La Resistència

Blog d'Oriol Ges

Baixa de SI

Avui m’he donat de baixa de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) i cesso les meves actuals responsabilitats com a Secretari de Comunicació a l’Executiva Local de SI a Manresa.

Em vaig adherir el 21 de juliol de 2010, un dia després del naixement de SI, que ja aleshores demanava una llista unitària per fer i declarar la independència de manera unilateral, de forma honesta i irreversible. Res del que hi ha ara s’assembla a allò que exigíem als nostres inicis.

Des del minut zero he militat en un moviment coherent, racional i que durant aquests cinc anys de vida mai ha traït els seus objectius fundacionals. Ha sigut per mi un honor compartir projecte polític amb els patriotes que he conegut a SI, gent insubornable que lluita per uns ideals sense esperar-ne res a canvi.

No obstant això, la majoria de les bases de SI han decidit fer un gir de 180º i donar suport a un actors polítics que fins a dia d’avui han fet de tot i més per blocar i endarrerir la independència. Una decisió que no comparteixo en absolut i per tant, em veig obligat a plegar veles i no continuar en aquesta nova etapa del partit.

Visca Catalunya lliure!

Eleccions al Barça. Laporta President!

«Durant el seu mandat es van expulsar els violents de l’estadi, es va sanejar econòmicament el club i es va posar Unicef a la samarreta»

Joan Laporta i Estruch va ser president del Barça durant els anys 2003 al 2010. Va dedicar part dels millors anys de la seva vida a fer un club més fort, viu i sa. El va modernitzar i professionalitzar, recuperant la seva catalanitat i materialitzant la idea que el Barça és “més que un club”. Durant el seu mandat es van expulsar els violents de l’estadi, es va sanejar econòmicament el club i es va posar Unicef a la samarreta. Laporta va aconseguir el Barça més català, solidari, universal i competitivament, el millor del món.

L’estil genuí que va crear en Johan Cruyff i que va potenciar la directiva de Laporta amb els diferents cossos tècnics durant el seu mandat, va establir les bases del futur que són els èxits actuals. La llavor que Laporta va plantar servirà perquè la propera dècada del club sigui tant o més prodigiosa que la de l’etapa 2003-2010.

Malauradament, des del 2010 fins enguany, la imatge internacional del club s’ha enterbolit amb un fet que no havia succeït mai, ni tant sols durant els mandats d’en Josep Lluís Núñez! El Barça, Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu han estat imputats per delicte fiscal i la FIFA els ha imposat una sanció que impedeix que el club pugui fitxar durant tota una temporada. Fort, eh? En concret, la Fiscalia demana 2 anys i 3 mesos de presó per Bartomeu –que ara es presenta a la reelecció- 6 anys i 7 mesos per Rosell i 33,6 milions d’euros en multes i indemnitzacions.

Precisament això és el que va denunciar en Johan Cruyff, una de les figures més carismàtiques de la història del Barça, a l’hora de donar la seva firma a la candidatura de Joan Laporta. Ell lamenta que la imatge del club s’hagi deteriorat en els últims anys per la substitució d’Unicef per Qatar i la judicialització de l’entitat. El club ha d’obrir-se una altra vegada al món i netejar la imatge dels últims anys. Netejar la imatge i també la samarreta, ja que Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu l’han tacada amb el nom d’una dictadura on Unicef hi té vetada l’entrada.

Laporta sempre ha sostingut una idea de futbol generosa amb l’espectacle, única al món, defensor de l’estil creat pel propi Cruyff, aplicat per Txiki Berigistain, Rijkaard i Guardiola i actualment per Luis Enrique, que va retornar al Barça al 2009 amb l’ajuda del propi Laporta.

Personalitats com Xavier Sala i Martin, Pilar Rahola, Joel Joan, Màrius Serra, Toni Albà, Mossèn Ballarín i exjugadors il·lustres com Johan Cruyff, Pichi Alonso, Víctor Muñoz, Eric Abidal, Alexanko, Roger Grimau, Roger Esteller, Audie Norris i tants i tants altres donen suport directe a la candidatura de Joan Laporta perquè torni a liderar un Barça guanyador.

La Masia és una fàbrica de somnis des d’on es fixen les bases dels nous èxits, la pedra angular del club. Bartomeu, el president del Barça col·locat a dit per Sandro Rosell i que ningú ha votat, ha intentat carregar-se el futbol base. Per ell és un error fer jugar amistosos als joves del planter amb el primer equip o fer-los debutar als partits de la Copa del rei. Només cal veure com amb el propi Bartomeu, el Barça B ha baixat de categoria. Excel·lent, oi?

En les eleccions al FC Barcelona és clau debatre els diferents models que proposen totes les candidatures que opten a la presidència. Bé, totes, no. La del senyor Bartomeu, no, perquè encara no ha assistit en CAP debat electoral. És un menyspreu a tots els socis que el senyor Bartomeu no vulgui exposar públicament el seu projecte. Algú m’ho explica? Per covardia, potser? Fugir de les seves responsabilitats tal i com va fer Sandro Rosell amb la seva dimissió –cal recordar la seva frase del 2010 “no us fallaré”- no sembla ser la millor manera per optar a la presidència.

El Barça necessita tornar a erigir-se com un club multiesportiu: durant l’etapa de Laporta, el Barça era considerat el millor club poliesportiu del món pels èxits de les seves seccions professionals i també per la seva dedicació a la promoció de l’esport amateur i de base.

El Barça necessita més participació activa dels socis. El club ha de tornar a ser de tots els socis i sòcies. Cal que hi hagi fòrums permanents per la participació directa i vinculant dels socis en la presa de decisions, com per exemple decidir el model de la samarreta.

El Barça és i ha de ser un club català global, democràtic i obert al món. Sense cap mena de dubte, el Barça ha d’estar al servei de Catalunya, de les seves institucions i de les decisions transcendentals que es puguin prendre en un futur.

Per tot això penso fermanent que Joan Laporta és el millor candidat per defensar aquests ideals i encadenar una altra dècada d’èxits. Us demano, socis i sòcies del barça, que el proper dissabte 18 de juliol el voteu a ell com a proper president del club.

Per un barça de tots. Pel Barça. Laporta President!

Article original publicat al diari Manresainfo.com