I avuí vull posar una reflexió que bressola la mateixa paraula que fa temps ens brotlla: INDEPENDENCIA. i anem farcits d'arguments. Independència es no dependència, i direu "quina obvietat", oi? Però pensem un moment en aquella edat, adolescència, on comencem a independitzar-nos. Hi trobarem semblances.
L'adolescència cerca identitat, va camí de maduració...
Doncs certament, necessitem la independència: Per deixar de pidolar, deixar darrera ambivalències (allò que un dia ens menjariem el mon i l'altre no sabiem què fer de nosaltres mateixos).
Necessitem la independència per assolir l'administrar-nos nosaltres mateixos.
La necessitem per viure identitat pròpia i ànima nostra, per sentir-nos un país en el món, no subordinat a un altre (o pitjor sotmés, homogeneitzat... castellanitzat).
Necessitem la Independència per fer el que podem sense ser esclaus de reivindicacions o espontaneismes necessitats d'autenticitat.
La necessitem per viure vincles i comunitat amb els paísos amics i germans i per establir pau i comprensió i camí humà amb tots els pobles i nacions. ... Hi ha d'altres discursos aturats i ancorats en "adolescència" ciutadana o política" sense progrés (volgudament o no?, per part d'alguns cínicament?) :
I aquests van dient: Pacte fiscal? Es trenquen les costures? Sobiraniquè? Transició cap a on? Decidir, quan, què? Emancipació...? Desde quan algú s'ha sentit o és pot sentir "fill" d'Espanya? Divorci? Amab quí, quan? com casats? Cert que algú encara ens vol casar...? ....
DIGUEU INDEPENDÈNCIA !! NO MÉS EUFEMISMES, NO MÉS SUBORDINACIÓ, SOTMETIMENT, ESPOLI ! La llibertat és perd per la por i es guanya pel seu exercici responsable.
1.- Aquí ha guanyat algú? El que si apareix cert és que uns quants han aprofitat la devallada d'un altre. Quan a un pantà li falta aigüa, apareixen les runes.
2.- Quan era prou jove (I la macroeconomia segueix o empitjora el rumb), em deien que després de certs aconteixements, observés la "Borsa". L"Ibex ha baixat més de tres punts.
3.- I l' "autoenfortit" President ens anuncia que ens preparem per pagar més per l'aigua, els transports, els carburants, les matrícules d'estudiants, i que posarà fre als "abusos" de les receptes mèdiques. Senyor de Tipel no enfonsi l'empresa!
4.- Senyor si tant fort és troba, com és que diu que potser l'obligaran a caure en mans dels populars? Convoqui eleccions home! ja que pensa que el poble està amb vos! En lloc de fer prevaldre els que no creuen en Catalunya com a Nació i d'acord amb això es comporten.
5.- Encara s'atreveix a rerivindicar el "Pacte Fiscal", quan els de la majoria absuluta aquesta ja li han dit nanai? ("Pariran les muntanyes, naixerà un petit ratolí" !!).
I s'ho creu que, com diu, amb el Pacte Fiscal Espanya anirà millor?. ho he senti bé? No només Catalunya anirà millor, clar per al President de Catalunya. Diuen que d'adolescent va suspendre una vegada en matemàtiques. No s'oblidi que en Mariano anava de registrador de la propietat... I a cada "registre" ens roben .... quantitat de milions per anar tirant, ells. Ho van aprendre a o de l'època franquista?. Era llavors quan festejava, Sr. Artur, una filla del Valdecasas aquell? Quan els seus companys d'estudis no el van veure en cap "cosa" anti-dictadura?
PereSegura |
divendres, 18 de novembre de 2011 | 17:22h
Doncs haurem de seguir per... Espolsar-nos els catalans no poques coses..., com ara pors disfressades de prudència. Caminar vers la fi de tot espoli, sotmetiment i subordinació. No seguir conformant-nos amb els governants que hem anat tenint, sortits de partitocràcia. Cercar democràcia on els governants siguin gent compromesa, lúcida, àgil, ferma, autènticament representativa, que no condicionadora i inflada de profesionalitat "política".
Acabar amb la invasió de funcionaris, com ara els jutges, i de gent de tot ordre, que dilueix la llengua pròpia del país, o fins nega que siem una nació. Acabar amb els polítics demagogs en temps d'eleccions, que només assajan de posar el dit a l'ull de l'adversari o dir paraules altisonants i buides per dins. Vetllar per tal que el nostre convenciment es difongui millor i més eficaçment. Enfortir la voluntat d'unió d'esforços entre els que caminem vers un mateix objectiu.
Sortir d'orfandat política. Viure en català: "Poble que vol ser lliure si no l'hi donen s'ho pren".
Perquè? Perquè encara no és possible que guanyi una folgada abstenció? Perquè no s'ha declarat el feminisme ultra a favor de Carme Chacon? Potser la votaran els militars. O els encara encantats amb el PSC i el seu espanyolisme. Perquè en Duran ha oblidat allò tan evangèlic de "la viga en l'ull propi tot assenyalant la palleta en l'ull del veí? Perquè la seva formació afavoreix tant la presència a Catalunya del PP?
Perquè l'Alfred Bosch condemna l'abstenció, quan és una vergonya tanta gent que votarà el que ell no vol? Els "polítics", aquesta gran majoria, que tenim, se'ls ha guanyat a pols la gent que els ha votat.
Perquè Esquerra encara s'ho creu que pot influir en d'altres partits? abans PSC i ara CiU? Perquè en Coscubiela faria les glòries de'n Fidel Castro? Ela altres no mereixen de la meva part ni un "perquè?".
"Vale", el 20-N faré el que em sembli més positiu per caminar cap a la Independència de Catalunya.
Paga la pena llegir-los, a banda del personatge del que parlen i de dos actuacions seves contradictòries, anant més enllà de la persona concreta. Crec que aquesta persona amb les seves llums i les seves ombres representa actituts de bona part de la gent d'aquesta... pobra, bruta, trista i dissortada pàtria... Tant de bo poguem anar-nos fent càrrec de la nostra ombra...
Em sembla que "projecte propi", "el propi camí", "el propi futur", no
deixen encara de ser ambigüitats, o fins itot eufemismes, o res més que
obvietats indefinides, si mai s'esmenten els termes "independència" o
"estat propi. Oimés si es practica sovint l'invent justificador de tantes coses anomenat "geometria
variable":
Tant hem vist a municipi gran permetre l'accés al poder d'un... feixista, com amb un de petit fer fora el guanyador, re-instaurant l'estil
"tripartit", tant blasmat abans, en contra de la llista més votada. geometria variable
plena de justificacions, que no pas, veritalement de raons, per part de CiU. D'això que n'hem de
dir? Geometria variable? Ambigüitat necessària? Fer la Puta i la
Ramoneta?
Diuen que allò que succeí d'important fou "el dia següent a la derrota. 11 de setembre. "El dia de la marmota" em fa un amic. Independència o socialdemocràcia. Independents o experència emfatitzen alguns. Com si sense independència, sense la llibertat, es puguin resoldre bé els problemes del viure. Farem més maca la presó però no en sortirem. (Experiència... de "daltabaix" el que tenen alguns enfront de renovació, penso). Així un amic que diu que milita a Esquerra. Dinar? Un restaurant xilé (que conmemora altra derrota).
Manifestació a la tarda: un xic mercat de Calaf, comencem amb una pancarta, dividida en dos però que avancen unides al uníson per els que les portem i del mateix format. Alguna patum s'hi posa, després amb una altra que provoca una discusió de capçalera amb redactat 10-J. Aquesta es desfà al final, mentre al voltant de la primera es llegeixen manifestos. Al mateix temps SI ha montat paradeta i reuneix també manifestants. Discursos alhora amb el so de l'un damunt l'altre... Mercat de Calaf.
Pensaments: Cal fer consciència: Revisar els ninots del dibuixant (Nogués) que va fer gargots sobre l'ombra dels catalans a "La Catalunya Pintoresca". Consciència de que,
Això del Tribubal Superior de Justícia de Catalunya (de Catalunya!?), va en la mateixa línia que l'atemptat constitucional perpetrat per ZP i MR al país d'ells dos.
S'han adonat, més aviat que molts catalans. que a Catalunya li escau la Independència. I el seu memorial històric, que el tenen, a la seva manera mes clar que nosaltres, els diu que això s'ha d'impedir.
La frontera primera és l'idioma, i l'espoli és confirmació de conquesta per part dels imperis...
Ens deixen? Es moren cert. I en l'ànima resta un sentiment d'orfandat. Se'n van? Es moren cert. Devant de les despulles, on és qui les vestia? I en l'ànima apareix l'àbsència. S'allunyen? Es moren cert. I en haver de renunciar a que hi siguin, en no poder comptar amb sa presència, els sentim lluny...
I en el comiat conjurem records. Record, tant diferent de memòria. Perquè en la paraula esmentem el cor. En la mesura que ens han importat, els portem endins. I benvinguda sigui la nostra humanitat que així els conserva aprop, presents tot i el desempar i el desconhort.
Un dia en aquell llac de Zürich vaig poder contemplar com un estol d'ànecs seguien, acompanyaven el cos mort d'un d'ells que s'allunyava amb el moviment i cimbreig de l'aigua. Si aquests animalons en saben de ritus funerari, què no farem els humans de diferent, d'intensitat, de benvinguda tristesa, i de contiguda emoció...
Aquest final d'Agost ho he compartit amb tot una munió de gent en acompanyar la mort de tres persones que ens eren ben properes, amb diferents tints d'apreci i estim ...
Saviem tots de la presència i testimoni del Dr. Heribert Barrera. Sí, doctor acadèmicament, però en el comiat tots el fèrem doctor en amor al nostre país, a la nostra nació, doctor en independència i en ser capdavanter en el camí de la llibertat.
Al patí del parlament un company posà fora de protocol, l'estelada sobre el fèretre, era el clam popular que reconeixia aquest doctorat.
Inmediatament apareguè qui la retirà, dels mossos d'esquadra, caminant i fent com una autòmata, obeïa ordres. El protocol no trobà altra manera de procedir, la fredor s'emportà el símbol. Vaig ser a temps de fotografia-ho:
I el dia següent una munió de gent ompliem l'esglèsia del Carme. Carrer Sant Antoni Abat, cantonada Bisbe Laguarda. Ves quins noms per una cerimònia, aquesta plenament relligiosa. Havia mort el pare Josep Liñan, sacerdot escolapi.
El sentiment també era aquell "ens deixes, te'n vas lluny d'aquí...", però el fulletó parlava de fe: "ha estat cridat a la plenitud de la seva vida en Dëu..." Tanmateix els escolapis son d' una mena... de cap manera hi hagué litúrgia teologal freda. Un munt de records des de la seva saviesa, fins aquell seu sentit de l'humor, ... bé també aquest és saviesa.
Escolapi fin el moll de l'os morí el dia en que l'Església conmemora Josep de Calassanç, fundador de l'Escola Pia. Com a Provincial a Catalunya d'aquest orde, assajà de viure en coherència amb el seu esperit.
Senzill en la pobresa que l'orde profesa, amatent en l'ensenyament, testimonial en la formació de seguidors de l'esperit de Calassanç.
Poeta també morí esperant la tardor, passejant per la platja en companyia d'una familia amiga. El fulletó acollia una poesia seva que explicava perquè s'estimava la tardor, alhora que invitava a viure amb autenticitat.
Amb els companys i amb ex-alumnes seus del Col·legi que en diem de Diputació, (així el diem pel nom del carrer), recordàvem el seu dinamisme, com el seu sentit de l'humor, que apareixia en aquella senzilla revista interna, amb aquelles "tires" del personatge/infant "Armando Bronca", infant trapella. "Si no us fèreu com infants... " I amb molts col·legues de diversos àmbits, repassàrem... tantes coses... tants records... !
La vida en la mort és plenitud de cor. Record.
I avuí, tot en la mateixa setmana, era plé el Tanatori de Sant Gervasi. Ha mort el Dr. Antoni Prevosti, pioner a la Universitat de Barcelona dels estudis de Genètica i Evolució. Als 92 anys... i tants i tants dedicats a la docencia i recerca. http://www.tv3.cat/videos/3051530 L'enyoraran fins les "Drosòfiles Melanogaster", les mosquetes del vi, que per la seves grans i ràpidament successives poblacions, li prestaren molta informació.
Era un gust escoltar-lo, bon professor. Vaig poder fer-ho com alumne seu, fent la carrera de Biologia. En el record que ens han fet a mans, un inici del sonet d' Ugo Foscolo "Alla Sera", el seu fill ens ha explicat, tot citant l'ascendència italiana dels Prevosti, com li agradava recitar-lo:
Forse perché della fatal quiete tu sei l'imago, a me si cara vieni o sera!
Un net seu des de l'altar ha recordat que el seu avi, tenia present que Fe i Ciència no es contradiuen, alhora que valorava la Ciència més alta, la que ens porta a viure amb autenticitat la nostra diferenciada identitat humana amb la seva trascendència.
He pogut oferir al seu fill una conferència que el Dr.Prevosti pronuncià al Centre Francesc Eiximenis per allà els anys seixanta... Difusió també més enllà de les aules universitàries...
També, tants records..., La vida en la mort és plenitud de cor. Record.
Una curiositat: En la mort d'Heribert Barrera Cerimònia laica al Parlament. En la mort del Pare Liñan: Una celebració litúrgica a l'Esgèsia del Carme. En la mort del Dr. Prevosti. Celebració al Tanatori en la mort d'un home que amb Fe i Ciència cercava la veritat...
Hi ha coses serioses que no poden quedar en mans de
polítics que no tenen més opinió que la dels interessos,condicionaments o
càlcul de poders dels partits oligarques i de mirada sense llarga perspectiva.
Aquest jugar amb la ruleta rusa que esmentes és
absolutament inacceptable i de molt baixa categoria mental i humana. El
parlament si ha de posar ja i seriosament. I com els nostres parlamentaris no
son un model de democràcia sana, cal que la societat actui, ja. Cal que el que
denuncies tingui més clamor que el dit de Mourinho.
No et deturis en escriure l’article. En què podem
ajudar? M'hi poso a la feina...
PereSegura |
dimecres, 24 d'agost de 2011 | 18:53h
Narcís Oliveres, que va ser Conseller de la Generalitat ha escrit al PuntAVUÍ un article sobre les transicions a l'Estat Espanyol, assenyalant el President Mas i la seva transició... :
Amic Narcís, recordes aquell Congrés de Girona on els
convergents acordàven estar per l'Estat propi i no ser condicionats per Unió?
Recordes aquell Congrés de Convergència on l'aparell del partit amb el suport
de la JNC, va frenar aquestes aspiracions. Cap paraula d'Estat Propi. Tanmateix
gràcies també als teus esforços CDC va proclamar que si el TC deia el que
després va dir, es donava per tancada l'etapa autonòmica, i s''optava per una
Catalunya lliure, justa i independent.
M'hagués agradat veure quelcom en aquest sentit en el
teu article doncs en Mas s'ha quedat en l'estat autonòmic, per bé que el propi
Jordi Pujol, sembla voler anar un xic més enllà... No hem sentit mai que en Mas
assenyali una transició vers l'Estat propi o la Independència, paraules vetades
i substituïdes per eufemismes en la parla del lobby de poder que governa CDC
aparellada in saecula saeculorum amb UD i el seu caciq.
PereSegura |
dimecres, 24 d'agost de 2011 | 18:14h
Els Joves han sentit que una fe cristiana viscuda individualment, fora de l'Esglesia, no els portarà a Crist. Estava de temps escrit "Extra Ecclesiam nulla salus". Fora de l'Esglesia no hi ha salvació.
Podem defugir equívocs... o fer distincions... o assenyalar paradoxes que cerquen síntesi... vejam:
Els Joves han estat reunits més aviat assembleariament. L'Esglesia pot ser vista com assemblea de creients. Tanmateix Èsgelsia també assenyala Comunitat de Creients.
No és el mateix una convocatòria de creients que una vida en comunitat. Els monjos i els religiosos amb els seus vots "evangèlics" viuen en comunitats. Diu que els primers cristians vivien en comunitat... sentim a parlar de Comunitat parroquial...
Tot llegint NOTÍCIES... (I a veure com els humans arribarem a arreglar tot això).
-Londres: 8000 places en Hotel de 5* a 14.000 € la nit, cobert més del 90%. (PIB per càpita: Regni Unit: uns 30.000 € Somàlia: 600 €)
-L'obesitat afecta a un 10% de la població mundial.... Mentretant 14.5M de persones pateixen fam a la "banya" d'Africa.
- Catalunya Caixa diu que farà un edifici de luxe, en el projecte del qual treballen unes 200 persones. Hi hauran botigues i uns 68 habitatges. Un cost de 32 milions d'euros. Ho deu aconseguir amb el nou dipòsit financer que anomena 100% natural, amb el que promou especulació amb aliments. Les Nacions Unides han denunciat aquest tipus d'especulació per la seva relació directa amb la crisi alimentària. Mentre el Catedràtic Joan Oliver diu en informe de Catalunya Caixa que a Girona, si més no, la crisi econòmica s'ha acabat...
-Els ciutadans de l'Estat Espanyol acaben llençant un 20% del menjar que compren :
"Oh poder"!, l'aconseguit per CiU... particularment després de les Municipals... Poder per a què? La Sra. Núria de Gispert (CiU i més aviat U) Ens acaba de dir que el Dit "Pacte Fiscal" és un nou projecte de país (sic).
Segur que al Francesc Homs li ha sabut greu no poder controlar els maquiavelismes semàntics que promou.Ell i els controladors de CDC. Per exemple qwuan deixa anar allò de "Pacte Fiscal es estaciò, no final, del trajecte vers la sobirania..." (Mai diran vers l'Estat Propi o la Independència) De tant en tant a alguns que ronden el poder o aspiren a ocupar-lo des de dintre o fora, però no entren, perquè no poden o no en saben d'aquests maquiavelismes, se'ls escapa el que realment mouen tots plegats C, U, i CiU.
Així ara ja sabem quin és el seu projecte de País. Ai Senyor, que em venen al cap altres dites. L'Oriol Pujol, exemplar de dit-nepotisme fefaent, quan deia "Tot convergent te una neurona independentsta", com a Veterinari deu saber bé que només una entre tants millions de neurones no te massa color..." O recentment quan l'Alicia, la de les meravelles del flirteig amb els que ara remenen cireres, ha dit que ella donarà supot a "Un millor model de finançament"
Així li ha anat al PNB per allà dalt. Així ens anirà si badem tots plegats. De la mà de CiU anirem al govern de PSC-PSOE-PP. Cons allà dalt.
I acastellanats autonòmics, per secula seculorum. Sotmesos , Subordinats i explotats.
... Si el TC fes el que va fer va fer: fi de l'estat autonòmic i sobirania i (deien els convergents)... de
sobirania a concet econòmic, de concert a pacte fiscal, de pacte fiscal (per quantes llenties vendreu el país?), de pacte fiscal a anar de bracet amb el PP, si el donen, ... Si no ens el donen... ja no anem enlloc, simplement "no donarem suport"... Però aquest senyor caciq autàrquic d'Unió (quants anys porta de "President del Comité de Govern"?) romandrà en la seva "suit" madrilenya remenant les cireres que pugui. Factotum antiindependent ista de les relacions del govern de CiU a la Generalitat. Mentre aquesta CiU "no vol majoria de PP, però li avalaria moció de censura", si PP la presenta, els que recorreren l'Estatut, i dona cancha a l'Alicia que nega la nació catalana.
Societat Catalana, desperta! que aquests polítics no estan per altra cosa que per les seves ambicions! "Poble que vol ser lliure si no li'n donen la pren!"
I aquests van dient:
autènticament representativa, que no condicionadora i inflada de profesionalitat "política".
Paga la pena llegir-los, a banda del personatge del que parlen i de dos actuacions seves contradictòries, anant més enllà de la persona concreta. 
Diuen que allò que succeí d'important fou "el dia següent a la derrota.
Inmediatament apareguè qui la retirà, dels mossos d'esquadra, caminant i fent com una autòmata, obeïa ordres. 
Amb els companys i amb ex-alumnes seus del Col·legi que en diem de Diputació, (així el diem pel nom del carrer), recordàvem el seu dinamisme, com el seu sentit de l'humor, que apareixia en aquella senzilla revista interna, amb aquelles "tires" del personatge/infant "Armando Bronca", infant trapella. "Si no us fèreu com infants... "
