He posat el meu nom al navegador i resulta que algú ja l'ha comprat. I com em diré a partir d'ara? Quin desastre!
Internet ja ha passat a ser part de les nostres vides i no només un mer
entreteniment on buscar-hi coses. Avui en dia qui no té mail,
messenger, facebook, skype, twitter, myspace, linkedin, bloc, rss o alguna cosa
similar on publicar coses diverses, podria arribar en pocs anys, a ser un analfabet
funcional.
El nostre nom a internet comença a tenir
importancia. Encara que ara no en siguem molt conscients, no sabem mai qui podrem
arribar a ser, o quina cosa gran farem a la vida, que pugui arribar a
ser centre d'atenció de milions d'internautes que voldran veure la
nostre site. Ara que no som ningú, sense ofendre, és el millor moment
per comprar el nostre domini per molts pocs diners. Per uns 3-6 euros a
l'any podem fer-ho per exemple a Godaddy o als molts d'altres que existeixen.
Ja se de diversos casos que han hagut de pagar molts diners per poder
tenir el seu nom com a domini propi a internet. No van considerar-ho
important anys abans i ara els ha estat un problema. Fent una metàfora
podríem dir que els noms o dominis a internet son com si subastéssim
DNI's al mercat municipal de la ciutat i algú comprés el nostre
justament el dia que no havíem anat a comprar. Quina llàstima!
PD: He comprat www.paufont.com i www.paufontsancho.com per si de cas...
Fa 2 mesos em vaig donar d'alta al FACEBOOK
per investigar aquesta xarxa social de la que tothom en parla tant. Ara
que ja tinc 200 amistats i l'he investigat una mica més a fons, penso
que és una bona eina i que és una plataforma molt ben pensada per
reconectar persones que normalment no ho farien perquè fa molts anys
que no es veuen i que potser ara, parlen cada dia. Fins que els
ordinadors no transmetin la nostra mirada i l'alè de l'altre persona
internet serà un regulador de distancia entre les persones molt
configurable. M'explico.
Si et trobes un amic d'aquests que fa
anys que no veus pel carrer, la conversa durarà molt pocs segons, a tot
estirar minuts, perquè no saps que dir ni de què parlar. Com va tot?
Si, si molt bé...etc. Res d'interessant. En canvi si estàs davant d'una
pantalla potser li explicaràs la teva vida com si fóssiu amics íntims i
sense cap vergonya. En una trobada cos a cos no podràs deixar-lo amb la
paraula a la boca, en canvi a l'ordinador, podràs tancar el xat o posar
un símbol d'absent, o simplement desconectar i l'altra persona
segurament no s'enfadarà. Jo l'anomeno el comiat de desconexió ràpida.
Ara
que paro a pensar-hi, no sé si m'havia imaginat que tenia més de 200
amics i coneguts, però segur que amb alguns no hi havia parlat mai tant
com ara. Bé que duri que escasegem de relacions personals.
Amb la multiplicació descontrolada dels carrils bici a
la ciutat de Barcelona, que d'entrada no em semblen malament,
l'ajuntament està provocant una modificació urbana tant poc pensada que
fa por. Fa uns anys ens van indicar que el que calia era fer reciclatge
fos com fos, perquè la capa d'Ozó s'estava fent grossa; tota la ciutat
plena de contenidors de colors. D'acord ho vam fer. Ara que ja hi
estàvem acostumats, resulta que amb els carris bicis han desaparegut
quasibé tots els contenidors de reciclatge que hi havia per aquella
zona. On hem de fotre les deixalles ara? o ja no hem de reciclar? o hem
d'anar amb vicing a llençar les deixalles al contenidor que tenim a
quatre cantonades?
Això és la mostra de que amb bones intencions
no s'arregla tot. Sempre dic el mateix, els polítics decideixen les
coses des d'un despatx i no van a mirar el carrer on faran les obres o
els canvis corresponents. Només a tall d'exemple, davant de casa meva,
amb el carril bici nou s'han carregat una zona de càrrega i descàrrega
(el de la fruiteria està que trina), la zona de parada de l'hotel, tots
els contenidors de reciclatge i normals, un aparcament de minusvàlid i
tot el parking de motos. No ens havíen prohibit aparcar les motos a les
voreres? doncs ara sembla que ho haurem de fer perquè ja no tenim
l'espai que tant bé ens anava.
Per temes de feina m'estic adonant que molta gent bona
del país ha de marxar a fora per demostrar que els seus coneixements i
habilitats algú les pot aprofitar. Un bon exemple són els dibuixants de
còmic i il·lustradors que treballen a la Disney o a la Pixar,
creant molts dels personatges que veiem a les pel·lícules d'animació (o
dibuixos animats). També passa en moltes altres professions,
científics, arquitectes, modistes, esportistes...
Això em fa
pensar en quina és la política de suport a la recerca i desenvolupament
(RD) que tenim aquí. Mentre aquí només fem que queixar-nos de que
algunes empreses s'en van a cercar ma d'obra més barata a fora, no fem
res per canviar les polítiques d'ajudes a les petites i mitjanes
empreses del nostre país perquè puguin ser més competitives i puguin
"retenir" als bons professionals que tenim.
Perquè ja no cal
ni anomenar el suport que reben les empreses i els professionals de la
cultura, creatius i altres bèsties innovadores, que haurien de ser el
fet diferencial respecte altres països. Les empreses de fora d'aquí no
tenen manies alhora de triar bons professionals, siguin d'on siguin, la
qüestió és ser els millors. Aquí ens ho anem mirant i d'aquí uns anyets
potser ens n'arrepentirem.
Amb això dels extres del cotxe del president Benach,
tenim una mostra més de que som un país de pa sucat amb oli i que no
serem capdavanters d'aquí uns anys si seguim així. Amb tot el merder
que tenim a sobre i la feina que hi ha per fer, perdem el temps amb
tunings parlamentaris.
Jo vull que el meu president sigui una
persona capacitada, amb estudis, parli idiomes, tingui cultura, sàpiga
parlar en públic, vagi net i polit i porti tots els extres que facin
falta perquè faci la millor feina possible pel nostre país. Fent cas
d'aquestes queixes d'una colla de retògrads, envejosos i incompetents
que no saben ni què és internet, tallem l'accés a l'actualitat i a les
noves tecnologies als nostres representants polítics.
D'altra
banda és patètic que el president demani disculpes per voler fer bé la
seva feina i com si acceptés que la despesa de la TV al cotxe sigui un
problema dels pressupostos de la Generalitat per l'any 2.008 o com si
hagués robat als ciutadants. No ho entenc. Algú hauria de tenir seny i
dir que hi ha coses més importants al país que parlar d'aquestes
tonteries.
Només falta que la resta de partits polítics
acceptin les disculpes i diguin que s'ha de revisar la despesa dels
parlamentaris i de l'administració...excepte els del senyor Saura que
han llençat la pedra i ara amaguen la ma. Tots una colla de gripaus
incompetents i amb poques ganes de treballar. Sóc d'esquerres però està
quedant palès que les esquerres a Catalunya no saben governar. Llàstima
que el paternalisme dels de dretes no deixa que puguin governar amb
entesa amb altres partits "menors" que ells i que no han guanyat les
eleccions.
Sempre ens queda anar en vicing per Barcelona i distreure'ns una mica...
