ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS

Bloc de Tomàs-Maria Porta i Calsina

12 de gener de 2018
0 comentaris

PENSO QUE ELS COMUNS HAN DE PRESIDIR EL PARLAMENT.

Vistos els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya crec que seria bo que els Comuns presidissin el Parlament. No podem deixar que el presideixi una força antidemocràtica – contrària al dret d’autodeterminació de Catalunya – ni cap de les forces que han ratificat tota la repressió que hem patit els catalans en general per la via de l’article 155 CE ( aplicat il.legalment pel PP amb el recolzament de C’s i PSOE ), ni la que hem patit ni estem patint molt especialment els independentistes catalans per aquests mateixos partits, representants de la fastigosa, rància i neofranquista oligarquia espanyola.

Simplement no ens podem permetre que aquesta gent, enemics nostres, avaladors de la repressió, campions del menyspreu i l’agressivitat, presideixin el Parlament. Perquè si el presidissin el Parlament ja no serviria per a parlar de tot el que convingués, sinó només del que els hi convingués a ells. Serviria per posar pals a les rodes a qualsevol iniciativa del govern. Serviria per tal de servir en safata de plata Catalunya en general i l’independentisme català en especial a l’oligarquia espanyola. Per això no pot ser president del Parlament ni l’Arrimadas ( o el Carrizosa ), el García Albiol ( o l’Andrea Levy ), l’Iceta ( o l’Illa ).

Però jo sóc dels que encara crec en la separació de poders que defensava fa tres segles Montesquieu i, per tant, opino que és bo que si el poder executiu està en mans d’uns, el poder legislatiu estigui en mans d’uns altres i, tant important com això, que el poder judicial sigui independent. Ja sé que res de tot això no passa a espanya on tots els poders són ens mans dels mateixos que fan i desfan com els hi dóna la gana, no des de l’any 1936 sinó des de molt abans. Però que això passi a espanya no vol dir que hagi de passar a Catalunya on se suposa que volem construir una societat millor, amb unes institucions públiques millors i més democràtiques.

La meva opinió és que un Parlament presidit per un membre d’un partit independentista és un error per dos motius. El primer ja l’he dit: considero que és dolent que el poder executiu i legislatiu estigui en les mateixes mans. Si una de les funcions del poder legislatiu és controlar l’executiu, és difícil que el controli si són de la mateixa corda. Em sembla que és evident.

La segona és que tenir un president del Parlament d’un partit independentista subratlla la divisió del país en dues meitats radicalment enfrontades. I en la sensació que tenen molt ciutadans catalans de ser un zero a l’esquerra a les institucions catalanes. En aquest sentit seria òptim que el Parlament de Catalunya el presidís una persona que fos un contrapunt al president de la Generalitat i a poder ser que no fos independentista però que, a l’hora, estigués absolutament a favor del dret d’autodeterminació dels catalans. Un pont entre l’independentisme i l’espanyolisme democràtic.

Per entendre’ns algú com Albano Dante Fachín, posem per cas. Ja se que se les va tenir amb els Comuns i ara no hi és, però trobar una persona similar seria ideal per aconseguir un president del Parlament d’un consens que vagi més enllà de l’independentisme. I això tindria la virtut de presentar-nos a la societat catalana com gent oberta, liberal i tolerant. Els espanyolistes antidemocràtics venen que no ho som. Nosaltres hauríem de demostrar amb fets que sí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!