No sé vosaltres, però jo estic ben desorientat. M’he entretingut a seguir articulistes d’extrems ideològics per veure què diuen i centrar el debat. He de reconèixer que els liberals newcons espanyols sí que donen la cara. I com ho fan! I demanen més mercat!

Tanmateix, renuncïo a escriure sobre la crisi (com, perquè i ara què, etc.). Però vull posar l’accent en tres aspectes “col·laterals” de gran abast i transcendència:

Generar energia elèctrica dels raigs de Sol és quelcom espectacular. Quasi un somni, que li va valdre el Premi Nobel a Einstein.

Per mi els motius que posicionen l’energia solar com un dels referents tecnològics del s. XXI són, bàsicament, dos: la conversió electrònica des de l’energia primària a l’electricitat; i la curta cadena energètica implícita en aquest procés.

Sota aquests dos criteris, no dubto en afirmar que, ja avui en dia, la tecnologia fotovoltaica té un alt rendiment i és una de les maneres més econòmiques de produir energia elèctrica.

El problema rau en confondre el “Valor” amb el “Preu” i comparem el cost de producció d’energia solar (avui pot estar al voltant dels 35 cèntims d’euro el kWh) amb el preu que comprem l’energia a Endesa (uns 10 cèntims). Però obviem en aquest càlcul els costos vinculats a la llarga transformació tant del combustible fòssil com del nuclear i que no figuren a la factura. Econòmics, socials, ambientals entre tants d’altres. Per exemple, fins fa poc la totalitat del cost de gestió dels “residus nuclears” eren sufragats amb diners públics.

Just avui fa 10 anys de la creació de Google. Sí, només 10! I ha canviat la quotidianitat de milions de persones arreu del món. Després d’aquest temps ara tenen un nou propòsit: fer l’energia renovable més barata!! I ho estan aconseguint.

S’ha celebrat durant la setmana passada a València la 23a edició de la European Photovoltaic Solar Energy Conference and Exhibition.

Tot el mes sense escriure… i no serà per temes… sinó per mandra punyetera. De totes maneres, aquests dies he de dir que he estat bastant tranquil, sense emprenyaments via mòbil ni correu electrònic. I es que quan tot va bé ningú t’emprenya. “NO NEWS, GOOD NEWS”. I que bé que va això! Però no passa sempre.

Recordo, sense anar més lluny, a la feina quan vam posar en marxa les primeres màquines després d’haver-ne fet el desenvolupament. Com us podeu imaginar, van aparèixer molts de nans… i amb repercussions econòmiques, pressions i molts de maldecaps.

Suposo, però, que res de comparable com els que deuen estar patint ara mateix Endesa i Iberdrola per les continues incidències a les centrals nuclears catalanes. Perquè suposo que “NEWS, BAD NEWS”; o no?

El debat nuclear no ha de ser ideològic, sinó objectivable i argumentat. Facilito informació bàsica sobre l’estat de l’energia nuclear a casa nostra per centrar la discussió, que és de tot, menys apaçable:

Al bar, a la feina, a la tele, al carrer, al sopar familiar, al sopar amb amics i també amb els no gaire amics. A la dreta, al centre, a l’esquerra i per l’extrem. Per la tele, per la ràdio, per internet, a per tot. En sap el forner, l’estudiant, el metge, el jubilat, l’economista i l’alquimista. El gran, el mitjà i el petit i el qui encara ha de venir.

Després de passar segles parlen de Déu, un dia ens el trobem i li preguntem: “Existeixes?” i ell ens contesta. “Abans NO, però gràcies a vosaltres, ara SI” (m’ho il·lustrava així en Francesc).

Com recull oportunament l’article a vilaweb,  avui fa exactament 150 anys que es presenta en públic idees sobre la teoria “l’evolució de les espècies” de Darwin i Wallace.

Aquests 150 anys han impregnat el coneixement humà per bé i, a voltes, per mal. Tal i com sempre ha passat. I sempre passarà irremediablement. Perquè el coneixement científic el trobem sòlid en els fonaments del pensament econòmic, social i polític de cada època (conjuntament amb d’altres formes de coneixement, com l’espiritual/religiós i l’artístic).

De l’ideari de la COPE destaquen tres pilars: al catolicisme, el neoconservadorisme i l’espanyolitat: els neocons espanyols han perdut, però indubtablement la seva croada per la nació espanyola guanya (aquesta batalla). D’una manera molt diferent a la que ells havien somiat (o no), però ho han aconseguit. 

Ahir el regidor de la CUP, Àlex Maymó va presentar una moció (conjuntament amb la CGT  i amb el suport de 600 signatures recollides les darreres setmanes) sobre l’increment desproporcionat de la retribució dels polítics locals acordat en el primer ple d’aquesta legislatura (juny 2007). Vaig seguir el Ple per la ràdio i vaig flipar amb les coses que es van dir. Us explico com ho vaig veure (escoltar):

Us ho dic de debó. Crec sincerament que no m’interessa estar a l’equip guanyador. Quin pal. Quantes frustracions! Perquè si guanyes, només pots perdre a la propera ronda.

Aprofito la reflexió que ofereix avui (17 juny 2008) La Contra de La Vanguardia sobre en Raïmon Panikkar : "Para ser persona, hace falta ser monje y político".

Poca conya, que va a la línea de flotació. Amb humilitat jo afegiria “com a mínim”.

Les vagues aporten un fet transcendental: permeten experimentar fets extraordinàrimaent complexes. I no oblidem que amb l’experimentació es basa el coneixement científic. És a dir, la manera més efectiva de generar coneixement a la nostra societat. ¿Algú s’imagina que es proposés durant una setmana evitar el flux de camions a la xarxa metropolitana per poder estudiar el seu impacte sobre la mobilitat? Doncs, sense demanar-ho,aquí ho tenim.

M’informo sobre temes nacionals i estatals cada dia a partir de internet, ràdio, diaris i TV i més o menys en aquest ordre. I en general m’interessa més les opinions que les notícies pròpiament, mers fluxs de paraules entrelligades. Una altra característica és que probo tenir un ventall ideològic ampli. Així, per internet utilitzo bàsicament Vilaweb, e-noticies, El País, Libertad Digital, l’Avui, La Vanguardia (tot i que –i ho denuncio aquí- tinc dificultats per accedir a La Vanguardia a través de Mozilla. Sembla mentida!). I de ràdios, Catalunya Ràdio, RAC1 i la COPE. Sí, cada dia procuro escoltar la COPE en alguna de les seves franjes matinals o de tarda. I això des de fa molt de temps i recomano l’exercici.

Dels diferents matissos d’una mateixa notícia s'obté així informació qualitativa que em permet fer-me la meva propia opinió. No oblidem una de les ensenyances de la Teoria de la Informació: allò molt probable no aporta informació.

Especialment em crida l’atenció el fenomen de masses que representa la COPE. No m’apunto a l’argument fàcil. Vull arribar a entendre la seva lògica i us aporto 10 conclusions i opinions al respecte: