  |  |
|
Ciència i Societat  Fa un any que vaig iniciar aquest espai. Han estat 38 posts amb 32 comentaris, però sobretot, unes estones que m'han permès rumiar sobre temes i ordenar les paraules per comunicar-les. També, al voltant d'aquest bloc n'he conegut d'altres i d'aquí a allà. Per tant la valoració és positiva. El molinenc Jordi Costa ha tingut l'encert de preparar un recull d'imatges sobre els efectes del vent a Molins. I aquí en faig difusió...
Però sense cap lloc al dubte i, malgrat les pèrdues humanes que hi ha hagut, no puc més que afirmar que la Llei de Murphy no existeix, sinó no hagués passat en dissabte.  Una de les coses maques de la meva feina és que m'obliga a estar molt a l'aguaït dels fenòmens de la naturalesa, en un diàleg constant. El moviment del Sol, ombres i orientació i també del vent.
Avui, amb aquest vent tan bèstia, des de l'aixopluc de casa, no puc més que pensar sobre la natura, nosaltres i com ens hi relacionem. No podem confondre meteorologia amb climatologia. No puc considerar el canvi climàtic més que una hipòtesis de treball. Però inclús en l'escenari que no n'hi hagués, veure la natura com "aliada" enlloc de com quelcom a "utilitzar i aprofitar" paga la pena.  Què tenen en comú? doncs INNOVACIÓ. La Cambra de Comerç de Barcelona i Barcelona Activa van organitzar dijous passat una jornada sobre la incubadora d'empreses californiana Plug & Play a la Llotja de Mar (s. XIV). He estat diverses vegades a la Llotja de Mar i sempre l'he trobat un lloc esplèndid. Aquest lloc era on es reunien els mercaders de la ciutat i era destinat a la contractació, tot i que al llarg de la història ha tingut diversos usos.
Aquesta vessant històrica va ser ressaltada pels ponents Saeed Amidi (president i CEO) i David Kirkpatrick. (entrevistat a La Contra de La Vanguardia dissabte 17 de gener de 2009). Ambdós van coincidir que a Califòrnia seria ben impossible estar-se en un recinte amb tanta història com la Llotja.
No sóc expert en tecnologies de la informació i la comunicació. Més aviat m’ho he estat mirant des d’una certa distància fins que, ara farà 6 mesos, per un seguit de coincidències vaig introduir-me en l’entorn de WEB 2.0. La primera sorpresa va ser que, als pocs dies de començar a enterar-me què carai és la “Web 2.0” i, especialment, per a què serveix, vaig participar en unes jornades d’innovació on, el sentit general era que la “Web 2.0 era el passat” i ja es parlava obertament de la “Web 3.0”. Ja ho veieu, arribar i moldre… De manera resumida, la WEB 1.0 (inicial) és una xarxa per “Llegir”, la WEB 2.0 és una extensió que permet “Llegir i Escriure”, essent els usuaris més protagonistes; i la WEB 3.0 podria ampliar aquest paper permetent crear associacions de continguts amb sentit i criteri.  Em fa basarda sentir com s’omplen la boca molts amb conceptes estàtics com “la societat del coneixement”, la “R+D”, el “valor afegit”. Telepredicador repetitius de consignes ens omplen hores de tertúlies radiofòniques, àgores i articles d’opinió per garantir el seu modus vivendi, sense aportacions reals. Un percentatge molt i molt baix dels qui fan consulting tecnològic no han innovat mai. I la majoria de polítics no saben què és iniciar un projecte empresarial en el camp tecnològic, des de la base, tenint només idees i coneixement, sense diners ni padrins.
Com recull oportunament l’article a vilaweb, avui fa exactament 150 anys que es presenta en públic idees sobre la teoria “l’evolució de les espècies” de Darwin i Wallace. Aquests 150 anys han impregnat el coneixement humà per bé i, a voltes, per mal. Tal i com sempre ha passat. I sempre passarà irremediablement. Perquè el coneixement científic el trobem sòlid en els fonaments del pensament econòmic, social i polític de cada època (conjuntament amb d’altres formes de coneixement, com l’espiritual/religiós i l’artístic). 
Us ho dic de debó. Crec sincerament que no m’interessa estar a l’equip guanyador. Quin pal. Quantes frustracions! Perquè si guanyes, només pots perdre a la propera ronda. 
Aprofito la reflexió que ofereix avui (17 juny 2008) La Contra de La Vanguardia sobre en Raïmon Panikkar : "Para ser persona, hace falta ser monje y político". Poca conya, que va a la línea de flotació. Amb humilitat jo afegiria “com a mínim”. 
Diumenge 18/05 hanfet a TV3 la pel·lícula “La Volta al Món en 80 dies”, adaptada de la novel·la del mateix nom de’n Jules Verne. Més enllà de l’argument arxiconegut, m’agradaria ressaltar alguns aspectes “colaterals” que són tant d’actualitat o més que les increïbles andròmines que en Vernes va sommiar. Generant CO2 com un desesperat dalt d’un 747 tornant del Solar 2008 tinc una estona per reflexionar amb aquests darrers dies a San Diego. Indubtablement tenim al davant un repte energètic que trascendeix el mer fet d’una “activitat industrial” per esdevenir columna vertebral d’una revolució a tots els efectes: social, econòmica, tecnològica, humanista. I d’abast mundial.  Ja fa prou temps per tenir una idea de com està el pati. Les fonts d’informació són, a més de les xerrades vinculades al SOLAR 2008, algunes entrevistes formals amb representants dels principals agents del sector i , sobretot, converses informals amb gent “normal”.De totes maneres, cal tenir en compte que l’entorn de gent que hi ha és “Demòcrata”, la qual cosa contextualitza les impressions que he rebut. A tall de flash, són:Bones, per motius de feina estic aquests dies a Califòrnia. D’una volta és una zona que em ve molt de gust de conèixer; però d’altra, el motiu del viatge és aprendre d’una regió líder mundial a nivell d’energies renovables. |
Accés de l'autorCategories
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|