Avui és jornada de reflexió. Tret de Sant Jaume de Frontanyà, on la consulta tindrà lloc avui, demà tindran lloc a gairebé 170 municipis les consultes sobre la independència de Catalunya.
Mentre ERC i CDC es mobilitzaran pel "sí", UDC, PSC, PP i un sector abassagadorament majoritari d'ICV-EUiA no donen suport a les consultes. Fins i tot, des del govern de Madrid hi expressen el seu menyspreu. Expliquem en aquesta anotació les darreres notícies relacionades amb la qüestió.
"Els vells rockers mai no moren", cantava Miguel Ríos a principis dels 80. Anàlogament, els vells blocaires mai no moren, crec que va dir Saül Gordillo. Seguint el fil d'aquesta dita, Pere Quark aterra a la blocosfera després de diversos mesos d'inactivitat, en constatar que el món del sobiranisme està vivint moments molt especials i dels quals cal contribuir-ne a fer el relat.
Aquests darrers han estat uns mesos personalment molt intensos per adquirir formació (que encara perdura, tot i que a un nivell menys estressant), que potser no esdevindrà útil a curt termini, però ben segur que sí a mig o llarg.
El cas és que novament tinc ganes d'escriure sobre política nacional catalana, sobre la Barcelona que volem i que no veiem, sobre física de partícules i la gran aventura de l'LHC, sobre política i geoestratègia de la zona euromediterrània...
De moment, fem un repàs a la situació política actual? Som-hi!
La casualitat (o la sincronicitat de què parlava Jung) va fer que, dijous passat, mentre Carod anunciava la seva important (i per mi molt encertada) decisió, estigués jo preparant la traducció al català d'un conte tradicional àrab que portava per títol La unió és la força.
Pensava dedicar un apunt a comentar el discurs de Carod, la conferència de Puigcercós i altres posicionaments de persones del partit, però després de veure les reaccions sobre aquesta qüestió a la xarxa d'algunes companyes i companys, m'estimo més transcriure el text del conte que vaig traduir i convidar-los a reflexionar sobre aquesta bonica peça de la saviesa oriental.
Va voler un dels caids (al nord d'Àfrica era una mena d'oficial que feia de governador, jutge i cap militar) ensinistrar els seus fills sobre les virtuts de la unió; els va aplegar i els va demanar que ajuntessin les seves fletxes, l'una amb l'altra, i que formessin un sol feix; acte seguit, els pregà que les trenquessin. Ho van intentar, però no van sortir-se'n.
Mentre la Cristina treballava com a periodista a Cisjordània, cobrint una manifestació palestina contra l'ocupació de Gaza, va rebre un tret en una cama disparat per soldats de l'exèrcit israelià.
La Cristina es troba bé i fora de perill, però "li fa molt mal la cama". Aquesta anotació pretén ser un homenatge a ella i a les persones professionals del periodisme (i al personal tècnic que els dóna suport) que, com ella, es juguen la pell a les zones conflictives del planeta per poder oferir-nos la informació, que pairem tranquil·lamentdes del sofà de casa.
A la Cristina li dedicarem la traducció al català d'un dels seus poemes favorits: "La Rita i el fusell", del poeta nacional palestí Mahmud Darwix (de qui ja vam parlar en aquesta anotació).
El balanç de persones mortes entre les dues escoles destruïdes és de quaranta víctimes.
Ho acabem de llegir a Vilaweb i sentir al 3/24. Esfereïdor. Dues escoles de les Nacions Unides on es refugiaven centenars de persones que havien perdut la seva llar (o bé s'hi sentien insegures) han estat bombardejades per l'aviació i l'artilleria israelianes, amb l'agreujant que els israelians coneixien la missió humanitària dels dos indrets. Fins quan durarà aquesta massacre contra la població civil palestina?
La Creu Roja i les Nacions Unides han protestat contra el greu incompliment de la legislació internacional en matèria de drets humans que, un cop més, està duent a terme l'estat d'Israel. Cada cop és més gran el nombre d'estats que s'afegeixen a aquesta protesta.
Amb la seva acció bèl·lica contra la població civil i contra instal·lacions gens sospitoses d'hostatjar milicians de Hamàs (centres comercials, lleteries, escoles...) l'exèrcit d'Israel probablement fracassarà com ho va fer l'any 2006 al Líban quan va intentar sense èxit eliminar Hizbul·là. Bombardejar centres comercials. Per l'amor de Déu, què esperaven trobar-hi? Milicians de Hamàs comprant fusells de rebaixes? Au, va!
La població palestina pateix un rigorós bloqueig per part d'Israel des que fa tres anys van elegir Hamàs. Primer greu error del govern israelià: això ha portat al tancament de centenars de fàbriques i petites empreses, els treballadors de les quals han caigut sota la teranyina de Hamàs per tal de sobreviure (ho llegia a la revista 'Time' fa unes setmanes). Des d'Israel, en paral·lel, s'ha ampliat significativament l'ocupació de Cisjordània i de Jerusalem est. Segon greu error: si de debò Israel vol avançar en la pau amb Palestina, el que ha de fer és desmantellar els assentaments de Cisjordània i no interferir a Jerusalem est. Alhora, cal recordar el tercer i pitjor error comès pels israelians en el passat: donar ales a Hamàs per tal de debilitar Al Fatah. Finalment, quart error: un poble no pot imposar a un altre poble qui ha de manar-hi; si els resultats electorals que es van produir fa tres anys no van agradar al govern d'Israel, potser s'hauria d'haver qüestionat aleshores la seva pròpia actuació, més que no pas el que està fent ara: intentar utilitzar la força de les armes per col·locar una cúpula dirigent del seu gust.
Considero que tot plegat només acabarà amb la creació d'un estat palestí independent. I de manera immediata caldria signar un alto el foc amb supervisió internacional i l'establiment de diàleg entre palestins i israelians sota la mediació de la UE i la Lliga Àrab.
En qualsevol cas, cal continuar manifestant la nostra solidaritat amb el poble palestí, i una bona oportunitat per fer-ho serà el proper dissabte, dia 10, a la manifestació que tindrà lloc a la plaça Universitat a les 17 h.
No solament hi ha manifestacions a Naorobi, Jakarta i Beirut. Davant la tebior amb què s'han expressat els governs occidentals sobre l'agressió israeliana contra la població civil palestina, les darreres hores han tingut lloc manifestacions a Tel Aviv i a diverses capitals europees (Berlín, Londres, París, Roma...) a favor de l'aturada de la guerra i l'ocupació militar que l'exèrcit israeliàha engegat contra territori palestí.
En aquest sentit, també són reconfortants les paraules del president de l'Assemblea General de les Nacions Unides, Miguel d'Escoto, que ha titllat l'actitud de l'estat d'Israel com a 'monstruosa' i l'agressió militar israeliana com a 'salvatjada'.
En aquesta anotació comentarem alguns posicionaments del món de la societat civil i de la cultura contra els atacs a Gaza, i ens farem ressò de la divisió que regna en el món àrab sobre la qüestió. També comentarem les paraules al canal 3/24 (no reproduïdes curiosament al TN Migdia) d'una ciutadana espanyola, María Velasco, que no ha aconseguit ser evacuada per la poca perícia de la delegació espanyola a la zona. També obrirem un interrogant: l'estratègia de l'estat d'Israel podria equiparar-se a la d'una organització terrorista? Hi reflexionarem. Finalment, tractarem sobre el nou canal web 2.0 d'Al-Jazira sobre el conflicte a Gaza, War on Gaza, que permet seguir minut a minut tota la informació sobre el conflicte.
L'any 2008 ens va deixar Mahmud Darwish, considerat el poeta nacional palestí. Recentment vaig impartir una xerrada en llengua àrab sobre la vida i l'obra de Darwish, cosa que em va permetre acostar-me a la figura d'aquest gran escriptor.
Tot coincidint amb l'agressió del govern israelià sobre la població civil palestina (que ha causat ja més de quatre-cents morts i dos mil ferits), dediquemaquesta anotació-homenatge a Darwish, l'obra del qual descriu el patiment i la tragèdia del poble palestí, i comentem el poema "La nena/El crit", basat en un fet real: arran del ferotge atac per terra, mar i aire que l'exèrcit israelià va llançar contra Gaza el divendres 9 de juny de 2006, que va causar més de deu morts i una quarentena de ferits, van morir set membres d'una família que estava esmorzant a la platja (divendres és el dia festiu del món musulmà). Només hi va sobreviure una nena, que és la destinatària del poema de Darwish.
S'acosten eleccions a Israel i el govern israelià, davant l'avanç electoral imparable de la dreta més reaccionària i bel·licosa, ha triat l'opció més desafortunada: atiar novament el conflicte amb Palestina mitjançant el bombardeig de la població civil.
Paga la pena la mort de nens i nenes innocents, arrasar aquarteraments de bombers o destruir hospitals i universitats per tal d'aconseguir un grapat de vots? Considerem que el laborisme i el partit Kadima han comès un greu error polític de conseqüències ara per ara impredictibles.
La diplomàcia espanyola està fent mans i mànigues perquè aquest bon home pugui asseure's a la mítica reunió que ha de ‘refundar el capitalisme'.
Després d'anys i panys de penosa política exterior (sempiterna assignatura pendent dels governs socialistes), ara no sabem pas què li agafa, al president ZP. En qualsevol cas, volem apuntar tres propostes que podrien servir per garantir la presència del mandatari hispànic a Washington.
(Des de la modalitat ‘Zapateclown' fins a la concessió de la independència a alguns territoris de l'Estat, passant per compartir protagonisme amb Polònia... Propostes imaginatives per alleujar el gran patiment dels germans socialistes)
El ressò que s'han fet alguns mitjans sobre les possibilitats que Barcelona sigui la seu del secretariat permanent del Procés de Barcelona:Unió per la Mediterrània (PdB:UpM), la més que probable formació d'un govern ampli i estable a Israel sota el lideratge de la centrista Tzipi Livni o l'establiment de relacions diplomàtiques entre Síria i el Líban són tres notícies que val la pena comentar.
Completarem l'anotació amb una recomanació cultural (un cicle de cinema sobre les societats mediterrànies s'està projectant aquests dies a BCN) i una altra d'acadèmica (un curs sobre les dimensions del conflicte entre Israel i Palestina, organitzat per la Fundació Solidaritat UB i Món-3).
L'actualitat de la setmana malauradament porta males notícies per a Catalunya i el País Basc. Tres ministres socialistes deneguen drets a aquests països.
La ministra Cabrera denega cedir la gestió del 0,7% de l'IRPF per a fins socials a la Generalitat. La ministra Chacon denega la cessió de l'aquartelament del Bruc (cosa que fins i tot li reclamen els seus companys i companyes del PSOE barceloní!). I la ministra Garmendia es nega a transferir l'R+D+I al País Basc. Una nova mostra que l'Espanya plural de ZP és una gran enredada!
(Hi ha més info sobre totes aquestes agressions contra l'autonomia de les dues nacionalitats històriques)
Avui deixarem les eleccions internes d'Esquerra i parlarem de política exterior. Com ja sabeu, diverses administracions (estatal, nacional i municipal) fa tres setmanes van donar suport a la candidatura de Barcelona com a seu per acollir la Secretaria permanent del Procés de Barcelona: Unió per la Mediterrània (PdB:UpM).
S'obre una gran oportunitat per a la ciutat i per a Catalunya. El nostre país té punts de connexió evidents des del punt de vista social, econòmic i demogràfic amb els estats de la riba sud de la Mediterrània. I Barcelona, pel seu vessant europeu i mediterrani alhora, ha desenvolupat un paper molt actiu, d'una banda com a nexe de comunicacions entre les principals ciutats de la regió, i de l'altra, com a pol de reflexió i debat a l'entorn de la construcció d'un espai comú entre les dues ribes de la Mediterrània.
La localització de la seu del PdB:UpM es decidirà la propera reunió ministerial euromediterrània que tindrà lloc a Marsella els propers dies 3 i 4 de novembre.
(Hi ha més info sobre el que es pot decidir aquell dia i sobre la importància de la tria de Barcelona)
La militància d'ERC a BCN estem de sort: tenim quatre persones candidates a la presidència de la federació regional de Barcelona, totes elles amb un gran potencial.
D'entre totes les candidatures i programes, però, em quedo amb el projecte que encapçala l'actual president i secretari per a la Immigració, Oriol Amorós.
(Hi ha més info sobre els motius que m'impulsen a votar a favor d'Amorós i l'anàlisi de la resta de candidatures)
Acaba de dimitir Ehud Olmert. El panorama és complicat, però sóc optimista. Crec que Livni esdevindrà la segona dona al capdavant d'Israel, després de l'etapa que va liderar Golda Meir entre 1969 i 1974.
Definitivament, em cau bé aquesta dona, sí. Ha guanyat les primàries convocades pel seu partit, el centrista Kadima (unes primàries on vota tota la militància, com en el cas d'Esquerra, i a diferència de la majoria de partits catalans, on només tenen dret a vot una minoria formada per delegats i delegades). Livni representa un lideratge fresc, net de corrupció, auster i honest: la Barack Obama israeliana.
"El tsumani Tzipi" és una nova mostra de la "revolució silenciosa" que fa que arribin al poder persones que, posem per cas, fa trenta anys, no tenien cap possibilitat d'arribar-hi: dones, persones immigrades o provinents d'estrats socials amb pocs recursos.
(Hi ha més info sobre totes les claus que crec que faran possible l'ascensió de Livni al càrrec de primera ministra)
Demà dimecres, 10 de setembre, a partir de les 9 hores, els primers feixos de protons circularan pel gran col·lisionador d'hadrons (LHC, Large Hadron Collider), l'accelerador de partícules més potent del món, a les instal·lacions del CERN, el Laboratori Europeu de Física de Partícules Elementals.
Aquest sofisticat i costós instrument científic està ubicat a la perifèria de la ciutat suïssa de Ginebra, i s'hostatja en un túnel de 27 km de circumferència a 100 m sota terra. Hi estan treballant, des de fa més de deu anys, milers de persones provinents de desenes d'estats d'arreu del món, entre les quals hi ha grups de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona i la Universitat Ramon Llull. En vam parlar fa uns dies en aquesta anotació i en aquesta altra.
El personal científic especialitzat en física de partícules espera aconseguir importants descobertes sobre noves partícules (el bosó de Higgs), l'antimatèria, l'energia i la matèria fosques, els microforats negres, la supersimetria, la reproducció dels primers instants després del Big Bang...
Com seguir en directe aquest important esdeveniment científic? Què passarà demà, dimecres? Com podem aprendre física de partícules mentre ballem a ritme de rap amb el vídeo del CERN penjat a YouTube que ja han vist gairebé un milió i mig de persones?
Aquest cap de setmana he vist als informatius de TV3 unes imatges que mostraven una missa on l'abat de Montserrat commemorava els 25 anys de TV3 i encoratjava l'ens a continuar lluitant a favor de la normalitat lingüística i la pluralitat informativa.
Cal aprofitar aquesta empenta espiritual i, sobretot, l'aterratge de Mònica Terribas per aconseguir que realment els locutors i les locutores de la Corpo utilitzin un català escaient i normatiu, la referència sigui "nacional" catalana en comptes de "nacional" espanyola, el personal d'infografia no s'equivoqui de país i continent en els mapes que acompanyen les notícies i, en definitiva, deixin de cometre altres atropellaments.
Vaig estudiar el nivell K de català (que et capacita per a la correcció de textos escrits i orals) a l'Escola Rosa Sensat i, creieu-me, ser exalumne de la Sensat et marca per tota la vida i adquireixes certs bons hàbits: per exemple, em passo la vida detectant incorreccions lingüístiques, sobretot als mitjans de comunicació. I cada tarda o cada vespre, als informatius de TV3 o el 3/24, detecto pel cap baix un parell d'errors, gairebé sempre! A més, en general, fan servir una llengua pobra i molt poc genuïna.
(Per tal de redreçar el rumb d'aquesta nau desorientada, germanes i germans, us demano que preguem...)
Avui passarem de les ciències a les lletres: aquest mes d'agost ens ha deixat tot un grapat de bons exemples de declaracions de socialistes espanyols que poden ser una bona base sobre la qual podem ensenyar-los a aprendre algunes paraules en català.
Examinarem aquestes declaracions, i les utilitzarem per explicar què vol dir fatxenderia, ignorància, populisme, demagògia i prepotència, en farem la separació sil·làbica i en alguns casos n'aprendrem l'adjectiu que se'n deriva.
(Hi ha més info, i una part d'exercicis per fer a casa després dels exemples)
En l'anotació anterior explicàvem que el proper 10 de setembre es posarà en marxa el gran col·lisionador d'hadrons (LHC, Large Hadron Collider), l'accelerador de partícules més potent del món, situat a les instal·lacions del CERN, el Laboratori Europeu de Partícules, a la frontera francosuïssa.
Vam dedicar aquella anotació a explicar algunes dades generals sobre aquest potentíssim instrument científic i sobre el Model Estàndard de la física de partícules, sobre quines teories de la física esperem poder explicar a partir dels resultats que obtinguem (bosó de Higgs, supersimetria, antimatèria, energia fosca...), quant costa tot plegat i quin retorn n'esperem rebre.
En aquesta segona anotació parlarem sobre el quatre detectors (CMS, ATLAS, LHCb i ALICE) situats en els els punts on col·lideixen les partícules, cadascun dels quals captarà les traces dels xocs de les partícules. Explicarem què aspirem a trobar a cadascun d'ells, i quins grups de recerca dels Països Catalans hi intervenen.
També explicarem com es gestionarà el gran volum d'informació resultant de les col·lisions mitjançant la tecnologia GRID. Aprofitarem l'avinentesa per rebatre les teories que especulaven amb la producció d'un forat negre que podria destruir la Terra (es poden formar microforats negres, com el simulat a la imatge que acompanya aquest post, sense cap tipus de perill).
I, finalment, tindrem un record per al professorat de l'àmbit de les partícules elementals que hi havia a la Universitat Autònoma de Barcelona a finals dels 80: tot el que sé d'aquesta matèria (i antimatèria) és gràcies a ells!
A principis d'agost el CERN, el Laboratori Europeu de Física de Partícules Elementals, anunciava que el proper 10 de setembre es posarà en marxa el gran col·lisionador d'hadrons (LHC, Large Hadron Collider), l'accelerador de partícules més potent del món. Ben a prop de la ciutat suïssa de Ginebra, i hostatjat en un túnel de 27 km de circumferència a 100 m de profunditat, es troba aquest sofisticat i costós instrument científic que pesa 31.000 tones.
Després de més de deu anys de construcció, en els quals han treballat més de 10.000 persones de desenes d'estats d'arreu del món, ja s'han acabat les proves. Està a punt d'arribar l'hora de la veritat. Tot i que els primers protons van ser injectats el 8 d'agost, l'entrada en funcionament real està prevista per al dia 10 de setembre, quan els protons començaran a circular de manera contínua pels 27 km de l'LHC. No us penseu que l'Onze de setembre celebrarem la Diada i la descoberta del bosó de Higgs. Les primeres col·lisions es produiran entre quatre i vuit setmanes més tard. L'esdeveniment serà cobert per TV a través d'Eurovisió.
Per a les persones que hem fet la carrera de ciències físiques, i molt especialment per a les que tenim l'especialitat de física teòrica i física d'altes energies, s'albira una etapa molt prometedora. Els resultats de l'experiment demostraran algunes teories que fins ara no s'havien pogut demostrar, i podrien fins i tot produir-se algunes sorpreses...
Però en què consisteix l'LHC? Quines teories de la física es podrien confirmar? Quin cost té? En què ens beneficiaran els resultats? Hi treballa personal investigador dels Països Catalans? Es crearan forats negres? En aquesta primera anotació ens submergirem en el fascinant món de la física de partícules i intentarem endinsar-nos-hi de manera divulgativa (amb alguna pinzellada tècnica) per donar resposta a les qüestions plantejades...
(Hi ha més info sobre aquest apassionant tema. Dient-me ‘Quark' de cognom, era imprescindible parlar-ne...)
Després d'unes setmanes d'assetjament mediàtic contra el president Laporta i l'entrenador Pep Guardiola, torna la calma a les aigües de l'oceà blaugrana.
Després del recital de bon joc desplegat ahir pel Barça contra el Wisla Cracòvia, i que va acabar amb un 4-0, lluny del que hauria pogut ser un resultat històric si hagués hagut una mica més de sort, és evident que cal donar suport al Barça, ara més que mai, i a les figures que el representen: el president Laporta i l'entrenador Guardiola.
