ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS

Bloc de Tomàs-Maria Porta i Calsina

19 de gener de 2018
0 comentaris

CARMEN FRANCO POLO IN MEMORIAM.  

 

La veritat és que la mort de la filla de Francisco Franco no em fa ni fred ni calor. Per una banda hi ha els meus valors cristians que em diuen que no m’he d’alegrar de la mort de ningú i per un altre el fet que aquesta senyora era la Duquesa de Francisco Franco i la presidenta d’honor de la Fundación Francisco Franco. No sé si, malgrat això, era o no era bona persona. Opino que la bondat i la maldat de les persones va més enllà de la seva ideologia. Penso que va tenir molts anys per saber que el seu pare havia provocat una guerra civil que havia fet molt de mal a moltíssima gent i després una dictadura que encara n’havia fet més.

Però l’arquebisbe de València al seu funeral va dir que era una bona dona i jo tenia una tieta que era franquista i era bona dona. O sigui que ves a saber. De més verdes en maduren. Per cert que l’arquebisbe que van triar per fer el funeral és el que va dir que no es pot ser cristià i independentista català. Seria interessant saber en quina part del Nou Testament ho diu això. Més que res perquè Jesús i els seus apòstols eren tots independentistes israelis respecte de Roma. I també seria bo saber quin escolàstic ho va dir: Sant Agustí, Sant Tomàs, Guillem d’Ockam, Ramon Llull, potser ? O a on del catecisme ? O en quin cànon ? Monsenyor Cañizares ens hauria d’il.lustrar sobre això ja que sinó podem pensar que és una il.luminació natural que ell ha rebut directament de Déu i ara que el catecisme diu que no hi ha infern per a ningú, resultarà que els únics que hi acabarem anant serem els independentistes catalans. És igual, de tocats de l’ala com l’arquebisbe Cañizares n’hi ha uns quants i així no es estrany que les esglésies s’estiguin quedant sense parròquia. A base de dir bajanades, molt poc cristianes, per cert.

Però bé, hem d’acceptar que quan hom és mor, ni que sigui per allò de la caritat cristiana hom parli bé del difunt. I ja posats, no està malament parlar bé també d’un Borbó, per més Borbó que sigui. I ja posats, i com que ja no bé d’aquí, també es pot parlar bé del pare de la difunta, malgrat que hagi provocat una guerra civil rebel·lant-se contra el govern legítim i hagi muntat una dictadura repressiva i assessina. Podem considerar, potser, que el dictador tenia bones intencions, ves a saber. Però Monsenyor hauria de saber que l’infern, encara que ja no existeixi, està ple de bones intencions.

Però a mi, ja dic, la mort d’aquesta senyora no em fa ni fred ni calor. Cada dia mor moltíssima gent i no podem pas sentir-les totes. Sinó la nostra vida seria una vall de llàgrimes més vall de llàgrimes del que ja és. Acompanyo en el sentiment a la seva família, als seus éssers estimats i avall. O amunt. El que sigui.

A mi el que em preocupa és una altra cosa. Com és possible que amb la llei espanyola a la mà aquesta senyora, a aquestes alçades de la pel·lícula, havent-hi hagut governs de l’UCD, del PSOE (amb majoria absoluta) i del PP, encara fos Duquesa de Francisco Franco? Com és possible que encara exististeixi i sigui legal una fundació que fa apologia d’un rebel, un genocida i un dictador que va provocar milions de morts, de presos i, en general, de dolor? Com és possible que aquesta fundació sigui subvencionada entusiàsticament pel govern espanyol amb mils d’euros cada any mentre que els euros destinats al govern legítim del moment, és a dir, al govern de la segona república sigui zero ? Com és possible que cada any marxin tants diners al Valle de los Caídos, que és el que és i representa el que representa ?

És molt fàcil d’entendre tot això. Els que van guanyar la guerra civil han continuat governant des de llavors. Cap país occidental no va intervenir seriosament per tal que la dictadura es perpetués de la mateixa manera que ara no intervenen per defensar el dret a l’autodeterminació de Catalunya. Ni tampoc cap associació de drets humans internacional considera el tema prou important per a dur-lo als tribunals internacionals de drets humans. I per això a espanya fer apologia del franquisme no només és legal sinó que està subvencionat per l’estat. I per això l’autodeterminació de Catalunya és il·legal i està perseguida per jutges i policies ben ensinistrats.

Malgrat tots els malgrats, descansi en pau…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!