Tot i que l'autor és partidari de la reforma laboral impulsada pel PP, considera que la oposició que ha suscitat és tant important que s'hauria de fer un referèndum per tal que fos legitimada per la població.
L'autor argumenta contra la vaga i els sindicats però per damunt de tot exhorta a que tots els ciutadans facin el que creguin el que han de fer amb civisme i sense por.
No tot el que fa el PP està malament. I si la Llei de reforma laboral peca d'alguna cosa és de massa moderada, si el que es vol aconseguir és un estat amb empreses competitives, un país sense aturats i unes administracions sense déficit.
Les dificultats per catalanitzar el nom del senyor Artemi semblen d'una altra època. Sembla mentida que aquestes coses continuin passant i que els responsables d'aquesta arbitrarietat quedin impunes.
Ni les sentències han d'avalar polítiques concretes, ni totes les sentències han de ser acceptades pels ciutadans. Cal una formació jurídica de la ciutadania per que els ciutadans puguin exegir als jutges unes sentències que apliquin la llei i siguin raonables.
Que el poder ejecutiu pugi indultar condemnats pel poder judicial és un atemptat contra la divisió de poders i, per tant, contra la democràcia. Quan aquest indult es produeix en persones del propi partit o en persones d'un partit amb el que s'ha pactat senzillament és vergonyós.
El gran problema d'Espanya és que no creu en les seves pròpies possibilitats i això fa que li faci por la llibertat. Per això Espanya fa por, però sobre tot, fa pena.
Comentari sobre una gran pel.lícula de Clint Eastwood, que qüestiona l'excès del poder del president dels USA des del punt de vista d'una persona que simpatitza amb el Partit Republicà.
Espanya utilitza el terror per a tallar les ales dels catalans en tots els àmbits. No li cal cometre atemptats sagnants perquè té una estructura estatal amb exèrcit inclós, que treballa al seu servei i contra els catalans. Només ens volen per pagar. Ni tant sols toleren que guanyem campionats de lliga.
L'autor prega per tal que Sant Jordi ajudi als membres de l'Assemblea Nacional Catalana de personalismes i burocratismes i s'aconsegueixi finalment l'independència, que cada vegada és més indispensable.
L'autor considera penós que aquestes alçades es celebri el Dia Internacional de la Dona. Aposta per un feminisme reformista i fa una apologia de les catalanes respecte dels catalans.