ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS

Bloc de Tomàs-Maria Porta i Calsina

26 de maig de 2015
0 comentaris

DELS RESULTATS ELECTORALS O DE LA VICTÒRIA DE LES ESPERANCES

Llegits amb més calma i sense por els resultats que es van donar ahir són molt importants i esperançadors en diferents sentits des del meu punt de vista. Sóc un patriota  català, un demòcrata partidari de la democràcia directa i un liberal-progressista.

A nivell nacional – i pel que fa a l’àmbit identitari – el pas endavant que s’ha fet és extraordinari:

 

a) Al Principat han pujat de manera molt important les forces que estan pel dret a decidir amb independència del que digui la constitució espanyola ( CiU, ERC, PODEM i la CUP ),  que venen a sumar més del 60% dels vots. Cal recordar que PODEM ha substituït els regidors del PSC-PSOE que és un partit contrari al dret a decidir, mentre que tant la Colau, com Pablo Iglesias a favor. O sigui que el procés surt molt reforçat i qui diu que ha quedat tocat de mort ens aixeca la camisa. Una altra cosa és que quedava més estètic des d’un punt de vista nacionalista que l’ajuntament de Barcelona fos governat per un partit independentista que no pas per un de sobiranista. Però és una qüestió de pura estètica. Les coses són com són: qui s’ha ensorrat és el PSC que és un partit contrari a l’autodeterminació de Catalunya i qui ha guanyat a Barcelona és un partit que hi està a favor.

 

b) A València l’avenç nacionalista és senzillament sensacional. No només s’han tret de sobre el PP sinó que el blaverisme autòcton ha quedat esborrat del mapa. Que València ciutat sigui governada per Compromís és un fet revolucionari i d’una importància cabdal pel futur del país i quan jo parlo de país parlo de Catalunya i, com dic sempre, per a mi els valencians per a mi són tant catalans com els de Figueres. Però no és només a la ciutat de València, és que la Generalitat pot ser governada per un socialista procatalanista o per Compromís o sigui que aquí també el canvi és radical. Fet i fet l’únic lloc que queda com a baluard espanyolista és Alacant on Compromís ha tret uns resultats molt millors dels que tenia però que no arriben a ser tant espectaculars com els de la resta del país. Val a dir que l’antivalencianisme i la corrupció grollera del PP com a partit que fusiona l’autoodi i la manera més perversa de fer política han ajudat molt. En concret, els serveis del senyor Rus comptant diners mafiosos – en un valencià perfecte, ves per on – ha ajudat més al valencianisme i a l’esquerra valenciana que tota la feina de Compromís i del PSPV junts. Finalment els valencians han apostat per la dignitat política i nacional. Ja era hora. Ara que els de Compromís i els socialistes no ho trenquin, com va fer Joan Lerma ja fa molts anys.

 

c) A les Illes ha passat una cosa estranya. En Bauzà, volent quedar bé amb els anticatalanistes del PP,  va muntar una política lingüística que ha fet sortir la gent al carrer i ha provocat la seva caiguda. La maniobra de Bauzà des d’un punt de vista estratègic ha estat d’una estupidesa absoluta. Per què ha tocat quelcom – la immersió lingüista creada pels governs anteriors del PP – que funcionava sense generar problemes socials? Vet aquí que Bauzà ha creat un problema on no hi era i ha fet que els balears és reafirmessin en el seu balearisme identitari; a això s’hi ha d’afegir la irrupció de PODEM i ens trobem amb un resultat que si bé des del punt de vista nacional no és tant espectacular com el de València si que és un pas endavant.

 

Des del punt de vista polític la irrupció de PODEM és una revolució política fascinant. Ho dic des de la distància que fa no compartir elements importants de la seva ideologia, però si alguns, com el fet de ser partidari de la democràcia directa, com el fet d’entendre que s’ha de desterrar la oligarquia de la política i com el fet de que és absolutament imprescindible que es prenguin mesures socials de xoc perquè hi ha molta gent que està en una situació límit i l’alternativa a aquestes mesures socials de xoc és la violència.

 

Crec que la irrupció de PODEM, que ha guanyat la alcaldia de Barcelona i de Madrid i que ha fet trontollar tot el mapa polític espanyol, apunta cap a on va la nova política no només a casa nostra sinó a tot Europa. Jo discrepo de la Colau de que això sigui un fenomen del sud d’Europa: es un fenomen que afecta a tot el continent però que es dóna amb més força allà on els problemes socials són més importants. Però els alemanys també acabaran volent la democràcia directa i fer fora l’oligarquia política, posem per cas. La revolució tecnològica ha dut a una altra societat i aquesta altra societat per força ha de transformar la política. Continuar fent la política com s’ha fet des de després de la revolució industrial ja no té sentit perquè ara ja som a una altra etapa històrica.

 

A Barcelona la situació és especialment revolucionària. Per primer cop una dona serà alcaldessa de Barcelona. I una dona jove. I una dona que no ve de la política sinó de l’activisme social. Tinc la sensació que hi ha molta gent que té ganes de que s’estavelli però tal com jo ho veig aquesta és una postura molt imbècil. En primer lloc perquè els canvis polítics, econòmics i socials vindran amb la Colau o sense i pensar que continuarem com estàvem és tocar campanes. En segon lloc, senzillament perquè als barcelonins ens interessa ser governats el millor possible i, per tant, qualsevol persona sensata vol que l’ajuntament funcioni bé sempre, amb independència del partit que governi ( quants convergents poden continuar negant que Maragall va ser un gran alcalde o quan socialistes poden continuar negant que Pujol va ser un gran president de la Generalitat? ). En aquest sentit els partits que vulguin posar pals a les rodes de la Colau com a alcaldessa no només demostraran que no entenen quin és el sentit de la política ( servir els ciutadans, no servir el partit ), sinó que es fotran a la boca del llop i desapareixeran del mapa: la imatge de la Colau jove, optimista i alegre atacada i boicotejada pels altres partits faria que guanyés les properes municipals amb majoria absoluta. Cosa que si ho fa bé val a dir que també hi ha molts números per a que acabi passant.

 

En resum crec que podem estar molt contents de viure el que estem vivint i aquells a qui sempre ens ha agradat molt la política, ja es veu que viurem uns moments fascinants, un moment històric ple de canvis i d’oportunitats de construir un món millor. Crec que podem ser molt optimistes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!