-se a la seva casa d’Alaska on era professor universitari .
Ted Hughes va morir el 1998 i va publicar pòstumament Cartes d’Aniversari (Ed. 62), un recull imprescindible per conèixer el seu matrimoni amb Plath, amb les portes tancades dins dels dos i els seus inferns caòtics. Ell és considerat un dels millors poetes del segle XX, Poet Laureate de la reina d’Anglaterra des del 1984 fins la seva mort l’octubre del 98.
Tornem a Plath. Ariel (Poesía Hiperión) és el llibre que va escriure poques setmanes abans de morir – valdria molt la pena traduir-lo al català, en la mateixa línia que s’ha fet amb l’única novel·la de l’autora; La Campana de Vidre (Proa) – i en ell hi ha des de la divagació poètica més profunda a la invocació dels monstres més inquietants.
Aquest és el primer d’una sèrie de textos que he titulat “Malsons de Plath”. He volgut fer una selecció de versos on es plasmés la desintegració d’una identitat personal i l’esfondrament de tot un món subjectiu, sempre assetjat pel desequilibri i alimentat per les forces d’una creativitat infinita i una intel·ligència molt singular. La deconstrucció dels poemes del recullAriel és un infern de símbols trascendents.
TULIPS
(…)
Nobody watched me before, now I am watched.
The tulips turn to me, and the window behind me
Where once a day the light slowly widens and slowly thins,
And I see myself, flat, ridiculous, a cut-paper shadow
(…)
And I have no face, I have wanted to efface myself.
The vivid tulips eat my oxigen.
TULIPANS
(…)
Ningú m’observava abans; i ara sóc en observació.
Els tulipans em llencen esguards, i també la finestra, a l’esquena,
On un cop al dia la llum, lentament, s’eixampla i s’aprima,
PereVilanova |
divendres, 21 de setembre de 2012 | 16:46h
Fa pocs minuts que El Periódico de Catalunya ha publicat un article sobre el nostre videoclip i la nostra trajectòria musical, un article complert i atent, escrit per Núria Martorell.
"El cantautor Pere Vilanova estrena el seu primer videoclip, ‘La pell besa la pell’.
‘La pell besa la pell’ forma part del tercer disc del barceloní Pere Vilanova, ‘Una magrana d’astres’. El disc és una antologia de poesia musicada del poeta Carles Duarte produït per Pau Romero i es va presentar ara fa un any a la Biblioteca de Catalunya."
El bloc Ànec de Goma també s’ha fet ressò del nostre videoclip, particularment del fet que haguem fet servir un centenar d’aneguets de goma.
El videoclip ha estat produït, treballat i somiat per Ferran Romeu, Marta Masdeu, Àlex Poderoso, Inés Cornelles, Mar Solà, Marc Camprodon i Idoia Longan.
. Va ser una experiència, com sempre, increïble! Des que vaig començar el cicle, el darrer mes de desembre, que cada mes ve més gent al nostre vaixell del barri de Gràcia de Barcelona. Els concerts em serveixen per ensenyar els últims temes que he fet i que sortiran publicats en el meu proper disc.
